 |
| Cézanne 1900 |
"Dins la cambra xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
La muntanya alta, alta,
que se'm menja tot el cel,
se m'acosta dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.
Els meus somnis volen, volen,
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m'esperen
sota el cel assolellat.
Jo somric en els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora negra, negra,
la muntanya em vetlla el son."
Joan Maragall, Pirinenca, Balneari de Cauterets, 1902
La Mercè, quan era una nena de deu anys, va quedar fascinada per aquest poema i el recitava moltes vegades abans d'anar a dormir. L'ha recordat tota la vida.
 |
| Il·lustració de Joan Brull i Vinyoles (1863-1912) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada