 |
| Twombly 2007 |
El que ve a continuació no és cap proposta política, sinó simplement una reflexió idealista sobre el que seria una "orientació confederal", ja que en parlar de Catalunya en aquest blog sovint hi fem referència i sembla oportú mirar de concretar-ne una mica els continguts, simplement com a element de coneixement i precisió de posicions personals.
Des d'una orientació confederal (OC) hi hauria dos elements bàsics de desacord amb les posicions independentistes: 1) La manca de realisme polític de la proposta independentista (per molt que des de l'independentisme es digui que la confederació encara és més difícil que la independència perquè cal un acord de dues parts; aquest no sembla un argument consistent, la independència segueix essent molt més difícil) i 2) La indefinició sobre el model de país (posició coherent de l'independentisme, ja que considera que el que cal primer és aconseguir la independència, i després ja parlarem del model de país a construir, el que porta a que en el present l'únic objecte de reflexió i debat és la independència i el procés per assolir-la); des d'una òptica confederal es consideraria preferible treballar ja des d'ara una proposta política que no només es refereixi al marc institucional sinó també a la mena de país que es proposa. I un element bàsic de desacord amb les posicions federalistes: una estructura en base a 17 entitats amb un estatut polític similar, per molt federal que sigui, no resoldrà suficientment l'articulació del cas català, l'especificitat del qual demana un tractament particular no necessàriament aplicable a cada una d'aquestes 17 entitats.
A nivell del marc institucional, la proposta és la d'un estat sobirà català confederat amb l'estat espanyol a través de un acord per compartir un conjunt de competències, mentre la resta queda en mans de l'estat propi, el qual regula la seva pròpia dinàmica excepte, com s'ha dit, en els àmbits compartits. Aquest estatut no hauria de ser un mal menor obtingut com a conseqüència del fracàs de l'opció independentista, sinó l'objectiu polític a assolir i a defensar amb tota la tenacitat. Assolir-lo com a mal menor generaria frustració en l'àmbit independentista, per molt que alguns dirigents independentistes acceptin que estarien contents si aquest fos el resultat final del procés independentista actual; aquesta no és una manera transparent d'enfocar les coses.
A nivell de model de societat, es treballaria des de la perspectiva següent:
1) Estat social de dret, preservant els drets dels ciutadans i mirant d'afavorir el benestar general (construcció d'una societat de benestar en un món solidari que mira de reduir els desequilibris econòmics, socials i polítics).
2) Respecte a la dinàmica del mercat sempre que la seva regulació permeti la seva transparència i sempre que les conseqüències socials del mercat siguin objecte constant de reflexió crítica des de les instàncies socials i culturals, les quals hauran d'acotar i corregir els abusos, deformacions i concentracions derivats de la dinàmica espontània dels mercats (començant per la publicitat de molts productes en els mitjans de comunicació).
3) Formes de participació popular crítica i autocrítica per mirar de minimitzar la corrupció (el que demana una gran vigilància sobre les tendències a la corrupció que es donen a qualsevol nivell de la nostra societat i un esforç especial per tal d'eradicar les més perilloses, les que es donen en les altes instàncies de la societat i les institucions).
4) Impulsió de formes d'organització política que deixin enrere en la mesura del possible la professionalització política per obrir-se a noves formes de participació política, potenciant una dinàmica oberta d'acció voluntària organitzada en instàncies amb un grau el més baix possible de professionalització on el poder de decisió deixaria d'estar exclusivament en mans de professionals de la política. Això no vol dir anar a parar necessàriament a un sistema assemblearista, sinó a trobar noves formes de vertebració de la participació i a impulsar una manera de fer política fresca i transparent, oberta i joiosa, menys formal i a l'abast de tothom, minimitzant les estructures de poder i les lluites de poder, posant els debats i decisions obertament sobre la taula i a la llum pública i defugint els qui volen fer carrera política o volen fer de la política una professió.
5) Superació de l'encotillament que suposa l'actual sistema de partits, que ocupa tot l'escenari polític i fa difícil l'accés de nous actors. Uns partits o massa hipotecats pel passat tant a nivell ideològic com organitzatiu, o massa rígids en la manera d'abordar el futur de la nostra societat.
6) Importància de la integritat dels qui desenvolupen un paper públic, refusant posicions que prioritzen la pertinença a la comunitat per davant de la dignitat personal.
7) Importància de la "feina ben feta", del màxim rigor en el compliment de les obligacions professionals, especialment en els àmbits de la salut, l'educació i els que poden afectar a la seguretat de les persones, però també en els àmbits més quotidians (construcció, oficis, professions liberals...).
8) Perspectiva humanista en el tractament de les persones (entre les persones i de les persones per part de les institucions) i en el sistema educatiu, posant la cultura humanista en un lloc central de la dinàmica social i educativa.
9) Interès per les aportacions de les tradicions religioses i del diàleg interreligiós, fent de la dinàmica espiritual un centre de l'atenció social tot i la definició laica del sistema polític.
10) Reconeixement i potenciació dels processos participatius de base, procurant que no esdevingui un fre o una limitació per aquest tipus d'iniciatives un programa reivindicatiu excessivament radical i més lligat a formes de pensament i expressió del passat que no pas a noves maneres d'enfocar les coses i nous estils d'acció social més creatius, més imaginatius, més innovadors. Un programa que podria incloure elements com ara:
- La defensa de l’Estat del benestar, especialment en els àmbits de l’ensenyament, la sanitat i les prestacions socials, potenciant una major eficiència del sector públic a l’hora de portar a terme aquestes tasques i una recuperació de les dotacions pressupostàries així que sigui possible. Enfortiment dels mitjans de comunicació públics sota control democràtic.
- La impulsió d'una banca pública i ètica que pugui compensar les insuficiències de la banca privada. Control de l'especulació financera. Nova fiscalitat més justa i més ben implementada, lluita contra el frau fiscal.
- Iniciatives que afavoreixin el repartiment del treball existent, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat, així com la creació de nous llocs de treball.
- Recerca d'estructures polítiques més participatives, reforma de la Llei electoral, major rendició de comptes per part dels càrrecs electes, major transparència de la vida política, eliminació de privilegis associats a la funció política i lluita decidida contra la corrupció, el tràfic d'influències i els tractes de favor.
- Potenciació de l'habitatge social, accions per a trobar solucions equitatives en els casos de desnonaments i anàlisi de la viabilitat de les dacions en pagament retroactives.
- Actualització dels marcs reguladors de la dinàmica del mercat, potenciació d'un sector públic eficient i transparent, reforma en profunditat de les administracions públiques.
- Nova divisió territorial catalana en funció de l'especificitat del país, començant per la supressió de la divisió provincial encara que això suposi una menor presència política a les Corts espanyoles. Una nova organització territorial que parteixi de dotze entitats territorials amb una personalitat pròpia (Barcelona, Tarragona, Ebre, Ponent, Pirineu, Girona, Alt Ter, Centre, Penedès, Baix Llobregat, Vallès i Maresme), opció que permet potenciar millor la proximitat entre política, poble i territori i permet mirar de compensar en la mesura del possible el pes de la macrocefàlia barcelonina. Aquestes entitats operarien tant com a estructura de descentralització de la Generalitat com com a estructura d'agrupació dels municipis, els quals haurien d'experimentar també un procés de racionalització (el que no comporta, certament, la supressió de pobles ni de comarques, entitats amb les seves pròpies funcions no administratives).
- Atorgament d'un lloc central a la cura del territori i el paisatge, del nostre entorn natural, i de la sostenibilitat dels nostres processos de producció i consum. Incorporació de criteris ecològics i de sostenibilitat a l'economia.
- Millora dels criteris i processos d'incorporació a la ciutadania dels immigrants, potenciació de les dinàmiques per a la seva acomodació respectuosa, harmònica i participativa en la vida del país.
- Potenciació del nivell cultural mig del país i dels processos reflexius a nivell col·lectiu, inclosos el debat sobre els valors i la qualitat de vida personal i col·lectiva i el diàleg entre cultures i entre religions.
Actualment l'orientació confederal és una de les menys significatives de les propostes del nostre panorama polític. Si bé UDC i ICV la reivindiquen, semblen fer-ho amb un cert desinterès, quedant aquesta proposta amagada o desdibuixada darrera de les seves fortes identitats de partit (ideològiques i organitzatives). Podria ser, en canvi, una orientació amb capacitat de generació d'esperança en el futur i de cohesió social, permetent anar més enllà de les situacions de bloqueig que derivaran de la confrontació simplista entre independentisme i unionisme, confrontació generadora d'una tensió esterilitzant per a Catalunya; cal anar més enllà d'aquest atzucac i mirar de trobar escenaris alternatius a la previsible frustració dels que, creient en la possibilitat de la independència, hagin d'acabar assumint la seva inviabilitat.
