Salms (II): Et cerco

Tu ets el meu Déu, Senyor; jo et cerco.
Tot jo tinc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
com terra eixuta, assedegada,
sense una gota d'aigua.


(del Salm 63)


- - -


Et cerco, Senyor, en dies de perill,
i a les nits no em canso d'alçar les mans a tu,
però la meva ànima no troba consol.
Quan recordo el que Déu havia fet, sospiro,
em sento defallir sempre que hi penso;
no arribo a aclucar els ulls,
i em torbo tant, que ni goso parlar.
Penso en les èpoques llunyanes,
recordo els temps antics;
de nit rumio dintre meu
i em pregunto a mi mateix:
«¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre,
ja no ens serà propici mai més?
¿Ha deixat per sempre d'estimar-nos,
s'ha desdit de les seves promeses?
¿És que Déu s'ha oblidat de compadir,
i la indignació li endureix el cor?»


(del Salm 77)


- - -


Com la cérvola es deleix per les fonts d'aigua,
també em deleixo jo per tu, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida;
quan podré anar a veure Déu cara a cara?
Les llàgrimes són el meu pa
de nit i de dia,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»
Jo esplaio el meu cor apenat
recordant com en altres temps venia amb colles d'amics
cap a la casa de Déu,
enmig d'un aplec festiu,
amb crits d'alegria i de lloança.
Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.
Tot jo em sento aclaparat,
quan em recordo de tu.

I diré a Déu, la meva roca:
«Per què t'oblides de mi?
Per què he d'anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l'enemic?»
Veient ferit el meu cos,
els adversaris m'escarneixen,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»
Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.


(del Salm 42)