Pietat

Kisling 1928

"Per què plores, ànima meva?
Que no coneixes la meva feblesa?
Les teves llàgrimes em colpegen fort i em fereixen,
ja que ignoro quina és la meva falta.
Fins quan ploraràs?
No tinc més que paraules humanes
per interpretar els teus somnis,
els teus desitjos i les teves instruccions.

Mira'm, ànima meva;
he consumit tota la meva vida escoltant
els teus ensenyaments.
Pensa en com pateixo!
He esgotat la meva vida seguint-te.

El meu cor glorificava
el tron, però ara es troba en l'esclavitud;
la meva paciència era una companya,
però ara lluita contra mi;
la meva joventut era la meva esperança,
però ara renya la meva negligència.

Per què, ànima meva, ho exigeixes tot?
He renunciat al plaer
i he abandonat el goig de la vida
seguint el curs que tu
m'impulsaves a seguir.
Sigues justa amb mi, o crida a la mort
per alliberar-me,
ja que la justícia és la teva glòria.

Tingues pietat de mi, ànima meva.
M'has omplert d'amor fins al punt
que no puc suportar la meva càrrega.
Tu i l'amor sou un poder inseparable;
la substància i jo som una feblesa inseparable.
Alguna vegada s'aturarà la lluita
entre el fort i el feble?

Tingues pietat de mi, ànima meva.
M'has mostrat la fortuna que està més enllà
del meu abast. Tu i la fortuna sojorneu
al cim de la muntanya; la misèria i jo estem
abandonats junts al fons de la vall.
Alguna vegada la muntanya
i la vall s'uniran?

Tingues pietat de mi, ànima meva.
M'has mostrat bellesa, però després
l'has amagada. Tu i la bellesa viviu
a la llum; la ignorància i jo estem
lligades en la foscor. La llum
envairà alguna vegada la foscor?

La teva delícia ve amb el final,
i ara gaudeixes per avançat;
però aquest cos pateix amb la vida
mentre és viu.
Això, ànima meva, és desconcertant.

Tu t'apresses cap a l'eternitat,
però aquest cos va lentament
cap a la desaparició. Tu no l'esperes,
i ell no pot anar ràpidament.
Això, ànima meva, és tristesa.

Tu t'eleves, atreta pel cel,
però aquest cos cau per
la gravetat de la terra.
Tu no el consoles
i ell no t'aprecia.
Això, ànima meva, és misèria.

Tu ets rica en saviesa, però aquest cos
és pobre en comprensió.
Tu no transigeixes
i ell no obeeix.
Això, ànima meva, és sofriment extrem.

En el silenci de la nit tu visites
l'estimat i gaudeixes de la dolçor
de la seva presència. Aquest cos queda sempre
com l'amarga víctima de l'esperança i la separació.
Això, ànima meva, és tortura agònica.
Tingues pietat de mi, ànima meva!"


Halil Gibran a Llàgrimes i rialles (1914)



Versió anglesa:


"Why are you weeping, my Soul?
Knowest thou my weakness?
Thy tears strike sharp and injure,
For I know not my wrong.
Until when shalt thou cry?
I have naught but human words,
To interpret your dreams,
Your desires, and your instructions.

Look upon me, my Soul; I have
Consumed my full life heeding
Your teachings. Think of how
I suffer! I have exhausted my
Life following you.

My heart was glorying upon the
Throne, but it is now yoked in slavery;
My patience was a companion, but
Now contends against me;
My youth was my hope, but
Now reprimands my neglect.

Why, my Soul, are you all-demanding?
I have denied myself pleasure
And deserted the joy of life
Following the course which you
Impelled me to pursue.
Be just to me, or call Death
To unshackle me,
For justice is your glory.

Have mercy on me, my Soul.
You have laden me with Love until
I cannot carry my burden. You and
Love are inseparable might; Substance
And I are inseparable weakness.
Will ever the struggle cease
Between the strong and the weak?

Have mercy on me, my Soul.
You have shown me Fortune beyond
My grasp. You and Fortune abide on
The mountain top; Misery and I are
Abandoned together in the pit of
The valley. Will ever the mountain
And the valley unite?

Have mercy on me, my Soul.
You have shown me Beauty, but then
Concealed her. You and Beauty live
In the light; Ignorance and I are
Bound together in the dark. Will
Ever the light invade darkness?

Your delight comes with the Ending,
And you revel now in anticipation;
But this body suffers with life
While in life.
This, my Soul, is perplexing.

You are hastening toward Eternity,
But this body goes slowly toward
Perishment. You do not wait for him,
And he cannot go quickly.
This, my Soul, is sadness.

You ascend high, through heaven’s
Attraction, but this body falls by
Earth’s gravity. You do not console
Him, and he does not appreciate you.
This, my Soul, is misery.

You are rich in wisdom, but this
Body is poor in understanding
You do not compromise
And he does not obey.
This, my Soul, is extreme suffering.

In the silence of the night you visit
The Beloved and enjoy the sweetness of
His presence. This body ever remains
The bitter victim of hope and separation.
This, my Soul, is agonizing torture.
Have mercy on me, my Soul!"