Invitació a Hermann Hesse

Sempre és un bon moment per a rellegir -o llegir per primera vegada- les obres de Hermann Hesse. És possible que, per poc que ho fem, descobrim amb satisfacció que ens estem enfrontant amb una obra i un personatge plenament vigents, que ens parlen a nosaltres amb el mateix vigor i intensitat amb que han parlat a un gran nombre de persones pràcticament durant tot el segle XX.

Hesse neix el 1877 i ja cap el començament del segle XX comença a publicar escrits. Però una de les grans fonts del seu impacte és la consciència i la lucidesa amb les que viu la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que tothom reconeix com a decisiva en la conformació del nostre món actual. Hesse analitza atentament la guerra i també els vint intensos anys que la segueixen, que avui redescobrim com a enormement significatius. I Hesse veu venir clarament la Segona Guerra Mundial (1939-1945), que ell viurà ja des d'una serenitat madura i tràgica, amb ulls d'home savi capaç de copsar el significat pregon de l'experiència humana. Quan rep, significativament, el primer Premi Nobel de Literatura que s'atorga després de la guerra, Hesse té ja pràcticament setanta anys, intensament viscuts. Encara li quedarà, però, una llarga vellesa, ja que mor el 1962.

No és només, però, la seva lucidesa davant de l'esdevenir històric el que el fa atractiu i vigent per nosaltres. Hesse fou també un apassionat explorador de l'ànima humana, i afegí a l'estudi de mestres com Schopenhauer o Nietzsche el coneixement de les aportacions d'un contemporani seu com Sigmund Freud. I Hesse no només estudià l'ànima humana sinó que traduí en literatura les seves reflexions sobre ella, així com la seva implacable anàlisi de la seva pròpia ànima, generant un conjunt de narracions que avui continuen atraient poderosament molts lectors. 

Hesse fou també un "home culte" en el sentit més clàssic del terme. Lector apassionat i infatigable, amb interessos molt diversos, fou un expert en literatura alemanya del segle XVIII, però les obres de les que parla amb passió abasten les grans fites de la literatura universal i de la història de la filosofia. També poeta i lector de poetes, les seves fascinants reflexions sobre les arts no es limiten a les lletres, sinó que la seva obra inclou pensaments sobre música, pintura o escultura que van força més enllà del pur comentari de l'admirador. I a algunes de les seves obres i pensaments s'hi reflecteix amb una riquesa i precisió extraordinàries la tensió, confrontació i complementarietat entre l'esperit clàssic i l'esperit romàntic, un dels temes més apassionants de la història de la cultura.

Encara trobaríem força més facetes en l'obra d'aquest arquetípic "intel·lectual europeu". Però n'hi ha una que ara es pot subratllar especialment: la de persona capaç d'exercir el que avui anomenem "diàleg intercultural". Hesse, europeu fins a la medul·la, rebé per raons familiars -l'avi matern- la influència de la tradició hindú. La mostra més explícita d'aquest coneixement és el reeditadíssim "Siddhartha", però aquesta influència és present en moltes més obres i en el seu pensament global. Més endavant, les traduccions a l'alemany de grans obres de la cultura xinesa que feu Richard Wilhelm permeteren a Hesse endinsar-se en el pensament xinès. Ho permeteren a Hesse i a molts altres intel·lectuals europeus, com ara Jung; encara avui la traducció de Wilhelm és, per exemple, una de les grans portes d'entrada a l'"Yi Jing".

L'Índia i la Xina foren, doncs, dues grans influències externes reconegudes pel mateix Hesse. Però tampoc no es cansa de lloar els Contes de les Mil i Una Nits, i la seva curiositat i obertura el feren sensible a moltes altres aportacions. L'interessant és que aquest diàleg amb altres cultures no el fa des de posicions més o menys aigualides o descolorides, des d'eclecticismes o sincretismes, sinó des d'una europeitat i una "alemanyitat" totals i sinceres. Aquí rau una part de l'interès del seu testimoniatge: en ell hi ha diàleg enriquidor amb altres cultures sense dissolució de perfils ni d'identitats. És obert i universal des d'un profund arrelament a la seva terra, a la seva matriu cultural. Hesse no és "cosmopolita": és un alemany que estima l'Índia, és un europeu que estima la Xina, és un home d'una cultura que respecta, valora i estima les altres cultures. El tema és ampli i fascinant, i és una altra pista de lectura de la seva obra que ens ajuda a entendre el perquè de la seva significativitat actual. Val la pena, doncs, llegir ara Hermann Hesse.

I per això es podria demanar als nostres editors catalans que apleguin esforços per traduir amb rigor i editar amb qualitat en la nostra llengua un cos substancial de l'obra de Hesse. Insistim en la qüestió del rigor i la qualitat: Hesse era un enamorat dels llibres; del seu contingut, però també de la seva forma: la qualitat del paper, les dimensions, la tipografia, el material de les cobertes i el seu disseny... I no es mereix la quantitat d'errors i la manca de cura presents en força de les seves edicions existents en castellà. Si es fes aquesta nova edició catalana s'hauria de fer amb ganes de fer un producte no merament conjuntural sinó una peça perdurable del nostre patrimoni cultural col.lectiu. En aquesta edició no hi podrien faltar les grans obres de Hesse, com ara "Peter Camenzind", "Sota la roda", "Rosshalde", "Demian", "El darrer estiu de Klingsor", "Klein i Wagner", "Siddhartha", "El llop estepari", "Narcís i Goldmund", "Viatge a Orient" i "El joc de les granisses". Algunes ja tenen traducció al català. També hi hauria d'haver una selecció dels seus contes i narracions breus, algunes de les quals són encantadores. I una selecció dels seus escrits sobre literatura, incloent alguns dels comentaris sobre les seves pròpies obres. També una tria dels seus assaigs, incloent els dedicats a l'art de l'oci. És difícil saber si seria viable una selecció de la seva correspondència, i tampoc queda clar si és factible una traducció viable d'una selecció dels seus versos; però com a epíleg hi podria haver un recull d'aforismes en la línia de les "lectures per a minuts". I, posats a demanar, també seria oportuna la traducció i edició d'una bona biografia de Hesse.

Tan de bo es tornés a considerar avui el seu pensament global, amb les seves anades i vingudes, amb les seves febleses i contradiccions però amb la passió i la riquesa d'observació d'una ment preclara i d'un cor obert com els seus. Tan de bo es tornés a considerar la major part de la seva aportació i no només es llegís alguna de les seves obres de manera aïllada. Tan de bo les noves generacions poguessin entrar en contacte amb la seva manera d'entendre la cultura i amb la seva actitud envers la vida.