A tota societat hi coexisteixen tendències a la polarització, a la diferenciació, i tendències a la cohesió, a l'enfortiment dels vincles i els referents compartits. És positiu que existeixin ambdues tendències, i que mantinguin un bon equilibri, però això no ens eximeix d'haver de discernir en cada moment quina de les dues ha de ser preponderant.
A Catalunya s'estan oferint dues propostes que responen a la primera dinàmica, la del contrast, encara que es presentin com a esforços d'ampliació de demarcacions i de moviments cap al centre de l'espectre polític. La primera és la "Casa gran" del catalanisme, que es pot interpretar com un intent de reunir sota un mateix sostre les diferents tendències catalanistes. El seu punt feble és que aquest sostre és convergent, i pretendre que tota posició catalanista es pot trobar còmoda en un aixopluc convergent és contradictori amb la realitat i és un mal servei al país com a proposta; és i ha de ser possible ser catalanista sense haver de passar per l'espai convergent.
La segona és la "Causa comuna" del socialisme, que es pot percebre com un intent d'eixamplar les fronteres socialistes per incorporar sectors no tradicionalment adherits a aquesta tradició política. Però construir un país a base de fer hegemònica a una determinada força política en la dinàmica social més enllà dels resultats que es vagin donant a les diferents eleccions democràtiques pot empobrir i encotillar la vitalitat social i cultural del país, deixant-la sota l'excessiva influència d'un determinat aparell polític.
Els que considerem que en el moment actual ha de prevaldre la tendència cohesionadora en la dinàmica política catalana, vista la nostra realitat social i els reptes que tenim al davant com a país, preferiríem poder parlar d'una altra perspectiva, d'una tercera proposta: la que, jugant amb els mateixos termes, consistiria en veure Catalunya com la nostra "Causa gran" i la nostra "Casa comuna" (sense deixar de ser per això la nostra "casa gran" i la nostra "causa comuna"...). Catalunya és la "Casa comuna" que ens aplega, la llar que compartim i en la que volem que tothom s'hi trobi "com a casa". I la "Causa gran" per la que treballem, l'horitzó de futur que canalitza els nostres esforços. No la única causa, ni tan sols la més important, però si la gran causa que com a poble ens uneix, i que cadascú fa compatible amb les altres causes que l'apassionen. Ens resistim al predomini de la confrontació, posem en primer pla el compartir un mateix projecte.
Una versió castellana d'aquest escrit ha estat publicada a La Vanguardia el 8 d'abril de 2009:
En toda sociedad coexisten tendencias a la polarización, a la diferenciación, y tendencias a la cohesión, al fortalecimiento de los vínculos y los referentes compartidos. Es positivo que se den ambas tendencias, y que mantengan un buen equilibrio, pero hay que procurar discernir en cada momento cual de las dos debe ser preponderante.
En Catalunya se están ofreciendo dos propuestas que responden a la primera dinámica, la del contraste, aunque se presenten como esfuerzos de ampliación de demarcaciones y de movimientos hacia el centro del espectro político. La primera es la "Casa gran" del catalanismo, que se puede interpretar como un intento de reunir bajo un mismo techo a las distintas tendencias catalanistas. Su punto débil es que este techo es convergente, y pretender que toda posición catalanista puede encontrarse cómoda en un cobijo convergente es contradictorio con la realidad y es un mal servicio al país como propuesta; es y ha de ser posible ser catalanista sin tener que pasar por el espacio convergente. La segunda es la "Causa comuna" del socialismo, que se puede percibir como un intento de ampliar las fronteras socialistas hacia sectores no tradicionalmente adheridos a esta tradición política. Pero construir un país a base de hacer hegemónica a una determinada fuerza política en la dinámica social más allá de los resultados que se vayan dando en las distintas elecciones democráticas puede empobrecer y encorsetar la vitalidad social y cultural de dicho país, dejándola bajo la excesiva influencia de un determinado aparato político.
Los que consideramos que en el momento actual debe prevalecer la tendencia cohesionadora en la dinámica política catalana, dada nuestra realidad social y los retos que se nos plantean como país, preferiríamos poder hablar de otra perspectiva, de una tercera propuesta: la que, jugando con los mismos términos, consistiría en ver a Catalunya como nuestra "Causa gran" y nuestra "Casa comuna" (sin dejar de ser por ello nuestra “casa gran” y nuestra “causa comuna”…). Catalunya es la "Casa comuna" que nos reúne, el hogar que compartimos y en el que queremos que todo el mundo se sienta "como en casa". Y la "Causa gran" por la que trabajamos, el horizonte de futuro que canaliza nuestros esfuerzos. No la única causa, ni tan solo la más importante, pero si la gran causa que como pueblo nos une, y que cada cual hace compatible con las demás causas que le apasionan. Nos resistimos al predominio de la confrontación, ponemos en primer plano el compartir un mismo proyecto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada