Joyce: Música de cambra XXXIII

Munch 1905

Now, O now, in this brown land
Where Love did so sweet music make
We two shall wander, hand in hand,
Forbearing for old friendship' sake,
Nor grieve because our love was gay
Which now is ended in this way.

A rogue in red and yellow dress
Is knocking, knocking at the tree;
And all around our loneliness
The wind is whistling merrily.
The leaves—they do not sigh at all
When the year takes them in the fall.

Now, O now, we hear no more
The vilanelle and roundelay!
Yet will we kiss, sweetheart, before
We take sad leave at close of day.
Grieve not, sweetheart, for anything—
The year, the year is gathering.

Possible traducció:

Ara, oh ara, en aquesta terra bruna

on l'amor va fer una música tan dolça

nosaltres dos passejarem, agafats per la mà,

desistint a causa d'una vella amistat,

sense greuge perquè ara s'hagi acabat 

el nostre amor, que fou alegre.

Un bergant, amb un vestit vermell i groc

pica, pica a l'arbre

i tot al voltant de la nostra soledat

el vent xiula alegrement.

Les fulles no sospiren pas gens

quan l'any se les emporta a la tardor.

Ara, oh ara, ja no sentim

ni la vilanel·la ni la dansa en rodona!

Però encara ens besarem, dolç cor, abans

del trist comiat quan el dia s'acabi.
No et lamentis, dolç cor, per res:
L'any, l'any es replega.