La proposta

Rubliov 1410

"¿El cristià és cristià perquè s'adhereix a la persona de Jesús o ho és perquè assumeix la seva paraula, la seva proposta? Penso que som cristians més per l'adhesió a la proposta de Jesús, al seu missatge, que per adhesió a la seva persona. Naturalment que ens adherim a Jesús com a tal, no solament per allò que ell és sinó també perquè la seva paraula ens ha arribat a través d'ell. Però la seva paraula el transcendeix per tal com és l'expressió de la Paraula eterna. Allò que ell ens diu ve de Déu, allò que ell ens proposa va a Déu. Aquesta és la cosa important. Per molt íntima que sigui la relació de Jesús amb Déu, tant que el constitueix en perfecta harmonia amb el Pare, allò que és important és la paraula que, a través de Jesús, ens ve de Déu. Per oberta que sigui una persona a l'infinit, roman closa en els propis límits. La paraula no, la paraula roman oberta a tota possibilitat i, més que la persona mateixa, roman oberta a l'infinit. Encara més la paraula que ve de Déu, que és ella mateixa Infinit. El fet que la paraula tingui una naturalesa oberta ens permet ser lliures i mantenir la nostra llibertat en la nostra adhesió a la paraula mateixa. L'adhesió a una persona, per gran que sigui aquesta persona, si no és que sigui infinita, ens clou en els seus límits. Ser cristià implica una adhesió personal a Jesús, ben cert. Però la fonamentalitat de ser cristià és constituïda per l'adhesió a la seva paraula, al seu missatge, a la seva proposta, en definitiva a la Paraula de Déu que s'expressa a través de Jesús. No crec, en contra del que molts diuen, que Jesús sigui la Paraula, sinó que la Paraula es feu carn en ell, és a dir, s'expressà en ell. La Paraula resta sempre el nord, és l'únic nord."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 333-334).