Situacions vitals

Lucian Freud 1957

Són dones fortes, intel·ligents, cultes, amb una vida reeixida. Tenen al voltant dels seixanta anys. Es poden dir Núria, Montse o Maribel. Algunes han estat mares, amb l'esforç de compatibilització que això ha comportat. Ocupen llocs d'alta responsabilitat, després de trajectòries professionals consistents i exitoses. Pertanyen a la primera generació de dones que a casa nostra ha ocupat llocs de poder, alts càrrecs directius. No només han defensat el feminisme, han encarnat el feminisme.

I en arribar a aquest moment vital, la seixantena, queden envaïdes per un gran desconcert. Algunes l'arriben a viure amargament. Són dalt de tot però se senten neguitoses, desorientades; un neguit que fàcilment esdevé agressivitat o antipatia. No són gaire conscients del que els hi passa, no s'han parat a rumiar-ho, però els hi passa i el seu entorn ho nota.

Potser és que, més o menys conscientment, veuen venir el final de les seves trajectòries professionals i no se senten preparades per assumir aquest fet. La seva forta personalitat s'ha vertebrat al voltant de les tasques professionals i de projecció social, de vegades amb un ego potent com a resultat. I ha quedat una mica al marge el conreu del propi jo, de la pròpia ment, de les seves virtuts i valors, de la seva maduració com a persones. Potser s'han deixat una mica de banda a elles mateixes, prioritzant la dimensió laboral i de presència pública. Llavors, davant de la nova situació vital que s'apropa, que ja apareix a l'horitzó, aquest oblidar-se comença a apuntar conseqüències; temen el que ha de venir, les posa nervioses, ni que no en siguin gaire conscients. Ja ho hem dit: estan desconcertades.

Han estat, són encara, empresàries, directives, promotores. Han tingut un fort impacte en el tercer sector, en el món empresarial, en l'administració pública. No només han gestionat, han elaborat pensament, han teoritzat, han reflexionat sobre la seva experiència, sobre el seu itinerari. Han estat dones completes, referents exemplars. Han trencat barreres, han obert camins, han innovat. S'han format i han format, de vegades amb un esforç molt gran. I ara l'horitzó sembla voler engolir la seva tasca. Sembla voler retornar-les a un anonimat que es mostra com a injust. Els homes ja fa moltes generacions que han passat per aquesta experiència, i ho poden tenir més assumit, tenen més exemples a considerar; ells també seran engolits per la irrellevància, per l'anonimat, però ja n'eren més conscients. Per a elles, en canvi, això és una novetat, un imprevist que les agafa per sorpresa i sense precedents. No els serà fàcil assumir-ho; hauran de fer un esforç important per corregir aquesta situació anímica actual i enfocar millor els temps que apunten a l'horitzó.