Apologia del luxe

Van Dongen 1921

"Un cop més, aquesta setmana el Magazine de La Vanguardia arriba a nivells d'excel·lència en la seva apologia del luxe. Tot un referent."

(tuit d'en Rai de 11.05.2024)

"Us semblaria desitjable un món on tothom visqués com al Magazine de la Vanguardia? Us sembla desitjable un món on les elits visquin d'aquesta manera?"

(tuit d'en Rai de 18.03.2024)

Per què criticar l'apologia del luxe (del consum sumptuós)?

En primer lloc, perquè és un insult a la gent pobre. Darrera d'aquesta apologia, més o menys conscientment, hi ha una antropologia que considera que els pobres ho són perquè no s'han esforçat prou, perquè no han sabut trobar el camí cap a la riquesa, perquè no s'han espavilat prou com per deixar de ser pobres. Consideren que tothom, pel fet de voler-ho, pot tenir accés al luxe.

En segon lloc, perquè el luxe representa un model de vida, una concepció del món, que no encaixa amb el que alguns entenem per una vida digna. Una vida en la que la sobrietat hi té el seu paper. Una vida que rebutja l'ostentació perquè fa mal als altres i fa mal a un mateix. Una vida que opta per la senzillesa, la humilitat, la discreció, la simplicitat. Que s'admira davant de la natura i les obres d'art, i no li fan falta objectes creats per enlluernar que de fet només enlluernen a sensibilitats molt poc treballades.

En tercer lloc, perquè molts d'aquests productes de luxe són de mal gust. Poden ser espectaculars, ostentosos, però són lletjos. No transmeten cap valor, ni tan sols un valor estètic. Són faramalla per enlluernar desvalguts. No tots, certament; però la major part dels que són de bon gust són molt cars, inaccessibles. Hi ho han de ser, perquè la seva funció és designar una minoria privilegiada, una elit benestant, afortunada, excepcional.