Joyce: Música de cambra XXII

Munch 1893

Of that so sweet imprisonment
My soul, dearest, is fain—
Soft arms that woo me to relent
And woo me to detain.
Ah, could they ever hold me there,
Gladly were I a prisoner!

Dearest, through interwoven arms
By love made tremulous,
That night allures me where alarms
Nowise may trouble us;
But sleep to dreamier sleep be wed
Where soul with soul lies prisoned.

Possible traducció:

D'aquest tan dolç empresonament

la meva ànima, estimadíssima, es complau.

Braços suaus que em conviden a cedir

i em conviden a aturar-me.

Ah, tan de bo em poguessis retenir sempre aquí,

de gust seria un presoner!

Estimadíssima, amb braços entrellaçats

que l'amor fa tremolosos,

aquesta nit em fascina, nit en que cap alarma

ens pot destorbar;

que el son s'aplegui, però, amb un son més somniador,

allà on ànima amb ànima reposa empresonada.