Crisi i generacions

Motherwell 1961

Una crisi és un temps de neguit i incertesa sobre les condicions socials de supervivència que obliga a un qüestionament de l'escala de valors personals de cadascú. Obliga a no donar per suposades moltes coses, a no deixar regir el comportament pel pilot automàtic, i a prendre consciència de tenir el timó a les mans, de poder orientar les nostres vides d'una manera o altra. Una crisi econòmica com la d'avui en dia projecta aquest interrogant sobre totes les generacions actuals, però la més impactada és la que no se'n sent responsable però en canvi sap que serà la que més en rebrà les conseqüències i la que haurà d'assumir el protagonisme a l'hora de sortir de la crisi. La generació dels nascuts els anys setanta pot ser la que compleixi aquests requisits: a ella li correspondrà veure el seu futur més qüestionat que les altres generacions, i ella és la que pot i ha d'assumir el protagonisme a l'hora de proposar nous mecanismes de funcionament econòmic, social i cultural que ens permetin obrir nous horitzons i deixar la crisi enrere. És d'aquesta generació d'on ha de sorgir la capacitat d'implementar nous models de producció, nous sistemes de regulació econòmica, noves formes de solidaritat social i nous referents ideològics i axiològics amb força aglutinant i capacitat de mobilització. Elements tots ells que ara no podem ni imaginar (si ens fos possible, ja se'ns obririen horitzons) però que poden sorgir de l'esforç creatiu d'aquesta generació. Que poden sorgir vol dir que no necessàriament sorgiran: es pot fracassar en reptes difícils com aquest, i ens podem endinsar en temps de desorientació i decadència, com d'altres n'hi ha hagut. Però la possibilitat hi és. Aquesta generació està ben preparada i poc cremada (s'ha format en un llarg període de prosperitat i d'innovació tecnològica). És prou madura i prou lúcida com per afrontar el repte. Li caldrà, certament, esforç, creativitat, encert, generositat, rigor, seriositat i capacitat d'actuar com a col·lectiu. Però és aquesta generació la que ho pot fer, potser l'única que ho pot fer. Perquè els temps actuals són els seus temps, els temps del seu protagonisme. Aquesta crisi, doncs, ajudarà a aquesta generació. La farà madurar i ser més responsable. La posarà en contacte amb la duresa de la realitat. La obligarà a destriar els valors valuosos de la faramalla inconsistent. Li farà prendre consciència de tenir el futur a les seves mans, i que aquest futur no està garantit per cap dinàmica objectiva ni cap força imparable. Li farà veure la necessitat de dibuixar un model econòmic viable que no depengui d'un creixement insostenible. Li farà rebuscar a les golfes del passat coses que li puguin ser d'utilitat, i inventar allò que no trobi. Li farà redescobrir que la cultura no és un element decoratiu amb el que donem un toc sofisticat a la nostra existència, sinó l'àmbit de reflexió i creació que ens ha de permetre trobar remeis als nostres mals. Ho podrà fer, això, aquesta generació? Si més no, que posi fil a l'agulla i comenci a cosir...