 |
| Sunyer 1924 |
I hi ha una veu que em crida, en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Màrius Torres
"Quan obro els ulls, més d'un matí,
no acabo de saber com és que sóc aquí,
tan lluny del meu país i de la meva vida,
en una illa estranya així,
perduda enllà dels mars, perennement florida.
Quan, més d’un vespre, inclino el front,
no acabo de saber com és que sóc al món,
- en aquest món, al fons d’un marc que no té mida-.
L’Arreu, l’Enlloc o el Qui-Sap-On
no em són més estrangers que el Temps i que la Vida.
I em pren com un desig de plorar d’amagat
-igual que un nen esgarriat
en un bosc tenebrós, absurd, sense sortida-;
¡tan estranya sento la meva pròpia vida!
¡Quin buit i quina feredat!
¿Per què cap veu, cap veu d’enllà del gual no em crida?"
Joan Sales, Viatge d'un moribund, Macorís, illa d’Haití, 1941.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada