dissabte, 25 de març del 2023

Krishnamurti i la realització



Hernández Pijuan 2005


"Creiem que necessitem temps per canviar de 'això' a 'allò'. Les paraules mateixes 'canvi' i 'esperança', intrínsecament impliquen temps. Un pot entendre que el temps és necessari per viatjar, per arribar a un port, per aterrar després d'un vol llarg fins al lloc desitjat. El lloc desitjat és el futur. Això és força obvi, i el temps és necessari en el regne de l'èxit, del guany, de l'eficiència en alguna professió, en una carrera que exigeix ​​ensinistrament. Aquí, el temps no només sembla necessari, sinó que n'hi ha d'haver. I aquest mateix moviment, aquest esdevenir, l'estenem al món de la psique. Però, hi ha en absolut un esdevenir psicològic? Mai no qüestionem això. Ho hem acceptat com una cosa natural. Les religions, els llibres evolucionistes, ens han informat que necessitem temps per canviar del que és a allò que hauria de ser. La distància coberta és temps. I hem acceptat que hi ha cert plaer i dolor en arribar a ser no violent quan un és violent, que assolir l'ideal requereix una gran quantitat de temps. I hem seguit certament aquest patró cada dia de la nostra vida, l'hem seguit sense qüestionar-lo mai. No dubtem. Seguim el vell patró tradicional. I potser aquesta és una de les dissorts de l'home –l'esperança de realització, i el mal de veure que aquesta realització no s'assoleix, no s'obté fàcilment."


J. Krishnamurti El darrer diari, entrada del 25.03.1983



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada