 |
| Botticelli 1490 |
Louis Réau explica que en un primer estadi les Anunciacions privilegien la figura de l'àngel, que ocupa més espai, en el cantó per on ve la llum, i que mostra el caràcter dinàmic, irruptiu de la seva presència, amb les ales desplegades, tant si entra de forma més aviat violenta, com un cop de vent, com si ho fa suaument, en silenci i de puntetes, sense gairebé tocar a terra. L'àngel és el poderós enviat de Déu, l'ambaixador celestial, i d'aquí el seu aire de mestre i triomfador. La verge queda arraconada, a l'ombra, és una humil serventa (ancilla Domini) que s'inclina davant de l'enviat del cel i rep el seu missatge com una gràcia, reaccionant-hi amb un primer moment de desconcert, vacil·lació, temor, replegament o rebuig, seguit d'un moment d'acceptació, de consentiment.
Però a mesura que es consolida el moviment de devoció a la Mare de Déu, l'àngel va perdent importància, s'agenolla modestament davant de Maria, i la saluda. Maria s'assembla de vegades a una reina acceptant un homenatge des del seu tron i es converteix en el personatge central de l'escena, o com a mínim se situa al mateix nivell d'importància que l'àngel.
És interessant analitzar les grans Anunciacions dels segles XIV, XV i XVI des del punt de vista d'aquesta dinàmica. També és interessant veure com utilitzen una sèrie d'elements simbòlics que configuren un ampli repertori:
- la posició de l'àngel (volant, dret o agenollat)
- el gest de l'àngel (què fa amb les mans i els dits)
- la posició de Maria (dreta, asseguda, agenollada)
- el gest de Maria (amb les mans esteses expressant rebuig o bé plegades sobre el pit expressant acceptació, què expressa el seu rostre)
- la posició respectiva (qui està a la dreta i qui a l'esquerra, quin és el seu grau de proximitat)
- els seus vestits respectius
- les ales de l'àngel
- el llibre que Maria llegeix
- l'espai on se situa l'escena (a l'aire lliure, en una modesta habitació, en una rica habitació com d'un palau, en una església)
- el bastó de missatger (com el déu Mercuri) o el ceptre de l'àngel (que pot arribar a ser de cristall de roca o d'or, amb un lliri al seu extrem)
- els lliris (símbol de puresa: blancs com la neu immaculada) que l'àngel ofereix a Maria (com els té l'àngel a la mà, o bé si són en un gerro)
- la presència de Déu Pare i/o de l'Esperit Sant en forma de colom o de raig de llum (o d'ambdues coses)...
Aquí podeu trobar més d'un centenar d'Anunciacions que il·lustren alguns d'aquests aspectes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada