Influencers i poder

Dix 1946

És indubtable que els influencers tenen poder. Que les xarxes socials són amplificadors d'aquest poder. I que altres instàncies volen participar d'aquest poder, i exercir com a influencers (fins i tot el Telenotícies de TV3 ho intenta...).

Hi ha instàncies, però, que tenen un cert pudor, ben comprensible, davant d'aquesta deriva. No els hi sembla bé influir en les persones, els hi sembla que això va contra la llibertat individual, contra la possibilitat d'aquestes persones d'obrir-se camí per elles mateixes. Creuen que influir és manipular. Aquesta reserva tant es pot donar en el marc d'un pensament liberal com en el marc d'un pensament humanista progressista. Cal respectar les persones, no voler fer-les d'una determinada manera, més val evitar la temptació d'influir sobre elles.

Aquesta posició és honesta i responsable, i tan de bo fos possible. El problema que té és que no tothom segueix aquestes regles de joc, i llavors el camp queda totalment a mercè dels que no tenen cap escrúpol en influir. Per això és possible plantejar-se si no és millor donar la batalla pel poder, entrar en el joc i convertir-lo en un combat d'influències, més que no pas en un territori a mercè només de la part amb menys escrúpols o més dedicada a potenciar els seus interessos. Ja no es tracta tant d'influir o no, sinó d'influir en un sentit o en un altre. Fins i tot des de les posicions més afavoridores dels valors de les persones, és lícit plantejar-se la necessitat de lliurar aquesta batalla, desagradable com totes les lluites de poder.

Per exemple, no recomanar determinats llibres que a tu et semblen valuosos per respectar la llibertat de la persona pot anar en detriment d'aquesta, que es quedarà sense recomanacions o bé serà influït per altres recomanacions menys afavoridores de la seva maduració. Tu no recomanes un llibre de John Steinbeck i llavors va un altre i recomana llibres de Dan Brown, Ken Follet o Stephen King.

Si tothom s'abstingués de recomanar, la persona només tindria el problema de com aclarir-se entre la immensa quantitat de llibres existents, ja que parlàvem de llibres. Però és que els que recomanen coses amb poc valor -o fins i tot perjudicials- hi són, operen i són poderosos. Per això pot ser preferible fer les pròpies recomanacions, des dels propis valors i amb un màxim d'exigència de rigor, que no pas deixar de recomanar.