Blake: Digueu-me

 

Blake 1795

"Digueu-me: què són nit i dia per aquell que vessa tristesa?

Digueu-me: què és un pensament, i de quina substància?

Què és una alegria i en quins jardins creixen les joies?

En quins rius llisquen, nedant, les tristeses? ¿I en quines muntanyes

fan onejar les ombres d'enuig? ¿En quines cases viuen els tristos,

embriacs d'oblidats sofriments, freds i sense esperança?

Digueu-me: ¿on van els pensaments oblidats, fins que els crides altra vegada?

On viuen les joies d'antany? On els amors d'altres dies?

Quan tindran nova vida i passarà la nit de l'oblit?

Si així fos, travessaria els temps i els espais més remots i duria

conhort a la tristesa d'avui i a la nit de sofrences."

William Blake (1757-1827)

(traducció de Marià Manent a "Poesia anglesa i nord-americana", Editorial Alpha, 1955)

Texto original (part del poema "Visions of the Daughters of Albion", 1793)

"Tell me what is the night or day to one o'erflowd with woe? 

Tell me what is a thought? of what substance is it made? 

Tell me what is a joy? in what gardens do joys grow? 

And in what rivers swim the sorrows? and upon what mountains 

Wave shadows of discontent? and in what houses dwell the wretched 

Drunken with woe, forgotten, and shut up from cold despair? 

"Tell me where dwell the thoughts, forgotten till thou call them forth? 

Tell me where dwell the joys of old! where the ancient loves? 

And when will they renew again the night of oblivion past? 

That I might traverse times spaces far remote and bring 

Comforts into a present sorrow and a night of pain." 

Pensament d'esquerres

Kupka 1946

"Per recuperar la seva força ideològica el pensament d'esquerres s'hauria de vincular a una filosofia dels valors i a una espiritualitat derivada d'una interpretació simbòlica de la religió. No sembla haver-hi indicis en aquest sentit. Llàstima."

(tuit d'en Rai de 18.10.2024)

Proses

Rembrandt 1627

"Així com la prosa, per exemple, de Tolstoi és com un riu que flueix net i clar i crea un cert univers harmònic, Dostoievski és torrent d'aigua bruta per tot arreu."

Josep Maria Ballarín a la revista El Ciervo n. 362-363, abril-maig de 1981

Magnífica frase sintètica de Mn. Ballarín.

Ell prefereix Dostoievski, perquè reflecteix millor la retorçada, desmesurada i contradictòria realitat de la condició humana, cosa que és certa.

Personalment prefereixo Tolstoi, perquè crec positiu que se'ns ofereixin mons harmònics que ens siguin referències positives, horitzons il·luminadors.

Esforç i consciència

Jawlensky 1934

"Digué el Mestre:

"Hi ha gent que pensa que els problemes es resolen a còpia d'esforç. Aquestes persones només aconsegueixen complicar-se la vida, i la dels altres.

Els problemes només es resolen amb la presa de consciència. De fet, quan hi ha consciència, no sorgeixen els problemes.""

Anthony de Mello a Uns moments per a l'absurd

Ni pels vius ni pels morts

"Les teves llàgrimes són per als qui estan més enllà de les llàgrimes, i les teves paraules, són paraules de saviesa? El savi no es lamenta pels vius, i no es lamenta pels que moren, ja que la vida i la mort són passatgeres."

Bhagavad Gita II, 11

Éssers que morim

Rembrandt 1642

"Un punt del futur, que fa en general de la vida una totalitat, justament en interrompre-la, resideix en tots els més profunds retrats de Rembrandt: la mort.

(...)

Em sembla que el moment de la mort, que està contingut en tot el que viu, és palpable en la imatge de l'ésser humà tal com va ser concebuda per Rembrandt; palpable d'una manera més enèrgica i dominant a la seva pintura que a qualsevol altre lloc.

(...)

Nosaltres, en créixer o marcir-nos, en l'alçada lluminosa de la vida o en l'ombra de les seves fondalades, som sempre éssers que morim."

Georg Simmel a Rembrandt (1916)

Impotència apocalíptica

Twombly 1962

Anomenaríem impotència apocalíptica a la sensació subjectiva que el món va cap al desastre i no podem fer res per aturar-ho.

És una percepció íntima, que troba suport en algunes dades objectives però que no necessàriament indica el que ha de passar. Fins ara el món ha anat superant els moments crítics d'una manera o altra. També és cert que mai havíem tingut la capacitat de destrucció global actual, sigui militar sigui a través de la incidència de l'activitat humana en el clima. Deixem de banda les possibles catàstrofes naturals, sobre les quals certament no podem fer res.

M'hi va fer pensar la tria feta per Bob Dylan de la cançó a interpretar a la cerimònia de lliurament del Premi Nobel de Literatura. Hauria pogut triar la més lírica Blowin' In The Wind. Hauria pogut triar les més esperançades The Times They Are a-Changin' o When The Ship Comes In. Però va triar el diluvi apocalíptic de A Hard Rain's A-Gonna Fall.

L'Homo Deus de Harari també conté un lleuger rerefons d'impotència apocalíptica, potser no formulat però que planeja pel text, i que en aquest cas no deriva només de la capacitat de destrucció nuclear o el canvi climàtic sinó de l'evolució previsible de la tecnologia.

Al segon capítol de la tercera temporada de Newsroom, d'Aaron Sorkin, en un cert moment fan una entrevista a un expert que explica que s'ha assolit un nivell d'anhídrid carbònic a l'atmosfera que és un punt de no retorn. Que fa vint anys s'haurien pogut prendre mesures per evitar-ho, però que ara ja no hi ha res a fer. La reacció de l'audiència i els periodistes és un breu moment de desconcert, girar el cap (no voler saber-ho) i "a otra cosa, mariposa". Potser és l'única reacció que podem tenir davant de la impotència apocalíptica...

- - -

Tot i que potser no és exactament el mateix, de la impotència apocalíptica també se'n pot dir "catastrofisme". El seu contrari seria el "voluntarisme", punt de vista que considera que amb un esforç de voluntat i compromís és possible fer anar el món per on seria desitjable. No deixen de tenir un paral·lelisme amb la molt tradicional distinció entre "pessimisme" i "optimisme", tot i que aquests darrers semblen ser més psicològics o caracterològics mentre que catastrofisme i voluntarisme impliquen una major dosi d'anàlisi racional.

¿Hi ha un punt d'equilibri entre aquestes dues posicions, capaç d'acceptar que no tot pot ser com volem però no necessàriament estem abocats a la catàstrofe, i que si aquesta arriba tampoc això no ens ha de desesperar ni fer perdre la confiança en l'espècie humana o en el cosmos? Probablement sí, i hem de procurar assolir-lo, però és un equilibri inestable, i molt fàcilment caiem per una banda o per l'altra.

Si ara s'enfonsés Yellowstone i es produís un cataclisme volcànic, seria per això la Terra menys estimable del que és ara? Si un error portés a un enfrontament atòmic, consideraríem als humans pitjor del que els considerem ara? Si el canvi climàtic acaba produint la nostra pròpia extinció, considerarem que els humans no mereixien haver existit?

(escrit el desembre de 2016)

Corbí: Transformació interior

Van Gogh 1885

"La veritable religió no és tant, ni fonamentalment, una concepció del món, un sistema determinat de valors, una concepció de l'ésser humà o un sistema de comportaments sinó una transformació interior de la sensibilitat profunda humana i de la ment profunda el terme de la qual és arribar a ser i sentir-se u amb Déu."

Marià Corbí en el marc d'unes xerrades a monges publicades el març de 1979.

Usos de la música

"S'aconseguirà la mesura correcta si els estudiants de música s'allunyen de les arts que es practiquen en els concursos professionals i no procuren realitzar les meravelles d'execució virtuosística que estan de moda en l'actualitat en aquests concursos... ja que en ells l'executant practica l'art no per al seu propi creixement sinó per a donar plaer, i plaer del vulgar, als seus oients."

Aristòtil, Política 1341 a-b

"La música no es practica només per aconseguir un únic tipus de benefici que es derivi d'ella, sinó per acomplir múltiples usos; pot servir per a l'educació, per a procurar la catarsi i, en tercer lloc, per al repòs, l'elevació de l'esperit i la interrupció de les fatigues."

Aristòtil, Política 1342 b

Silenci i paraula

Morris Louis 1960

"Un dels grans reptes és aprendre a compaginar el silenci i la paraula. Cal silenci per sentir la paraula, i escoltar-la. Cal paraula per il·luminar el silenci, per fer-lo significatiu."

(tuit d'en Rai de 17.10.2024)