Joyce: Música de cambra XII

Nolde 1914

What counsel has the hooded moon

Put in thy heart, my shyly sweet,

Of Love in ancient plenilune,

Glory and stars beneath his feet—

A sage that is but kith and kin

With the comedian Capuchin?

Believe me rather that am wise

In disregard of the divine.

A glory kindles in those eyes

Trembles to starlight. Mine, O Mine!

No more be tears in moon or mist

For thee, sweet sentimentalist.

Possible traducció:

Quin consell la lluna encaputxada

ha posat al teu cor, tímida dolçor meva,

d'estimar en l'ancestral lluna plena

amb glòria i estels sota els peus;

¿un savi que és parent i amic

del comediant caputxí?

Creu-me més aviat a mi, que soc savi

tot i deixar el diví a banda.

Una glòria brilla en aquests ulls,

tremola a la llum dels estels. Meva, oh meva!

Que ni amb lluna ni amb boira hi hagi més llàgrimes
per a tu, dolça romàntica.