 |
| Sunyer 1911 |
- És que fins i tot he fet de profeta.
- ¿A l’estranger? No té cap importància.
Ibsen, Peer Gynt
"Allà lluny, més enllà d’aquelles serralades,
dels erms, de les planúries, dels boscos, dels deserts,
hi ha el país que sé, dels tarongers tan verds
i de les datileres remoroses i alades.
¡I l’alè que les gronxa és l’alè de l’encens!
Allà tot és atzur i or com als retaules,
i el cel s’obre, com un amor sense paraules,
als grans ulls dels ingenus animals i dels nens.
La set em diu:
- Allà, els vents són olorosos,
els raïms vora els pous són rossos i lluents
i els segles passen, plens de delicats turments,
profetes de badius vibrants i esguards calmosos...
Les palmeres es gronxen. Els rítmics capaltards
es dessagnen. Les hores moren a les campanes.
Els patis s’omplen d’ombres blavoses i llunyanes
i les fulles més altes vibren igual que dards.
I ve la nit, l’espessa nit de lliris que moren
exhalant el seu càlid i tenebrós perfum;
voluptuosament, i banyades en llum
de lluna, en els vells jaspis les verdes aigües ploren. -"
Joan Sales, Viatge d'un moribund, Llibre primer, poema 16, Madrid, 1937.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada