Paraules del Buddha: les preguntes

Rothko 1961

"Si algú ve i us diu: "Doncs jo no seguiré la vida de puresa que ensenya el Benaurat fins que ell no m'aclareixi si el món és etern o no és etern; si el món és infinit o no és infinit; si el cos i l'ànima són una mateixa cosa, o bé dues de diferents; si el Perfecte perdura després de la mort, o si no perdura, o si perdura i no perdura a la vegada, o si ni perdura ni deixa de perdurar." Aquell qui així s'ho prengui, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li totes les explicacions. És com si a un hom l'haguessin ferit amb una sageta emmetzinada, i els seus companys, amics i parents haguessin fet venir un metge cirurgià, i el ferit els digués: "Ah no! No vull que em treguin la sageta mentre no sàpiga qui és que m'ha ferit; si és de la casta dels guerrers, dels sacerdots, dels menestrals o dels servents; fins que no sàpiga com es diu i de quina nissaga prové; fins que no sàpiga si és alt, baix o mitjà...". Aquest ferit no hi ha dubte que moriria abans de poder saber totes aquestes coses. Igualment, aquell qui no vulgui practicar la vida de puresa sense que abans li contestin totes aquestes preguntes sobre si el món és etern o no ho és, i tota la resta, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li'n totes les explicacions.

"El món és etern", "el món no és etern"... tot això no són sinó opinions i punts de vista. Ben certes són en canvi, i paleses, la naixença, la vellesa i la mort, certs són la pena, el plany, el dolor, l'aflicció i la tribulació; i és d'això que jo us parlo, i us dic que us en podeu alliberar ara i aquí, amb el meu Ensenyament."


Mahathera, Nyanatiloka. La paraula del Buda, p. 65-66

Imatges per al silenci XVIII

Gerard David 1506

"El silenci pot ser extremadament seriós."

(tuit d'en Rai de 24.10.2024)

Cap rastre

Franz Kline 1955

Diu en Kabir (nord de l'Índia, 1440-1518):

"Ja no hi ha en mi cap rastre del meu ego: sigui on sigui que mirin els meus ulls només et veig a Tu. Quan jo era, Déu no era, i ara Déu és, però jo ja no sóc. La seva llum ha fet fugir l'ombra del meu ego."

Verlaine: Trist cos

Lorenzo Monaco 1405

"La tristesse, la langueur du corps humain

m'attendrissent, me fléchissent, m'apitoient,

ah! Surtout quand des sommeils noirs le foudroient,

quand des draps zèbrent la peau, foulent la main!

Et que mièvre dans la fièvre du demain,

tiède encor du bain de sueur qui décroît,

comme un oiseau qui grelotte sur un toit!

Et les pieds, toujours douloureux du chemin,

et le sein, marqué d'un double coup de poing,

et la bouche, une blessure rouge encor,

et la chair frémissante, frêle décor,

et les yeux, les pauvres yeux si beaux où point

la douleur de voir encore du fini!...

Triste corps! Combien faible et combien puni!"

Paul Verlaine, Sagesse III, 10 (1880)

Possible traducció:

"La tristesa, el llanguiment del cos humà

m'entendreixen, em colpeixen, em commouen,

ah! Sobretot quan sons negres el fulminen,

quan els llençols ratllen la pell, aixafen la mà!

I tan delicat en la febre del demà,

tebi encara del bany de suor que decreix,

com un ocell que tremola sobre un terrat!

I els peus, sempre adolorits pel camí,

i el si, marcat per un doble cop de puny,

i la boca, una ferida encara vermella,

i la carn tremolosa, fràgil decoració,

i els ulls, els pobres ulls tan bonics on apunta

el dolor de veure encara finitud!...

Trist cos! Tan feble i tan castigat!"

Diàleg engrescador

Kupka 1926

Científicament, la consciència sorgeix per evolució de la matèria (com bé explica Antonio Damasio).

Simbòlicament, la matèria sorgeix per emanació de la consciència (com reflecteixen els antics mites de la creació del món: la divinitat, plena consciència, crea la matèria).

De fet, si ho mirem amb cura, totes dues coses són vàlides, ja que situen a nivells diferents (coneixement científic i coneixement simbòlic).

I entre aquests dos nivells hi pot haver un diàleg engrescador, fecund i profund.

Federació

Arp 1958

"Una possible federació espanyola: Lleó, Navarra, Aragó, Castella, Andalusia i Canàries.

Lleó inclouria Galícia i Astúries; Navarra inclouria el País Basc, Cantàbria i la Rioja; Aragó inclouria Catalunya, València i les Balears; Castella inclouria Extremadura i Múrcia."

(tuit d'en Rai de 26.11.2024)

Samuel Daniel: Bellesa, temps i amor

Van Dyck 1628

"Quan vegin que se't fonen la florida i la glòria
i seguis solitària i, amb front de melangia,
rebis del teu mirall aquest darrer missatge
que et diu la veritat dient-te: "Res no et queda",
les ferides que em feies veuràs encara vives,
que si et fugí la flama, l'escalf en mi perdura.
Jo, que vaig estimar-te talment, abans que fossis
marcida, tindré fe més ardent quan declinis.
El món trobarà en mi llavors aquest miracle:
que el foc, no tenint res per a cremar, flameja.
Aleshores veuràs la fe que jo tenia
i potser dels desdenys et vindrà una recança.
Potser d'haver fet burla dels meus plors penedida
estaràs, quan l'hivern al fosc cabell et nevi."


Samuel Daniel (1562-1619)


(traducció de Marià Manent a "Poesia anglesa i nord-americana", Editorial Alpha, 1955)

Text original:

"When men shall find thy flow'r, thy glory, pass,

And thou with careful brow, sitting alone,

Received hast this message from thy glass,

That tells the truth and says that All is gone;

Fresh shalt thou see in me the wounds thou mad'st,

Though spent thy flame, in me the heat remaining:

I that have loved thee thus before thou fad'st—

My faith shall wax, when thou art in thy waning.

The world shall find this miracle in me,

That fire can burn when all the matter 's spent:

Then what my faith hath been thyself shalt see,

And that thou wast unkind thou may'st repent.—

    Thou may'st repent that thou hast scorn'd my tears,

    When Winter snows upon thy sable hairs."

Conclau

Michelangelo 1511

"Esperem que el nou Papa sigui un contrapunt als imperis i un defensor dels valors davant dels interessos."

(tuit d'en Rai de 22.04.2025)

"L'elecció del proper Papa és força rellevant geopolíticament i ideològicament, molt rellevant eclesiàsticament i poc rellevant eclesialment."

(tuit d'en Rai de 23.04.2025)

"El conclau projecta i reforça la imatge que l'Església és l'aparell eclesiàstic. Una identificació que cal deixar enrere: l'Església és el conjunt dels creients, i l'aparell ha d'estar al seu servei, no al revés..."

(tuit d'en Rai de 24.04.2025)

"¿Algú sap si hi ha algun cardenal favorable al sacerdoci femení o als capellans casats en l'Església catòlica? No són els temes més importants, però són importants."

(tuit d'en Rai de 28.04.2025)

"Potser el conclau és un bon moment per recordar allò que deia el teòleg José María González Ruiz el 1970: "Dios está en la base"."

(tuit d'en Rai de 30.04.2025)

"És curiós que a l'hora d'analitzar les tendències del conclau no apareixen gaire les possibles posicions respecte a la renovació interna de l'Església. Més aviat sembla haver-hi silenci sobre com hauria de ser l'Església de demà..."

(tuit d'en Rai de 02.05.2025)

Tocar la quietud

Bissier 1959

"Nan Bo Zi Qi va preguntar a la senyora Nu Yu: "Ets vella en anys, però la teva cara brilla com la d'un nen. Per què?"

"És que he après sobre el Dao", va dir Nu Yu.

Nan Bo Zi Qi va dir: "Es pot assolir el Dao estudiant?"

"No, no", va contestar Nu Yu. "Com ​​seria possible? Vós no sou la mena de persona que podria fer-ho. Hi havia un noi que es deia Bu Liang Yi que tenia la capacitat del savi, però no el camí del savi. Jo posseeixo el camí del savi, però no la seva capacitat. Podria ell esdevenir un savi si jo volgués ensenyar-li el camí del savi? No. Seria massa fàcil ensenyar la saviesa a algú predisposat. Jo li vaig dir que havia de perseverar en els seus exercicis. Aquesta és la meva experiència personal: al cap de tres dies, vaig aconseguir distanciar-me del món exterior. Vaig continuar. Set dies més tard em vaig poder distanciar de les coses properes. Vaig continuar nou dies més i vaig poder distanciar-me de la meva pròpia existència. Un bell matí vaig tenir la visió de l'únic; podia penetrar-ho tot com els primers raigs de sol al matí. En ser capaç de veure cada cosa individualment, podia superar la sensació de passat i futur. Vaig poder entrar llavors en el domini on no hi ha mort ni naixement. El que mata la vida no és la mort. El que dóna vida no és el naixement. Aquest domini ho pot reconduir tot i acollir-ho tot, destruir-ho tot i acomplir-ho tot. S'anomena "tocar la quietud"; qui toca la quietud es torna complet."

Nan Bo Zi Qi va preguntar: "Ets l'única que ha sentit parlar d'això?"

Nu Yu va dir: "He sentit parlar d'això al fill de l'escriptura. Ell n'havia sentit parlar al net de la lectura. Aquest en va sentir parlar a la il·luminació. Aquesta ho va saber de l'atenció sostinguda. Aquesta ho va saber del treball laboriós. Aquest ho va saber del càntic. Aquest de la foscor profunda. Aquesta del buit suprem. Aquest, del sense començament."

Zhuangzi, del capítol 6 (versió de Raimon Ribera, a partir de la traducció a l'anglès de Nina Correa i al francès de Liou Kia-hway)

Versió anglesa de Nina Correa:

Nan Bo Zi Qi (Exalted Count of Southern Curiosity) asked of Nu Yu (Independent Woman): "You're old in years, but your face beams like a child. Why is that?"

"I've learned about Dao."

Nan Bo Zi Qi said: "Can Dao be obtained through studying?"

"What? How could that be possible? You're not the kind of person who could do that anyway. There was a guy named Bu Liang Yi (Rigidly Biased Fortuneteller) who had the ability to become a sage, but wasn't wise enough to learn about Dao. I'm wise enough to learn about Dao, but don't have the ability to become a sage. I really wanted to teach him. Oh, what great hopes I had that he'd end up becoming a true sage! It's not so easy to change one who has the ability to become a sage into one who is wise enough to learn about Dao simply by explaining it to them. Yet I kept a close watch on him and tried to explain it. After three days he could disregard the world. After he disregarded the world, I still kept at him. After seven days he could disregard living things. After he disregarded living things, I still kept at him. After nine days he could disregard life. After he disregarded life, he could then penetrate everything like the first rays of sun in the morning. Being able to penetrate everything like the first rays of sun in the morning, he could then see each thing individually. Being able to see each thing individually, he could then overcome a sense of past and future. Being able to overcome a sense of past and future, he could then enter where there is no death and no birth. What kills life isn't death. What brings forth life isn't birth. As for how he related to things - without following, without rejecting, without constructing, without destroying. A name for this would be Embracing Contentment. One who embraces contentment - embraces and then becomes complete.

Nan Bo Zi Qi asked: "Are you the only one who's heard about this?"

"I heard about this from Master of Various Texts. Master of Various Texts heard about it from Oral Tradition. Oral Tradition heard about it from Clear Sightedness. Clear Sightedness heard about it from Midday Whisperer. Midday Whisperer heard about it from Humble Servant. Humble Servant heard about it from Oblivious Chanter. Oblivious Chanter heard about it from Dark Mysteries. Dark Mysteries heard about it from Solitary Star. Solitary Star heard about it from Uncertain Beginning."

Guiatge moral

Moreau 1889

"Igual que hi ha dues maneres d'indicar el camí a un viatger que cerca indicacions, també hi ha dues formes de guiatge moral per a la persona que cerca la veritat. Una forma consisteix a assenyalar a la persona els objectes que s'ha de trobar, i que s'orienti a partir d'aquests objectes.

L'altra forma consisteix a indicar a la persona la direcció únicament sobre la brúixola que porta, i en la qual sempre veu una direcció invariable que li permet assabentar-se de qualsevol desviació.

La primera forma de guiatge moral és la de les estipulacions i normes formals: es donen a la persona les característiques concretes dels actes que ha de dur a terme i dels que no.

"Respecta el sàbat, circumcida't, no robis, no beguis alcohol, no matis cap ésser vivent, cedeix un delme als pobres, no cometis adulteri, fes les ablucions i resa cinc cops al dia, bateja't, combrega, etc.". Així són les disposicions de les doctrines religioses formals: la brahmànica, la buddhista, la musulmana, la jueva i l'eclesiàstica, falsament anomenada cristiana.

L'altra forma consisteix a indicar a la persona una perfecció que no assolirà mai, però vers la qual dins seu sent l'aspiració: a la persona se li indica un ideal, respecte del qual sempre pot mesurar el grau d'allunyament.

"Estima el teu Déu amb tot el cor, i amb tota l'ànima, i amb tot l'enteniment, i estima el proïsme com a tu mateix. Sigueu perfectes, com el vostre Pare celestial.". Vet aquí la doctrina del Crist.

El compliment de les doctrines religioses formals es verifica per mitjà de la coincidència dels actes amb les estipulacions d'aquestes doctrines, i la coincidència és possible.

El compliment de la doctrina del Crist es verifica per mitjà de la consciència que es té del grau de discordança en relació amb la perfecció ideal (el grau d'apropament no es veu: només es veu la desviació respecte a la perfecció).

La persona que professa una llei formal és una persona que s'està dreta sota la llum d'un fanal que penja d'un pal. Sota la llum del fanal té prou claror i més enllà ja no hi pot anar. La persona que professa la doctrina del Crist és com una persona que porta un fanal amb una perxa més o menys llarga: al davant hi té sempre una llum que l'empeny a seguir-la, i que li descobreix cada vegada un espai nou il·luminat que l'atrau.

El fariseu dóna gràcies a Déu de complir-ho tot.

El jove ric, que també ho ha complert tot des de petit, no entén què li pot faltar. Aquesta gent no pot pensar d'altra manera: al davant no hi tenen res a què continuar aspirant. Han donat el delme, han respectat el sàbat, han honrat els pares, no han robat, ni matat ni han comès adulteri. Què més han de fer? Per a qui professa la doctrina cristiana, en canvi, l'assoliment de qualsevol grau de perfecció suscita la necessitat d'accedir a un nivell més elevat, des del qual se n'obre un d'encara més elevat, i així sense fi.

Qui professa la llei del Crist sempre es troba en la situació d'un publicà. Sempre se sent imperfecte perquè no veu darrere seu el camí que ha recorregut, i en canvi sempre veu al davant el camí que encara ha de fer i que encara té per recórrer."

Lev Tolstoi a La Sonata Kreutzer (1889)

(també anomenat "La Sonata a Kreutzer" o "Sonata a Kreutzer"; traducció de Miquel Cabal Guarro, amb petites modificacions nostres)