Cisellar

Jawlensky 1935

"Quan li van preguntar quina era la seva tasca amb els deixebles, el Mestre digué: "La mateixa tasca d'un escultor que vulgui fer l'estàtua d'un tigre: agafar un bloc de marbre i treure amb l'escarpa tot el que no s'assembli a un tigre."

Quan els deixebles li van demanar més tard el sentit precís de les seves paraules, digué el Mestre: "La meva tasca és cisellar tot el que no sigui la vostra persona: cada pensament, sentiment, actitud i obsessió que se us hagin encrostat per la vostra cultura i el vostre passat.""

Anthony de Mello a Uns moments per a l'absurd

Diu Senectut a Jovent

Renoir 1910

Diu Senectut a Jovent: "Et pot semblar que les accions inadequades s'obliden, no deixen rastre, no et configuren. No és així. Les accions incorrectes et deformen, i cal un esforç notable per corregir aquesta deformació. D'aquest esforç se'n diu mirar de viure en la integritat."

(tuit d'en Rai de 14.10.2024)

Diu Senectut a Jovent: "En la vida potser faràs alguna cosa rellevant, fins i tot decisiva en la teva trajectòria vital, que seràs incapaç de comprendre clarament o d'avaluar moralment. No t'hi atabalis, forma part de la condició humana. D'això se'n diu viure en la comprensió."

(tuit d'en Rai de 23.09.2024)

Diu Senectut a Jovent: "Treballa per viure dignament però, si pots, no visquis per treballar. Cal temps i atenció per assaborir la vida. Val més controlar l'ambició. D'això se'n diu viure en el seny."

(tuit d'en Rai de 16.09.2024)

Diu Senectut a Jovent: "Evita la voracitat i la intransigència. Potser no et semblaran defectes, però ho són. D'això se'n diu viure en la lucidesa."

(tuit d'en Rai de 27.08.2024)

Diu Senectut a Jovent: "No enganyis, no manipulis, no sedueixis. D'això se'n diu viure en l'honestedat."

(tuit d'en Rai de 21.08.2024)

Diu Senectut a Jovent: "Hi ha emocions contra les que no podràs lluitar, que no podràs controlar, que et superaran. Hauràs d'aprendre a viure amb les seves conseqüències, amb les seves ferides, amb la seva càrrega. D'això se'n diu viure en l'acceptació."

(tuit d'en Rai de 12.08.2024)

Diu Senectut a Jovent: "Estigues atent a l'antiga saviesa. I quan l'hagis viscut i hagis triat el que d'ella et parla, et serveix, t'és significatiu, transmet-la. D'això se'n diu viure en la responsabilitat."

(tuit d'en Rai de 02.08.2024)

Diu Senectut a Jovent: "La vida passa de pressa. Res no es repeteix, res torna. Fixa't bé en cada cosa i cada situació, i observa amb atenció l'entrellat de relacions que hi ha entre elles. D'això se'n diu viure en profunditat."

(tuit d'en Rai de 23.07.2024)

El que les religions comparteixen

Rothko 1963

Què tenen en comú les diverses grans tradicions religioses? Què comparteixen a nivell de continguts? La meva hipòtesi és que comparteixen com a mínim que el centre no és el jo, ni res que jo pugui concebre o descriure. Hi ha, doncs, un rebuig de l'egocentrisme i de la idolatria. El centre és quelcom que va més enllà de nosaltres, que ens depassa i ens aclapara, que no podem definir ni manipular però que podem indicar, assenyalar (a través dels símbols) i a l'impacte del qual en nosaltres podem fer referència.

A aquest "centre" se li donen noms diversos en les diverses tradicions religioses, les quals són conscients de la inadequació, de la relativitat, de tots ells. Alguns dels més freqüents són Shang Ti, Dao (Xina), Brahman (India), Nirvana (Buddhisme), Ein Sof, Yhvh, Elo/Elohim, Adonai (Judaisme), Déu, Pare -Abba-, Senyor (Cristianisme), Al·lah (Islam).

Àngel de llum

Blake 1805

"Ángel de luz, ardiendo,
¡oh, ven!, y con tu espada
incendia los abismos donde yace
mi subterráneo ángel de las nieblas."


Rafael Alberti (1928)

Totalitat de vida

Rembrandt 1634

"La representació artística de l'ésser humà que fa Rembrandt ens permet, potser, intuir una totalitat de vida, tot i que la vida, conceptualment i com a realitat exterior, estigui configurada per la successió de passat i present. Hi veiem tot l'ésser humà, no un instant inferit dels anteriors."

Georg Simmel a Rembrandt (1916)

Imatges per al silenci

Fra Angelico 1439

Anem publicant en aquest blog imatges per al silenci, o sigui imatges amb capacitat de generar silenci o bé adients per acompanyar el silenci.

Al nostre Spotify (merceirai) hi tenim també llistes de músiques amb el mateix propòsit: generar o acompanyar el silenci.

I la combinació de músiques i imatges, on fos possible, sigui a nivell particular o en espais col·lectius, podria donar resultats ben interessants.

Els qui desitgin accedir directament a un conjunt d'un miler d'aquestes imatges per al silenci, que anem enriquint i polint, poden fer-ho a

https://photos.app.goo.gl/3eQHtUf9Y6S8FtYk8

o bé a través d'aquests cinc àlbums de 200 imatges cada un, potser més fàcils de manejar. No hi ha jerarquia entre ells ni dins d'ells. Les imatges són les mateixes que en l'àlbum general, tot i que l'ordre no sempre és el mateix:

https://photos.app.goo.gl/ksj12wrNJKtmMvgA6

https://photos.app.goo.gl/1Zje4GToAzdiDtHX9

https://photos.app.goo.gl/95o7L7cmEZ15H3HM6

https://photos.app.goo.gl/2awWWhyJkcD15FkU8

https://photos.app.goo.gl/DDs7cSzcZFjyqBDJ9

Esperit de recerca

Franz Kline 1957

Diu en Kabir (nord de l'Índia, 1440-1518):

"L'essencial és l'esperit de recerca; jo soc esclau d'aquest esperit de recerca."

Art i vida

Torres-García 1917

"L'art ha de ser quelcom en concordància amb el curs de la vida. Per això hem d'ésser evolucionistes. No podem admetre res que en si no sigui evolució. En cada una de les nostres obres deu realitzar-se aquest procés evolutiu  sobre de nosaltres mateixos. No ens serà possible tenir una manera invariable.

Ser evolucionista no és pertànyer a una escola; és ésser independent; és anar contra de les escoles. És ser quelcom en el temps.  Per això no hem de creure que podem arribar a coneixe'ns del tot; hem d'anar descobrint-nos. Nostra divisa tindria d'ésser: individualisme, presentisme, internacionalisme."

Joaquim Torres-García a Art-Evolució (A manera de manifest) (1917)

Paraules del Buddha: la balsa

Rothko 1955

"Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d'aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba, ni pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta extensió d'aigua és gran i la riba d'aquest costat d'aqui és perillosa i espantadora; l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba i no hi ha pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Serà bo que aplegui herba, fusta, branques i fulles i que em faci una balsa i que amb l'ajuda d'aquesta balsa, passi segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Llavors, aquest home, oh bhikkhus, aplega herba, fusta, branques i fulles i fa una balsa i amb l'ajuda d'aquesta balsa passa segur a l'altra riba fent servir les seves mans i dels seus peus. Havent fet la travessia i havent assolit l'altra riba, pensa: Aquesta balsa m'ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he passat segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Serà bo que porti aquesta balsa sobre el meu cap o sobre les meves espatlles vagi on vagi. Què pensaríeu, oh bhikkhus? Actuant d'aquesta manera, actuaria convenientment pel que fa a la balsa?

- No, Senyor.

- Llavors, de quina forma actuaria convenientment pel que fa a la balsa? Havent fet la travessia i havent passat a l'altra banda, aquest home pensa: Aquesta balsa ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he pogut passar segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i els meus peus. Serà bo que deixi aquesta balsa a terra sobre la riba o que la deixi a les onades i que jo me'n vagi on vulgui. Actuant d'aquesta manera, aquest home actua convenientment pel que fa a la balsa.

Igualment, oh bhikkhus, he ensenyat una doctrina semblant a una balsa, feta per a travessar les aigües i no per a portar-la a sobre."

Rahula, Walpola. L'enseignement du Bouddha, p. 31-32.

La llum de l'univers

Kupka 1912

"Som un punt de llum de l´univers. La llum que hi ha en mi, no és la meva llum, sinó la llum de l´univers.

La punta de llum que hi ha en mi no és la llum del meu cos, sinó que és la llum de l'univers sencer.

La llum de la immensitat del cosmos es posa al servei del meu organisme. Això és la meva ment i això és l'ego.

La llum no és meva, encara que faci servir el meu cervell. La meva llum és la llum de la immensitat del que hi ha, és la llum de l'inabastable cosmos que va teixir el meu cervell.

Aquesta llum, que és la llum del cosmos immens, és alhora testimoni de l'univers.

Per tant, si miro les coses des de la llum que apunta en mi, que és el testimoni de l'univers, el meu cos és tot l'univers i no sóc aquest cos.

Si, en canvi, la prenc com “la meva llum”, aleshores sóc aquest cos que està en un món i estic subjecte al morir i al néixer."

"La meva llum és la llum de la immensitat,

llum de l'inabastable cosmos

que va teixir el meu cervell.

Aquesta llum és el meu veritable ésser,

llum testimoni de l'univers;

la meva naturalesa veritable.

Ni sóc el meu ego,

ni sóc el meu cos;

sóc la llum que brilla

als mons immensos;

el seu silenciós testimoni,

des de fràgil talaia:

el meu cos.

Aquesta “llum-univers”, que és “ser-llum”,

és la meva naturalesa original.

Però aquesta meva veritable naturalesa

és “ningú”, perquè és tot.

Perquè sóc “ningú”,

res és altre de mi,

res m'és aliè,

tot és mi mateix.

Amb tot estic unit

amb llaços indissolubles.

La unitat és l'amor."

Marià Corbí a "Silencio desde la mente", p.171 i 172