Dogman

Caravaggio 1600

Dogman, de Matteo Garrone, és una pel·lícula molt potent, catàrquica, caravaggiesca. Parla de la condició humana vista des d'un context de pobresa i violència, però res no hi és gratuït. No hi ha delectació en la brutalitat, hi ha contrast, confrontació, relleu, amb uns clarobscurs d'un impacte enorme. Parla de l'amistat i la lleialtat que es poden donar fins i tot en els contextos més desfavorables, més difícils. És una pel·lícula insòlita, diferent, que molta gent trobarà difícil de veure, fins i tot insuportable. Però hi ha molt de gruix humà en aquesta obra, modèlica en el seu rigor i coherència.