Ressonàncies

De Staël 1953

La ciència, l'art, la filosofia i la religió són grans regions que conformen bona part de l'univers cultural humà. Dins de cada una d'aquestes regions hi ha uns petits territoris peculiars que es caracteritzen per treballar a la frontera, per dedicar-se a la recerca, a la innovació, a la creació de nous conceptes i noves obres.

Entre aquests territoris peculiars (especialment presents, encara que no abastant tot el conjunt, en àmbits com la recerca bàsica, l'avantguarda artística, l'ontologia, l'ètica, la teologia, la mística...) es genera una interessant ressonància: s'interessen els uns pels altres, intercanvien metàfores, constaten sintonies...

Ara bé: parlen del mateix? Si bé comparteixen la condició fronterera, el desconegut amb el que miren de relacionar-se, el desconegut amb el que cada una d'elles treballa, és el mateix? Dir que el desconegut és la realitat en tant que ella mateixa (no en tant que construcció humana), ens diu realment alguna cosa?

I, més que no pas descobrir, trobar, no serà que el que es fa en aquests territoris d'exploració, és construir, crear? I, en aquest cas, el que creen, és coincident? O bé són construccions complementàries que van enriquint la cultura humana?