Situació cultural i religió

Bissier 1964

"The most fundamental issues for any form of Christianity -or for any form of religion, for that matter- lie of course in those perennial structures of the human condition that resist man's obedience to God and so his own fulfillment, structures symbolized classically by fate, sin, and death. The primary forms of crisis for religion always arise from human recalcitrance and pride; and the consequent effort on the part of us all to deal fith fate and death on human rather than divine terms. Fate, sin, and death have been there in every age, probably in equal amount, though awareness of their reality and power apparently varies from epoch to epoch. It is to them that the gospel perennially addresses itself; to deal with them divine grace has been given to men; and to cope as best as it can with them the church, the people of God, is present in history. In this sense the deepest problems facing any form of Christianity are constant, invariant in relation to that form's cultural and historical situation. Conservatives are right insofar as they emphasize these changeless problems of sin, fate, and death, the utter inability of anything except the transcendent to cope with them, and so the changeless gift and promise of divine grace to the church as the sole essential basis of its health, authenticity, creative power, and authority.

Despite these constant factors in the history of the church, there are also other, perhaps secondary,  factors variable with its cultural situation that vitally affect the authenticity and integrity of the church's life, and thus its ability to embody and mediate divine grace. These effects of culture on religion and the church are immense; scarcely any form of piety, theology, ethic or lithurgical usage, any conception of the church's mission and tasks, or any institutional structure of clerical or lay life, fails to be molded by the ideas, attitudes, values, and forms that prevail in the society in which that religion lives. Forms of religious and ecclesiastical life, therefore, reflect the forms of cultural existence in which they appear, and in that sense every form of religion is dependent upon, an expression of, its culture.

(...)

Cultures, the forms of social existence, are "historical" and thus continually subject to change: ways of seeing the self, others, and the world can change radically as they have done continuously in history. Thus forms of religion developed in another cultural epoch and enshrining their religious ideas, norms, and roles in the shapes of that past cultural existence can become, when historical changes occur, anachronistic, oppressive, even possibly demonic, and certainly irrelevant in the new age."

Langdon Gilkey, a Catholicism confronts modernity (1974)



Possible traducció:

"Les qüestions més essencials per a qualsevol forma de cristianisme -o per qualsevol forma de religió, per al cas- rauen per descomptat, en aquestes estructures perennes de la condició humana que ofereixen resistència a l'obediència dels humans a Déu i per tant a la seva pròpia realització, estructures simbolitzades clàssicament pel destí, el pecat i la mort. Les formes primàries de crisi per a la religió sempre sorgeixen de l'obstinació i l'orgull humans; i del consegüent esforç de part de tots nosaltres per fer front al destí i la mort en termes humans i no divins. Destí, pecat i mort han estat aquí en cada època, probablement en la mateixa quantitat, encara que la consciència de la seva realitat i poder aparentment varia d'una època a una altra. És a ells que l'evangeli perennement s'adreça​​; per tractar amb ells la gràcia divina ha estat donada als humans, i per fer-los front de la millor manera possible l'església, el poble de Déu, està present en la història. En aquest sentit, els problemes més profunds que enfronta qualsevol forma de cristianisme són constants, invariants en relació a la situació cultural i històrica d'aquesta forma. Els conservadors tenen raó en la mesura que posen l'accent en aquests problemes immutables del pecat, el destí i la mort, la incapacitat absoluta de res sinó del transcendent per fer-los front, i per tant en l'immutable regal i promesa de la gràcia divina a l'església com l'única base essencial de la seva salut, autenticitat, poder creatiu, i autoritat.


Malgrat aquests factors constants en la història de l'església, també hi ha altres, potser secundaris, factors que varien amb la seva situació cultural i que afecten vitalment l'autenticitat i la integritat de la vida de l'església, i per tant la seva capacitat d'encarnar i mitjançar la gràcia divina. Aquests efectes de la cultura sobre la religió i l'església són immensos; pràcticament qualsevol forma de pietat, de teologia, d'ètica o d'ús litúrgic, qualsevol concepció de la missió i les tasques de l'església, o qualsevol estructura institucional de vida clerical o laica, s'escapa de ser modelada per les idees, actituds, valors i formes que prevalen en la societat en la qual aquesta religió viu. Les formes de vida religiosa i eclesiàstica, per tant, reflecteixen les formes d'existència cultural en què apareixen, i en aquest sentit tota forma de religió és dependent de, una expressió de, la seva cultura.

(...)

Les cultures, les formes d'existència social, són "històriques" i per tant contínuament subjectes a canvis: les formes de veure el jo, els altres i el món poden canviar radicalment com ho han fet de forma contínua en la història. Així, formes de religió desenvolupades en una altra època cultural i consagrant les seves idees religioses, normes i rols en les formes d'aquesta existència cultural passada poden arribar a ser, quan es produeixen canvis històrics, anacròniques, opressives, fins i tot, possiblement, demoníaques, i certament irrellevants en la nova era."