Drets humans de quarta generació

Saura 1989

Anys després del brillant article del catedràtic de Filosofia del Dret de la Facultat de Dret de la Universitat de Sevilla Antonio-Enrique Pérez Luño (Barcelona, 1944) formalitzant els drets humans de tercera generació ("Las generaciones de derechos humanos", Revista del Centro de Estudios Constitucionales Núm. 10, setembre-desembre de 1991, pp. 203 a 217), presentat inicialment com una conferència sobre "Los derechos humanos de tercera generación" en un seminari a la Facultat de Dret de la Universitat de Córdoba que tingué lloc el 8 i 9 de març de 1991, i que acabà esdevenint un extens llibre el 2006 ("La tercera generación de derechos humanos", editat per Aranzadi), pot ser interessant plantejar-se si hi ha espai per a una quarta generació de drets humans.

Pérez Luño recollia com a integrants d’aquesta tercera generació, complementària dels drets individuals i dels drets socials, tres drets bàsics (el dret a la pau, el dret a la qualitat de vida i el dret a la llibertat informàtica) i obria una llista d’altres drets: el dret a garanties davant la manipulació genètica, el dret a morir amb dignitat, el dret a fruir del patrimoni històric i cultural de la humanitat, el dret dels pobles al desenvolupament, el dret al canvi de sexe, el dret a l’avortament lliure i gratuït… Com veiem, són conceptes plenament vigents, que continuen estant a primera línia d’actualitat (potser fins i tot més que l'any 1991, el que posa en relleu la lucidesa de Pérez Luño).

Aquesta vigència no exclou, però, l’oportunitat de plantejar-se una quarta generació de drets humans, no pas per substituir les anteriors sinó per complementar-les, com ha fet cada una de les precedents respecte a les anteriors. Aquesta quarta generació suposaria un cert retorn a l’èmfasi en l’individu característic de la primera generació, i es fonamentaria en una incorporació a l’esfera dels drets humans de valors estètics, ètics i espirituals.

No es pot fer una llista tancada d’aquests valors de quarta generació, com tampoc no estan tancades les llistes de les tres generacions anteriors. Es tracta, doncs, més aviat d’obrir la llista i convidar a completar-la i a debatre la seva consistència i la seva oportunitat. Aquesta primera relació servirà, a més, per exemplificar el que intuïm com a drets de la quarta generació.

Comencem pel dret a la bellesa de l’entorn natural i urbà. Amb les agressions a l’entorn que constatem actualment, aquest dret sembla una reivindicació prou legítima. És un dret que es complementaria amb altres com el dret a la netedat de l’entorn (papers i plàstics per terra, pintades, etc.), el dret a un urbanisme i a una arquitectura dignes, el dret a la protecció dels paisatges (fins i tot contra les centrals eòliques en determinats espais), etc.

Un altre seria el dret a la no agressió publicitària de l’entorn i els mitjans. La imposició de la publicitat ha esdevingut una agressió, i cal reivindicar el dret a no patir-la i a defensar-se’n. No es pot dir “que qui no vulgui no miri, o no escolti”; ha arribat un moment que és pràcticament impossible no fer-ho, si es que es vol poder continuar caminant pel carrer, llegint el diari, escoltant la ràdio, veient la televisió o utilitzant les xarxes socials.

Un tercer seria el dret al silenci. Les ciutats modernes s’estan tornant insuportablement sorolloses, i és difícil percebre la magnitud de l’agressió que això suposa, però és una agressió real que ens afecta més del que podem ser conscients.

Finalment, proposaríem un quart dret o constel·lació de drets: el dret al conreu dels valors humans. El dret a gaudir dels recursos, de l’entorn, del suport que ens permeti desenvolupar la nostra sensibilitat estètica, ètica i espiritual. Que ens permeti potenciar l’admiració i la tendresa. Que ens permeti ser més justos i pacífics, més solidaris, més fraternals, més lliures. Que ens permeti ser més abnegats, més amables, més austers, més compassius, més comprensius, més constants, més cordials, més discrets, més fidels, més generosos, més agraïts, més honestos, més humils, més lleials, més pacients, més respectuosos, més responsables, més sincers… Que ens permeti ser més sensibles a la natura, a les obres d’art, a les persones que ens envolten, al nostre creixement personal, al nostre compromís social. Que ens permeti ser més oberts a la dimensió subtil de la realitat, als seus aspectes poc evidents, al que va més enllà de la nostra necessitat, al que ens fa sentir units a tot el que ens envolta.

Desenvolupar aquesta quarta generació de drets podria completar i equilibrar les tres anteriors i fer del conjunt un programa prou complet com per a orientar la nostra dinàmica personal i col·lectiva en els temps actuals.