 |
| Hodgkin 2015 |
"Quan tot s'ensorrava, qua semblava que al món no imperava res més que la ximpleria, ell s'agafava a això: la bona música sempre seria bona música, i la música genial era irrefutable. Es podien tocar els preludis i les fugues de Bach amb qualsevol tempo, amb qualsevol dinàmica, que sempre seria una música genial, immune fins i tot a la matusseria de deu dits ineptes sobre el teclat. De la mateixa manera, no es podia tocar aquest tipus de música amb cinisme."
"La música (la bona música, la música genial) anava intrínsecament lligada a una puresa implacable i irreductible. Podia ser amarga, desesperant i pessimista, però no podia ser mai cínica."
Julian Barnes a El soroll del temps (2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada