 |
| Manet 1872 |
Dear heart, why will you use me so?
Dear eyes that gently me upbraid,
Still are you beautiful—but O,
How is your beauty raimented!
Through the clear mirror of your eyes,
Through the soft sigh of kiss to kiss,
Desolate winds assail with cries
The shadowy garden where love is.
And soon shall love dissolved be
When over us the wild winds blow—
But you, dear love, too dear to me,
Alas! why will you use me so?
Possible traducció:
Cor estimat,
perquè em maltractes així?
Ulls
estimats que gentilment em renyeu
encara
sou preciosos –però oh,
com
n'és de revestida la vostra bellesa!
A
través del clar mirall dels teus ulls,
a través del suau sospir entre petó i petó,
vents
desolats escometen amb crits
el
jardí ombrívol on hi ha l'amor.
I
aviat l'amor serà dissolt
quan
damunt nostre els vents salvatges bufin.
Però
tu, amor estimat, massa estimat per mi,
ai
las! Perquè em maltractes així?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada