dimecres, 5 de juliol del 2023

Petrarca: Sonet 145



Simone Martini 1315


"Ponmi ove ’l sole occide i fiori et l’erba,
o dove vince lui il ghiaccio et la neve;
ponmi ov’è ’l carro suo temprato et leve,
et ov’è chi ce ’l rende, o chi ce ’l serba;

ponmi in humil fortuna, od in superba,
al dolce aere sereno, al fosco et greve;
ponmi a la notte, al dí lungo ed al breve,
a la matura etate od a l’acerba;

ponmi in cielo, od in terra, od in abisso,
in alto poggio, in valle ima et palustre,
libero spirto, od a’ suoi membri affisso;

ponmi con fama oscura, o con ilustre:
sarò qual fui, vivrò com’io son visso,
continüando il mio sospir trilustre."

Petrarca, Sonet CXLV


Versió catalana de Miquel Desclot (2003):


"Posa’m on mata el sol les flors i l’herba,
o allà on el vencen el glaç i la neu;
posa’m on el seu carro és tebi i lleu,
i allà on és qui ens el lliura, o qui ens el serva;

posa’m en lloc de príncep, o de serva,
al dolç aire serè, o al fosc i greu;
posa’m en nit, en dia llarg o en breu,
a la madura edat o bé a l’acerba;

posa’m en cel, en terra o en abís,
en puig alçat, o en fonda vall palustre,
lliure esperit, o als membres seus submís;

posa’m amb fama obscura, o amb il·lustre:
jo com sempre viuré el meu viure llis,
continuant el meu sospir trilustre."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada