Viure estoicament

El 1994 la nord-americana Sharon Lebell publicava el que ella mateixa anomena "la meva pròpia selecció, interpretació i improvisació" d'idees del gran filòsof estoic romà Epictet (55-135), deixeble de Musonius Rufus, mestre de Junius Rufinus, el qual al seu torn fou mestre del després emperador Marc Aureli (121-180). Epictet fou desterrat de Roma l'any 94 per Domicià.

Lebell treballa idees d'Epictet recollides als seus llibres Enchiridion i Els discursos, i les presenta amb el títol de A manual for living (traduït al català el 1997 com a Un manual de vida per Borja Folch dins de Els Petits llibres de la saviesa de l'editor J.J. de Olañeta). Què hi ha en el resultat d'Epictet i què d'aportació de Lebell, la qual no només tradueix sinó que adapta, és difícil de saber sense conèixer els texts originals, però el resultat és prou estimable pel seu contingut i per la proximitat del llenguatge emprat com per merèixer ser pres en consideració.

Diu Lebell que per a Epictet una vida feliç i una vida virtuosa són el mateix. La felicitat i la plenitud personal són les conseqüències naturals de fer el que és correcte. Epictet estava menys preocupat per aconseguir entendre el món que per identificar els passos específics a donar en persecució de l'excel·lència moral. Posa l'èmfasi en el progrés moral més que no pas en la perfecció moral. Exhorta a considerar la vida com una progressió de passos que s'apropen gradualment als nostres ideals personals més cars. Es tracta d'assolir la serenitat interior i, amb ella, una llibertat personal perdurable. La seva proposta per a la bona vida se centra en dominar el desig, complir amb el deure i aprendre a pensar amb claredat sobre un mateix i les seves relacions.

El pensament estoic és una de les grans cimeres del pensament humà, i un dels més meravellosos fruits de la cultura greco-romana. Pel que fa a saviesa del viure, probablement només algunes aportacions de les tradicions religioses hi estan a l'alçada o van una mica més enllà.

Una lectura ràpida de les posicions estoiques pot fer pensar que preconitzen la resignació, l'acceptació passiva de la injustícia, la manca d'esperit crític o de revolta. Però si s'hi pensa una mica més i es té en compte el seu èmfasi sobre la manera personal de viure, es va veient la idoneïtat de les seves posicions de cara a viure i actuar de la manera més adient possible, amb una dignitat que pot ser més contestatària que segons quines escridassades.

Heus aquí algunes de les reflexions d'aquest interessant manual de vida. Els subratllats són nostres.

La felicitat i la llibertat comencen amb la clara comprensió d'un principi: algunes coses estan sota el nostre control i d’altres no. Només després de fer front a aquesta regla fonamental i haver après a distingir entre el que podem controlar i el que no, seran possibles la tranquil·litat interior i l’efectivitat exterior.

Sota control es troben les opinions, les aspiracions, els desigs i les coses que ens repugnen. Aquestes àrees constitueixen amb força exactitud la nostra preocupació, perquè estan directament subjectes a la nostra influència. Sempre tenim la possibilitat de triar els continguts i el caràcter de la nostra vida interior.

Fora de control, però, hi ha coses com el tipus de cos que tenim, haver nascut en la riquesa o l'haver de fer-nos rics, la forma en què ens veuen els altres i la nostra posició en la societat. Hem de recordar que aquestes coses són externes i per tant no constitueixen la nostra preocupació. Intentar controlar o canviar allò que no podem canviar té com a únic resultat el turment.

Recordem: les coses sobre les que tenim poder estan naturalment a la nostra disposició, lliures de tota restricció o impediment, però les coses que el nostre poder no abasta són debilitats, dependències, o vénen determinades pel caprici i les accions dels altres.

Recordem, també, que si pensem que podem portar les regnes de coses que per naturalesa escapen al nostre control, o bé si intentem adoptar els assumptes d'altres com a propis, els nostres esforços es veuran desbaratats i ens convertirem en persones frustrades, ansioses i criticaires.

- - -

Para atenció únicament a les teves veritables preocupacions i dóna per fet que el que pertany als altres és assumpte seu i no pas teu. Si obres així, seràs impermeable a la coacció i ningú no et podrà retenir. Seràs autènticament lliure i efectiu, car donaràs bon ús als teus esforços en lloc de malbaratar-los criticant els altres o oposant-t’hi.

Si coneixes les teves veritables preocupacions i hi pares atenció, res ni ningú et farà actuar contra la teva voluntat; els altres no podran ferir-te, no faràs enemics ni patiràs cap mal.

Si tens el propòsit de viure seguint aquests principis, recorda que no serà fàcil: hauràs de renunciar del tot a algunes coses i posposar-ne d’altres. És probable que hagis de privar-te de la riquesa i el poder si vols assegurar-te d’assolir la felicitat i la llibertat.

- - -

Els nostres desitjos i aversions són sobirans vel·leïtosos que reclamen satisfacció. El desig ens ordena córrer i agafar el que volem. L'aversió insisteix que evitem les coses que ens repugnen.

Sovint ens decebem quan no aconseguim el que volem i ens afligim quan assolim el que no volem.

En canvi, si evites només les coses indesitjables que són contràries al teu benestar natural i que estan sota el teu control, mai et trobaràs embolicat en una cosa que no vulguis realment. No obstant això, si mires d'evitar fatalitats com la malaltia, la mort o l'infortuni, sobre els quals no tens un control real, patireu tu i els qui t'envolten.

El desig i l'aversió, tot i que són poderosos, només són hàbits. I podem exercitar-nos en tenir hàbits millors. Restringeix l'hàbit de sentir repulsió per totes aquestes coses que escapen al teu control i centra't, en canvi, en les coses nocives que tens possibilitat de combatre.

Fes tot el que estigui al teu abast per refrenar el desig. Car si desitges alguna cosa que no és sota el teu control, segurament acabaràs decebut; mentre, estaràs descuidant les coses que es troben sota el teu control i que són mereixedores de desig.

Per descomptat, hi ha ocasions en què per raons pràctiques hem d'anar rere unes coses i defugir-ne d’altres, però hem de fer-ho amb elegància, discerniment i flexibilitat.

- - -

Les circumstàncies no es presenten per satisfer les nostres expectatives. Les coses s’esdevenen per elles mateixes. La gent es comporta tal com és. Aprofita el que realment obtens.

Obre els ulls: has de veure les coses tal com són i així t'estalviaràs el dolor dels falsos vincles i de la decepció evitable.

Pensa en allò que et delecta, les eines amb les quals comptes, les persones que estimes. Però recorda que tenen el seu propi caràcter específic, el qual poc o res té a veure amb la forma que tenim de veure’l.

A tall d'exercici, pensa en la cosa més insignificant a la qual et sentis vinculat. Posem, per exemple, que tens una copa preferida. Al cap i a la fi, no és més que una copa, d’aquí que si es trenca puguis suportar-ho. Tot seguit pensa en alguna cosa o una persona vers la qual els teus sentiments i pensaments d'afecció siguin més intensos. Recorda, per exemple, quan abracis el teu fill, el teu marit, la teva esposa, que estàs abraçant un mortal. Així, si un d'ells morís, podries suportar-ho amb enteresa.

Quan alguna cosa passa, l'únic que tens al teu abast és l'actitud que prens al respecte; tant pots acceptar-ho com prendre-t’ho malament.

El que de veritat ens espanta i descoratja no són els esdeveniments exteriors per si mateixos, sinó la manera en què hi pensem. No són les coses el que ens trastorna, sinó la nostra interpretació del seu significat.

Deixa d’espantar-te tu mateix amb idees impetuoses, amb les teves impressions sobre la manera de ser de les coses!

Les coses i les persones no són el que volem que siguin ni el que semblen ser. Són el que són.

- - -

No intentis establir les teves pròpies normes. Comporta't sempre, en tots els assumptes, grans i públics o petits i privats, d'acord amb les lleis de la natura. L'harmonia entre la teva voluntat i la natura hauria de ser el teu ideal suprem.

On practicar aquest ideal? En els detalls de la vida quotidiana, en les tasques i deures personals. Quan duguis a terme una tasca, com ara banyar-te, fes-ho tan bé com puguis, en harmonia amb la natura. Quan mengis, fes-ho tan bé com puguis, en harmonia amb la natura, i així successivament.

No es tracta tant de què fas com de com ho fas. Mentre comprenguem correctament aquest principi i visquem d'acord amb ell, encara que sorgeixin dificultats (ja que també formen part de l'ordre diví), la pau interior seguirà sent possible.

- - -

Les coses, per elles mateixes, no ens fan cap mal ni ens posen entrebancs. Tampoc no ho fan les altres persones. La manera com veiem les coses és un altre assumpte. Són les nostres actituds i reaccions les que ens causen problemes.

Per tant, ni tan sols la mort té gran importància per ella mateixa. És el nostre concepte de la mort, la nostra idea, el que és terrible, el que ens terroritza. Hi ha formes molt diferents de pensar sobre la mort. Examina a fons els teus conceptes sobre la mort i sobre tota la resta. Són realment certs? Et fan algun bé? No tinguis por a la mort i al dolor, tem el temor a la mort i al dolor.

No podem triar les nostres circumstàncies externes, però sempre podem triar la forma de reaccionar davant d’elles.

- - -

Si el que sentim sobre les coses és el que ens turmenta, més que no pas les coses per elles mateixes, resulta absurd culpar els altres. Per tant, quan patim un revés, una molèstia o una aflicció, no en donem la culpa als altres, sinó a la nostra pròpia actitud. La gent mesquina sol retreure als altres el seu propi infortuni. La majoria de la gent s’ho retreu a ella mateixa. Els qui es consagren a una vida de saviesa comprenen que l'impuls de culpar a alguna cosa o a algú és una niciesa, que res no es guanya inculpant, ja sigui els altres o bé un mateix.

Un dels signes que anuncien l’alba del progrés moral és la gradual extinció de la culpa. Veiem la futilitat de l'acusació. Com més examinem les nostres actituds i treballem sobre nosaltres mateixos, menys susceptibles som de ser escombrats per reaccions emocionals tempestuoses en les quals busquem explicacions fàcils a esdeveniments espontanis.

Les coses són senzillament el que són. Els altres que pensin el que vulguin, no és el nostre assumpte. Ni vergonya, ni culpa.

- - -

No depenguis mai de l'admiració dels altres. No té cap valor. El mèrit personal no pot procedir d'una font externa. No el trobaràs en les relacions personals, ni en l'estima dels altres. És cosa sabuda que les persones, fins i tot aquelles que t’estimen, no estaran necessàriament d'acord amb les teves idees, no et comprendran ni compartiran el teu entusiasme. Madura! A qui li importa el que els altres pensin de tu!

Crea el teu propi mèrit. El mèrit personal no es pot assolir mitjançant la relació amb persones de gran excel·lència. T'ha estat encomanada una tasca que has de dur a terme. Posa mans a l’obra, fes-ho tan bé com puguis i prescindeix de qui et pugui estar vigilant.

Du a terme una feina útil tot mantenint-te indiferent a l'honor i a l'admiració que els teus esforços puguin suscitar en els altres. El mèrit aliè no existeix.

Els triomfs i excel·lències dels altres només els pertanyen a ells. Així mateix, les teves possessions poden ser excel·lents, però la teva persona no adquirirà pas excel·lència a través d'elles.

Pensa-hi: què és realment teu? L'ús que fas de les idees, els recursos i les oportunitats que se't presenten. Tens llibres? Llegeix-los. Aprèn d'ells. Aplica la seva saviesa. Tens coneixements especialitzats? Empra'ls a fons i a fi de bé. Tens eines? Treu-les de la caixa i construeix o repara coses. Tens una bona idea? Aprofundeix en ella i porta-la a terme. Treu el màxim profit del que tens, del que és realment teu.

Pots estar raonablement de gust i content amb tu mateix si harmonitzes els teus actes amb la natura mitjançant el reconeixement del que en veritat és teu.

- - -

Hi ha un moment i un lloc per a la diversió i l'entreteniment, però no hauries de permetre mai que aquests passessin per sobre dels teus autèntics propòsits. Si vas de viatge i el vaixell s’instal·la en un port, pots baixar a terra a la recerca de petxines o plantes. Però vés amb compte; estigues atent a la crida del capità. Para atenció al vaixell. Distreure’s amb bagatel·les és la cosa més fàcil del món. Així que el capità cridi a bord, has d'estar llest per abandonar aquestes distraccions i anar-hi de seguida, sense ni tan sols mirar enrere.

Si ets ancià, no t'allunyis gaire del vaixell o potser no aconseguiràs presentar-t’hi a temps quan et cridin.

- - -

No exigeixis que els esdeveniments succeeixin com desitges. Accepta'ls tal com són realment. Així et serà possible la pau.

- - -

En veritat res no et detura. Res no et reté realment, ja que la teva voluntat és sempre sota el teu control. La malaltia pot desafiar al teu cos. Però potser ets només cos?

La coixesa pot afectar-te les cames. Però no ets només cames. La teva voluntat és més gran que les teves cames. La teva voluntat no ha de veure’s afectada per cap incident, a menys que tu ho permetis. Recorda-ho cada vegada que et passi alguna cosa.

- - -

Cada dificultat amb què ensopeguem a la vida ens ofereix l'oportunitat de mirar cap endins i invocar els nostres recursos més íntims. Les proves que suportem poden i han de donar-nos a conèixer la nostra força.

La gent prudent mira més enllà de l'incident i intenta crear l'hàbit de treure’n profit. En ocasió d'un esdeveniment accidental, no has de limitar-te a reaccionar a la bona de Déu: recorda que has de buscar dintre teus i preguntar-te amb quins recursos comptes per fer-hi front. Aprofundeix. Tens forces que potser encara no coneixes. Troba la més adequada. Utilitza-la.

Si ensopegues amb una persona atractiva, el domini de tu mateix serà el recurs necessari; davant del dolor o la debilitat, l'aguant; davant dels insults, la paciència.

A mesura que passi el temps i vagis consolidant l'hàbit d'emparellar el recurs íntim més apropiat a cada incident, deixaràs de tendir a deixar-te portar per les aparences de la vida. Deixaràs de sentir-te aclaparat tan sovint.

- - -

En veritat no hi ha res que ens puguin prendre. No hi ha res a perdre. La pau interior comença quan deixem de dir, a propòsit de les coses, «ho he perdut», i en canvi diem «ha tornat al lloc d'on va venir». S’ha mort el teu fill? Ell o ella ha tornat al lloc d'on va venir. El teu marit o la teva esposa han mort? Ell o ella ha tornat al lloc d'on va venir. T'han pres possessions i propietats? Aquestes també han tornat al lloc d'on van venir.

Potser estàs enfadat perquè una mala persona ha robat les teves pertinences. Però per què hauria de preocupar-te qui torna les coses al món que te les va donar?

L'important és tenir molta cura amb les coses que tens mentre el món et permet de tenir-les, tal com un viatger té cura de la seva habitació en un hostal.

- - -

El signe més clar d'una vida superior és la serenitat. El progrés moral té com a resultat el fet d’alliberar-se de la confusió interior. Pots deixar de preocupar-te per això i allò.

Si busques una vida superior, has d’abstenir-te d'emprar pautes de pensament habituals, com ara aquestes: “Si no treballo més durament, mai no em guanyaré bé la vida, ningú em prendrà en consideració, seré un no ningú" o "si no critico al meu cap, s'aprofitarà de la meva bona voluntat”.

És molt millor morir-se de gana lliure de penes i temors que viure en l'abundància assetjat per la preocupació, la basarda, el recel i el desig desenfrenat.

Emprèn de seguida un programa d'autodomini. Però comença amb modèstia, per les petites coses que et molesten. El teu fill ha vessat alguna cosa? No trobes la cartera? Has dir-te a tu mateix: «Fer front amb calma a aquest inconvenient és el preu que pago per la meva serenitat interior, per veure’m lliure de tota pertorbació; ningú no aconsegueix alguna cosa a canvi de res».

Quan crides el teu fill, has d'estar preparat perquè no et respongui, i si ho fa, potser no faci el que li demanes. En aquest cas, la teva inquietud en res l'ajuda. El teu fill no hauria de tenir la facultat de causar-te cap trastorn.

- - -

El progrés espiritual ens exigeix posar l'accent en el que és essencial i no fer cas de tota la resta, ja que només es tracta de trivialitats que no mereixen la nostra atenció. A més, en veritat és bo que ens considerin estúpids i ingenus en relació amb els assumptes que no ens pertoquen. No et preocupis per la impressió que causis als altres. Estan enlluernats i enganyats per les aparences. Sigues fidel al teu objectiu. Només així reforçaràs la teva voluntat i donaràs coherència a la teva vida.

Abstén-te d'intentar guanyar-te l'aprovació i l'admiració dels altres. El teu camí va més amunt. No anhelis que et considerin sofisticat, únic o savi. De fet, has de recelar quan els altres et vegin com algú especial. Posa't en guàrdia contra la presumpció i la vanitat.

Mantenir la voluntat en harmonia amb la veritat i preocupar-se del que escapa al propi control són accions que s'exclouen mútuament. Quan estiguis totalment concentrat en una, negligiràs l'altra.

- - -

Per bé o per mal, la vida i la naturalesa es regeixen per lleis que no podem canviar. Com més aviat ho acceptem, més tranquils estarem. Series un neci si desitgéssis que els teus fills o la teva esposa visquessin per sempre. Són mortals, igual que tu, i la llei de la mortalitat està completament fora del teu abast.

De manera semblant, és estúpid desitjar que un patró, un parent o un amic no tinguin màcula. Això suposaria controlar coses que en veritat no podem controlar.

És sota el nostre control que no ens decebi el desig si ens n’ocupem d'acord amb els fets, en lloc de deixar-nos portar per ell. En el fons estem controlats per allò que atorga o suprimeix el que busquem o evitem. Si el que busques és la llibertat, no desitgis ni defugis res que depengui dels altres, o sempre seràs un esclau desvalgut.

Comprèn en què consisteix realment la llibertat i com s'assoleix. La llibertat no és pas el dret o la capacitat de fer el que et vingui de gust. La llibertat ve de comprendre els límits del teu propi poder i els límits naturals establerts per la divina providència. En acceptar les limitacions i les inevitabilitats de la vida i treballar amb elles en lloc de combatre-les, ens fem lliures. Si, per contra, sucumbim davant el desig passatger per coses que escapen al nostre control, perdem la llibertat.

- - -

Pensa en la vida com si es tractés d'un banquet en el que et comportessis amb cortesia. Quan et passin les safates, estén la mà i serveix-te una porció moderada. Si una font et passa de llarg, gaudeix del que tens al plat. I si una menja encara no t'ha estat oferta, espera pacientment que t'arribi el torn.

Mantén aquesta mateixa actitud d’educada moderació i gratitud envers els fills, l'esposa, la professió i les finances. No hi ha cap necessitat d’ansiar, envejar o apropiar-se de res. Obtindràs la porció justa quan arribi el moment.

- - -

Els punts de vista i els problemes dels altres poden ser contagiosos. No cometis sabotatge contra tu mateix inconscientment tot adoptant actituds negatives i improductives fruit del teu tracte amb terceres persones.

Si et trobes amb un amic descoratjat, un parent afligit o un col·lega que ha patit un revés de fortuna, procura no veure't superat per l’aparent infortuni. Recorda’t de discriminar entre els fets pròpiament dits i la interpretació dels mateixos. Recorda això: «El que fa mal a aquesta persona no és l’esdeveniment en si mateix, ja que una altra persona podria no sentir-se gens oprimida per la mateixa situació. El que està fent-li mal és la resposta que ell o ella ha adoptat sense cap sentit crític.»

Contribuir a donar curs a obstinats sentiments negatius no constitueix una demostració d'amabilitat o amistat envers les persones per qui ens interessem. Serem de molta més utilitat, tant per als altres com per a nosaltres mateixos, si romanem al marge i evitem les reaccions melodramàtiques.

Amb tot, si et trobes conversant amb algú que està deprimit, ferit o frustrat, sigues amable i escolta'l amb compassió; però no permetis que acabi desanimant-te a tu també.

- - -

Som com els actors d'una obra. La voluntat divina ens ha assignat papers en la vida sense consultar-nos res. Alguns de nosaltres actuarem en un drama breu, d’altres, en un de llarg. Pot ser que ens assignin el paper de pobre, de tolit, de distingida celebritat, de dirigent o el de ciutadà normal i corrent.

Malgrat que no podem controlar el paper que se'ns assigna, el nostre afany ha de ser d’interpretar el paper assignat tan bé com sigui possible i abstenir-nos de queixar-nos. Sigui on sigui i en qualsevol circumstància, ofereix una actuació impecable.

Si has de llegir, llegeix, si has de ser escriptor, escriu.

- - -

Digue’m el que penses i et diré qui ets. Evita supersticions que et portin a conferir als esdeveniments uns poders o significats que no tenen. No perdis el cap. Les nostres atrafegades ments sempre treuen conclusions, manufacturen i interpreten signes que no existeixen.

Pensa, en canvi, que tot el que s’esdevé, s’esdevé a fi de bé. Que si has decidit ser feliç, ets feliç. Tot esdeveniment comporta algun benefici per a tu; n'hi ha prou amb cercar-lo.

- - -
 

La llibertat és l'única meta que val la pena en la vida. S'aconsegueix prescindint de les coses que són fora del nostre control. No podem tenir un cor alegre si les nostres ments són un afligit calder de temor i ambició

Vols ser invencible? Llavors no entaulis combat amb coses sobre les quals no tens un control real. La felicitat depèn de tres coses, i totes tres estan sota el teu poder: la voluntat, les idees respecte als esdeveniments en els quals estàs embolicat i l'ús que facis d'aquestes idees.

L'autèntica felicitat sempre és independent de les circumstàncies externes. Practica la indiferència envers les circumstàncies externes. La felicitat només pot trobar-se a dins.

Amb quanta facilitat ens enlluernen i ens enganyen l'eloqüència, els càrrecs, els títols, els honors, les possessions, la roba cara o un port afable. No cometis l'error de donar per descomptat que les celebritats, els personatges públics, els líders polítics, els rics o els qui posseeixen grans dots intel·lectuals o artístics són necessàriament feliços. Fer-ho és deixar-se desconcertar per les aparences i només farà que dubtis de tu mateix.

Recorda: l'essència real de la bondat només es troba entre les coses que estan sota el teu control. Si no oblides aquesta premissa, no et trobaràs en fals sentint enveja o desolació, comparant lamentablement els teus èxits amb els dels altres.

Deixa d'aspirar a ser un altre que tu mateix, ja que això és sota el teu control.

- - -
 

La gent no té la facultat de fer-te mal. Fins i tot si et denigren a crits o et donen cops, si t'insulten, teva és la decisió de considerar si el que està passant és insultant o no. Quan algú t’irrita, l'únic que t'està irritant és la teva pròpia resposta. Per tant, quan et sembli que algú t'està provocant, recorda que l'única cosa que et provoca és el teu propi judici de l'incident. No permetis que les teves emocions s'encenguin per meres aparences.

Intenta no limitar-te a reaccionar a l'instant. Pren distància de la situació per tal de tenir una perspectiva més àmplia. Calma’t.

- - -

En lloc d'apartar la vista dels esdeveniments dolorosos de la vida, mira'ls de fit a fit i pensa-hi sovint. En fer front a les realitats de la mort, la malaltia, la pèrdua i la decepció, t'alliberes de falses il·lusions i esperances, alhora que evites pensaments dissortats i envejosos.

- - -

Roman unit al que és espiritualment superior, prescindint del que fan i diuen els altres. Sigues fidel a les teves veritables aspiracions passi el que passi al teu voltant.

- - -

Aquells que cerquen una vida superior en la prudència, que aspiren a viure fidels als seus principis espirituals, han d'estar preparats per a ser objecte de burla i condemna.

Moltes persones que baixen progressivament el llistó de les seves aspiracions personals en un intent de guanyar acceptació social i més comoditat en la vida acaben amargament ressentides amb els qui tenen inclinacions filosòfiques i es neguen a comprometre els seus ideals espirituals en la seva recerca per millorar-se a ells mateixos. No visquis mai en funció d'aquestes ànimes dissortades. Compadeix-te’n mentre et mantens ferm en allò que tu saps que és bo.

Quan iniciïs el teu programa de progrés espiritual, és probable que les persones que t'envolten es mofin de tu i t'acusin d'arrogància.

La teva comesa és comportar-te amb humilitat i ser conseqüent amb els teus ideals morals. Agafa't fort a allò que en el fons del teu cor saps que està bé. Així, si ets constant, les mateixes persones que feien burla de tu acabaran per admirar-te.

Però si permets que les opinions malintencionades et facin dubtar dels teus propòsits, incorreràs en una doble falta.

- - -

Quan mirem d’agradar als altres, ens trobem mal adreçats vers el que està fora de la nostra àrea d'influència. En fer-ho perdem el domini sobre el propòsit de la nostra vida.

Conforma't amb ser un amant de la prudència, un cercador de la veritat. Torna una vegada i una altra a allò que és essencial i valuós.

No intentis semblar savi als ulls dels altres.

Si vols dur una vida en la prudència, viu-la en els teus termes i als teus propis ulls.

- - -

La preocupació i la por són una pèrdua de temps i no suposen un bon exemple. Això és especialment cert pel que fa a la teva reputació i influència. Per què viure amb por a coses com si obtindràs reconeixement públic en la teva professió o comunitat, o si aconseguiràs les oportunitats i gratificacions que d’altres aconsegueixen?

No et preocupis per qüestions com ara «la gent no té una bona opinió de mi, sóc un no ningú». Fins i tot si la teva reputació fos una qüestió d'importància, no ets responsable del que els altres pensen de tu. Quina diferència real suposa per al teu caràcter i benestar que gaudeixis d'una posició avantatjosa o que et convidin a festes elegants? Cap. Aleshores, quin descrèdit pot haver-hi a no ser un agent del poder ni una celebritat? I per què hauries de preocupar-te de si ets un no ningú quan el que importa és ser algú en les àrees de la vida sobre les quals tens control i en les quals pots marcar una diferència real?

«Però sense poder i reputació no podré ajudar els meus amics », podries dir. És ben cert que no els donaràs accés als diners ni als passadissos del poder. Però per ventura algú espera realment aquest tipus d'ajuda de tu i no d'algú altre? Com poden esperar que donis una cosa que no tens? «Tot i això, seria fantàstic tenir poder i diners per compartir-los amb els meus amics». Si puc fer-me ric i poderós tot conservant l’honor, la lleialtat a la família, els amics, els principis i l'amor propi, digue’m com es fa i ho faré. Però si he de sacrificar la meva integritat personal, és estúpid i ridícul que em continuïs animant. D'altra banda, si haguessis de triar entre una determinada quantitat de diners o tenir un amic lleial i honorable, amb què et quedaries? Més val que m'ajudis a ser una bona persona en lloc d’incitar-me a fer coses que amenacen al meu bon caràcter.

«Bé, i què me’n dius de les obligacions vers la pàtria?» Què vols dir? Per ventura et refereixes a fer grans donacions a institucions benèfiques o a enlairar exorbitants edificis, per ventura es tracta d'això? Un obrer metal·lúrgic no fa sabates i un sabater no fabrica armes. N'hi ha prou que cadascú faci bé el que ha de fer. «I què passa si hi ha algú més que fa el mateix que jo?» No passa res, no per això la teva contribució serà menys valuosa. «Però, i la meva posició en la societat?», preguntes. Qualsevol posició que puguis mantenir tot conservant l'honor i la fidelitat a les teves obligacions està bé. Però si el teu desig de contribuir a la societat compromet la teva responsabilitat moral, com pots servir els teus conciutadans si t'has convertit en un irresponsable poca-vergonya?

Val més ser una bona persona i complir les teves obligacions que tenir renom i poder.

- - -

Algú gaudeix de privilegis, oportunitats o honors que tu desitges? Si els privilegis que han aconseguit són bons, delecta't amb el gaudi de qui els posseeix. És el seu moment de prosperitat. Si els privilegis són dolents, no ha de preocupar-te que no et pertanyin.

Recorda: mai no obtindràs les mateixes recompenses que els altres si no empres els mateixos mètodes i inverteixes el mateix temps que ells. No és raonable pensar que podem obtenir una recompensa si no estem disposats a pagar-ne el preu. La persona que «guanya» en alguna cosa no té cap avantatge real sobre tu, ja que ha hagut de pagar el preu de la recompensa.

Sempre és a les nostres mans decidir si volem pagar o no el preu de les recompenses de la vida. I sovint ens convé més no pagar-lo, ja que aquest preu podria comprar la nostra integritat. Podríem veure'ns forçats a lloar algú per qui no sentim cap respecte.

- - -

Descobreix la voluntat de la natura. Estudia-la, para-hi esment i fes-la teva.

La voluntat de la natura ens és revelada mitjançant experiències comunes a tots. Per exemple, si el fill d'un veí trenca un bol o alguna cosa per l'estil, diem de bon grat: «Aquestes coses passen». Quan el bol que es trenqui sigui el teu, hauries respondre de la mateixa manera com ho fas quan es trenca un bol d’altri.

Trasllada aquesta premissa a assumptes de més importància emocional i material. Que mor el fill, l'esposa o un altre ésser estimat d'una altra persona? En aquestes circumstàncies, qualsevol pot dir: «És el cicle de la vida. La mort tard o d'hora arriba. Hi ha coses inevitables».

Però quan qui mor és el nostre fill o el nostre amor, tendim a exclamar-nos: «Pobre de mi! Que desgraciat que soc!»

Recorda el que sents quan li passa el mateix a una altra persona. Transfereix aquest sentiment a les teves circumstàncies actuals. Aprèn a acceptar els esdeveniments, fins i tot la mort, amb intel·ligència.

- - -

El mal no habita de forma natural en el món, els esdeveniments o les persones. El mal és conseqüència de la negligència, la mandra o la distracció: apareix quan perdem de vista el veritable propòsit de la nostra vida.

Quan recordem que el propòsit és el progrés espiritual, tornem a esforçar-nos a donar el millor de nosaltres mateixos. Així és com s’assoleix la felicitat.

- - -

No lliuris la teva ment. Si algú pretengués oferir teu cos a qualsevol transeünt sense donar-hi més importància, naturalment et posaries fet una fúria. Aleshores, per què no tens cap pudor a prestar la teva valuosa ment a qualsevol que vulgui influenciar-te? Pensa-t’ho dues vegades abans de lliurar la teva ment a algú que pot injuriar-te, deixar-te confós i trastornat.

- - -

Conrea l'hàbit d'estudiar i examinar una acció futura abans d'emprendre-la. Abans d'obrar, retrocedeix per tenir una visió més àmplia, per no actuar a la lleugera obeint un impuls. Determina el que passa primer, considera on condueix i llavors actua d'acord amb el que hagis après.

Quan actuem sense prudència, podem iniciar una tasca amb gran entusiasme, després, quan apareixen conseqüències imprevistes o indesitjades, ens retirem vergonyosament i penedits: «Hauria fet això; podria haver fet allò altre; hauria d'haver-ho fet d'una altra manera».

(...)

En veure les coses amb perspectiva estableixes la diferència entre tu mateix i el diletant, la persona que juga a qualsevol cosa mentre sigui còmode o interessant. Aquesta no és una postura noble. Has de pensar detingudament les coses i comprometre’t de ple. En cas contrari seràs com un nen que de vegades es figura que és un lluitador, altres un soldat, altres un músic i altres l'actor d'una tragèdia.

Si no ens lliurem del tot als nostres esforços, serem persones buides i superficials i mai desenvoluparem els nostres talents naturals. Tots hem conegut persones que, igual que els micos, imiten qualsevol cosa que sembli nova i cridanera en un moment donat. Però poc després el seu entusiasme i el seu esforç decauen; abandonen els seus projectes així que els resulten massa familiars o exigents.

Un esperit poc entusiasta no té cap poder. Els esforços vacil·lants condueixen a resultats vacil·lants. La gent sol llançar-se de cap a una empresa sense reflexionar. (...) Abans has d’examinar la veritable naturalesa de les teves aspiracions i mesurar-les amb les teves capacitats. Sigues sincer amb tu mateix. Valora clarament les teves forces i febleses. Tens el que cal per competir? (...) Cadascú està fet per a una cosa diferent.

Així com calen determinades capacitats per tal de tenir èxit en un camp específic, també es requereixen certs sacrificis. Si anheles arribar a ser destre en l'art de viure amb prudència, creus que pots menjar i beure en excés? Creus que pots seguir sucumbint a la ira i als teus hàbits de frustració i infelicitat? No. Si l'autèntica saviesa és el teu objectiu i ets sincer, hauràs de treballar amb tu mateix. Hauràs de superar molts desitjos nocius i molts actes reflexos. Hauràs de reconsiderar amb qui tractes. Valen la pena els teus amics i companys? Contribueix seva influència (els seus hàbits, valors i comportament) a elevar-te o més aviat reforça la teva deixadesa davant els hàbits dels quals et vols desprendre? La vida de la saviesa, com qualsevol altra cosa, té un preu. Seguint-la pots ser objecte de burla i fins i tot acabar per endur-te’n la pitjor part en tots els aspectes de la vida pública, incloent-hi la professió, la posició social i la posició legal davant dels tribunals.

Una vegada que has examinat com cal tots els detalls que comporta l'esforç per gaudir d'una vida superior, aventura't-hi amb tanta empenta com et sigui possible. Realitza els sacrificis necessaris que constitueixen el preu del més valuós dels objectius: la llibertat, l'equanimitat i la tranquil·litat. No obstant això, si en valorar el teu tremp t'adones que no estàs capacitat o a punt, allibera't de l'engany i agafa un camí diferent, més realista.

Si intentes ser alguna cosa que no ets o t'esforces a aconseguir alguna cosa que és més enllà de les teves possibilitats, acabaràs com un patètic diletant que haurà intentat primer ser un home prudent, després un buròcrata, després un polític i després un dirigent municipal. Aquests papers no són coherents. No pots emprendre el vol en infinites direccions, per més atractives que et semblin, i alhora viure de forma íntegra i fructífera.

Només pots ser una persona, sigui bona o dolenta. Tens dues eleccions bàsiques. O et disposes a desenvolupar la raó, i ets fidel a la veritat, o anheles béns externs. L'elecció és únicament i exclusivament teva. Pots emprar les teves qualitats en un treball interior o bé perdre't a l'exterior, o el que és el mateix, ser una persona prudent o seguir la fressada senda de la mediocritat.

- - -

No ets una entitat aïllada, sinó una part única i irreemplaçable del cosmos. No ho oblidis. Ets una peça essencial del trencaclosques de la humanitat. Tots formem part d'una comunitat humana vasta, intricada i perfectament ordenada. Però on encaixes en aquesta teranyina d'humanitat? Amb qui tens obligacions?

Busca quines són i comprèn les teves relacions amb les altres persones. En reconèixer les relacions naturals i identificar-hi els deures definim la nostra situació dins l'esquema còsmic. Els nostres deures són el resultat natural de relacions tan fonamentals com ara la família, el veïnat, el lloc de treball i l'estat o nació. Has d'adquirir l'hàbit d'examinar regularment les teves funcions (pare, fill, veí, ciutadà, líder) i els deures naturals que comporten. Quan sàpigues qui ets i a qui estàs vinculat, sabràs el que has de fer.

Si un home és el teu pare, per exemple, hauràs de satisfer determinades exigències emocionals i pràctiques. El fet que sigui el teu pare implica un vincle fonamental i durador entre vosaltres dos. Per naturalesa estàs obligat a tenir-ne cura, a escoltar el seu consell, a tenir paciència amb les seves opinions i respectar les seves indicacions. No obstant això, suposem que no és un bon pare. Tal vegada sigui neci, ignorant, groller o sostingui opinions molt diferents de les teves. Per ventura la naturalesa li dóna a cadascú el pare ideal, o tan sols un pare? Quan es tracta del deure fonamental com a fill o filla, el caràcter, la personalitat i els hàbits del teu pare, siguin els que siguin, són secundaris. L'ordre diví no dissenya les persones ni les circumstàncies al nostre gust. Tant si et resulta agradable com si no, aquest home és, comptat i debatut, el teu pare, i has de complir amb les teves obligacions filials.

Suposem que tens un germà o una germana que et tracta malament. Tan se val! Segueix existint l'imperatiu moral de reconèixer i mantenir els teus deures fonamentals envers ell o ella. No et centris en el que ell o ella fa, sinó en seguir el teu elevat propòsit. El teu propòsit hauria de buscar l'harmonia amb la natura, car aquest és el veritable camí cap a la llibertat. Deixa que els altres actuïn com vulguin; de totes maneres això és fora del teu control i per tant no et concerneix. Comprèn que la naturalesa en conjunt està ordenada d'acord amb la raó, però que no tot en la naturalesa és raonable.

Quan t’esforces a dur a terme accions pròpies d'una persona sàvia i prudent, tot intentant conformar les teves intencions i els teus actes a la voluntat divina, no et sents víctima de les paraules o les accions dels altres. Com a màxim, aquestes paraules i accions et semblaran divertides o deplorables.

Tret del cas de maltractaments físics extrems, els altres no poden fer-te mal si no és que els ho permets. I això continua sent cert encara que la persona en qüestió sigui el teu pare, germà, germana, mestre o patró. No consenteixis que et facin mal i no te’n faran. Sobre aquesta elecció si que tens control.

La major part de la gent tendeix a enganyar-se ella mateixa tot pensant que la llibertat consisteix a fer el que et fa sentir bé o el que afavoreix el benestar i la tranquil·litat. El cert és que qui subordina la raó a la sensació del moment, de fet és esclau dels seus desigs i aversions. Està mal preparat per actuar amb efectivitat i noblesa quan es presenten reptes inesperats, els quals inevitablement es produeixen.

L'autèntica llibertat exigeix molt de nosaltres. Només si descobrim i comprenem les nostres relacions fonamentals i complim amb entusiasme amb el nostre deure, la veritable felicitat, a la qual tothom aspira, serà efectivament possible.

- - -

L'essència de la fidelitat rau sobretot en sostenir opinions i actituds correctes pel que fa a l'absolut. Recorda que l'ordre diví és intel·ligent i fonamentalment bo. La vida no és una sèrie d'episodis fortuïts i sense sentit, sinó un tot ordenat i elegant que obeeix a lleis en el fons comprensibles. La voluntat divina existeix i dirigeix l'univers amb justícia i bondat. Encara que no sempre ho sembli si ens limitem a veure la superfície de les coses, l'univers on vivim és el millor univers possible.

Pren la resolució d'esperar justícia, bondat i ordre, i se t’aniran revelant progressivament en tots els teus assumptes. Confia que hi ha una intel·ligència divina les intencions de la qual dirigeixen l'univers. Fes que el teu objectiu suprem sigui governar la teva vida d'acord amb la voluntat de l'ordre diví. Quan t'esforcis a conformar les teves intencions i accions a l'ordre diví, no et sentiràs assetjat, indefens, confús o ressentit davant les circumstàncies de la teva vida. Et sentiràs fort, decidit i segur.

La fidelitat no és creença a cegues; consisteix a practicar amb constància el principi de defugir les coses que no estan sota el nostre control, deixant que es resolguin d'acord amb el sistema natural de responsabilitats. Deixa d'intentar anticipar-te o de controlar els esdeveniments. Accepta'ls, en canvi, amb gràcia i intel·ligència.

És impossible mantenir-se fidel a un propòsit ordenat si tendeixes a imaginar-te que les coses que escapen al teu poder són inherentment bones o dolentes. Quan passa això, s'estableix sense més ni més l'hàbit de culpar els factors externs per la nostra sort a la vida, i ens perdem dins d’una espiral negativa d'enveja, discòrdia, disgust, ira i retret. Car per naturalesa totes les criatures rebutgen les coses que els faran mal i busquen i admiren les que els semblen bones i profitoses.

El segon aspecte de la fidelitat és la importància d'observar prudentment les costums de la nostra família, el nostre país i la comunitat on vivim. Participa en els rituals de la teva comunitat amb el cor pur, sense avarícia ni extravagància. En fer-ho, t'uneixes a l'ordre espiritual del teu poble i afavoreixes les aspiracions essencials de la humanitat.

La fidelitat és l'antídot de l'amargor i la confusió i ens confereix la convicció d'estar preparats per a qualsevol cosa que la voluntat divina ens destini. Hem d'aspirar a veure el món com un tot integral, a inclinar fidelment tot el nostre ésser cap al bé suprem i adoptar la voluntat de la naturalesa com si fos la pròpia.

- - -

Quan contemplis el futur, recorda que totes les situacions es desenvolupen de la manera en què ho fan sense tenir en compte com ens fan sentir. Les nostres esperances i temors exerceixen influència en nosaltres, no en els esdeveniments.

Les persones indisciplinades, portades per les seves antipaties i simpaties personals, sempre busquen signes per construir o reforçar els seus irreflexius punts de vista i opinions. Però els esdeveniments, per ells mateixos, són impersonals, tot i que les persones assenyades sens dubte poden i han de respondre-hi de manera profitosa.

En lloc de personalitzar una situació («és el meu triomf», «va ser la seva errada» o «és el meu amarg infortuni») i treure conclusions corrosives sobre tu mateix o la naturalesa humana, busca la manera de fer un bon ús de certs aspectes de l'esdeveniment. Hi ha cap benefici, no evident, enclòs en aquest esdeveniment, que un ull ensinistrat pugui discernir? Para-hi esment; sigues un detectiu. Tal vegada en trauràs una lliçó que podràs aplicar a un cas similar en el futur.

En cap esdeveniment, per horrible que sembli, no hi ha res que ens impedeixi buscar aquesta oportunitat amagada. No fer-ho suposa una manca d’imaginació. Però cercar l'oportunitat de vegades requereix armar-se de coratge, car la major part de la gent que t'envolta persistirà a interpretar els esdeveniments en els termes més grollers: èxit o fracàs, bo o dolent, bé o malament. Aquestes categories simplistes i polaritzades eclipsen altres interpretacions més creatives (i útils) dels esdeveniments que són molt més avantatjoses i interessants.

L'home prudent sap que és infructuós projectar les pròpies esperances i temors vers el futur. Fer-ho només condueix a elaborar representacions mentals melodramàtiques i a perdre el temps.

Paral·lelament, hom no hauria de mostrar una aquiescència passiva davant el futur i el que s’hi enclou. Limitar-se a no fer res no evita pas el risc, sinó que el fa créixer. Hi ha un moment per fer plans amb prudència i prendre mesures per a les situacions futures. Preparar-se com cal per al futur consisteix a adoptar bons hàbits personals. Això es fa perseguint activament el bé en tots els aspectes de la vida quotidiana i examinant regularment les raons que et mouen, per tal d’assegurar-te que estan lliures dels entrebancs de la por, l'avarícia i la mandra. Si ho fas, els esdeveniments externs deixaran de sacsejar-te.

Exercita les teves intencions en lloc d'enganyar-te pensant que pots manipular els esdeveniments externs. Si la pregària o la meditació et serveixen d'ajuda, practica-les. Però el consell diví busca'l només quan l'aplicació de la teva pròpia raó no produeixi cap resposta, quan hagis exhaurit els altres mitjans.

Què és un esdeveniment «bo»? Què és un esdeveniment «dolent»? Aquestes coses no existeixen! Què és una bona persona? La que assoleix la tranquil·litat després d'adoptar l'hàbit de preguntar-se en tot moment «què és el correcte?».

- - -

Porta a terme tots els teus impulsos generosos. No els qüestions, sobretot si un amic et necessita; actua en el seu nom. No dubtis!

No t'entretinguis amb especulacions sobre els possibles problemes o perills. Mentre deixis que la raó et mostri el camí, estaràs sa i estalvi.

El teu deure és estar disposat a prestar ajuda als teus amics en els moments de dificultat.

- - -

Qui vols ser exactament? Quina mena de persona vols ser? Quins són els teus ideals personals? A qui admires? Quins dels seus trets característics t'agradaria fer teus?

Ja és hora de deixar de ser un gandul. Si vols convertir-te en una persona extraordinària, si vols ser savi, has d'identificar explícitament el tipus de persona que vols ser. Si escrius un diari, consigna-hi el que intentes ser, de manera que puguis emprar aquesta autodefinició com a referència. Descriu amb precisió la conducta que vols adoptar, de manera que puguis observar-la tant quan estiguis tot sol com amb més gent.

- - -

Es presta molta atenció a la importància moral dels actes i de les seves conseqüències. Els qui aspiren a una vida superior també arriben a comprendre el sovint ignorat poder moral de les paraules. 

Un dels signes més clars de vida moral és parlar correctament. Perfeccionar la manera de parlar és una de les pedres angulars de tot programa espiritual com cal. Abans que res, pensa abans de parlar per tal d’assegurar-te que parles amb bona intenció. La xerrameca desimbolta és una falta de respecte cap als altres. Descobrir-te a la lleugera és una falta de respecte a tu mateix. Molta gent se sent obligada a expressar qualsevol sentiment, pensament o impressió que tinguin. Aboquen a l'atzar el contingut de la seva ment, indiferents a les conseqüències. Això és perillós tant en sentit pràctic com moral. Si xafardegem sobre cadascuna de les idees que ens passen pel cap, siguin grans o petites, podem desaprofitar fàcilment, en el trivial curs d'una xerrameca buida, idees que tenen veritables qualitats. Parlar desenfrenadament és com anar fent batzegades en un vehicle sense control destinat a caure a la cuneta. 

Si cal, mantén-te en silenci o parla amb moderació. La parla en si mateixa no és bona ni dolenta, però s'empra tan sovint amb negligència, que t'has de posar en guàrdia. La xerrameca frívola és una xerrameca que fereix; a més, és indigne ser un xerraire. Entra a la discussió quan una ocasió social o professional així ho requereixi, però tingues cautela i assegura't que l'esperit i el propòsit de la conversa, així com el seu contingut, valen la pena. La xerrameca és seductora. No et deixis atrapar per les seves urpes. 

No cal limitar-se sempre a temes elevats o filosòfics, però vés amb compte que la xerradissa comuna que passa per ser una discussió que val la pena no tingui efectes corrosius sobre el teu elevat propòsit. Quan diem ximpleries sobre coses trivials, nosaltres mateixos ens tornem trivials, car l'atenció queda absorta en trivialitats. Ens convertim en allò a què parem esment. 

Ens tornem mesquins quan entaulem una conversa sobre tercers. En especial, evita acusar, lloar o comparar la gent. 

Si t'adones que la conversa en la qual estàs immers decau cap a la xerradissa, intenta, sempre que sigui possible, conduir-la de nou, subtilment, cap a temes més constructius. Tanmateix, si et trobes entre desconeguts indiferents, pots limitar-te a romandre en silenci. 

Conserva el bon humor i gaudeix d'unes riallades quan convingui, però evita el riure fàcil de cantina que sol degenerar en vulgaritat o malvolença. Riu amb, però mai de.

Sempre que puguis, evita fer promeses ocioses.

- - - 

Gairebé tot el que s'accepta com a legítim entreteniment és inferior o ridícul i només atén o explota les febleses de la gent. Procura no formar part de la multitud que es lliura a passatemps semblants. La vida és massa curta i tens coses importants a fer. Sigues assenyat amb les imatges i idees que permets entrar en la teva ment. Si no tries tu mateix a quins pensaments i imatges t'exposes, ho farà algun altre, i els seus motius poden no ser els més elevats. El més fàcil d'aquest món és lliscar imperceptiblement cap a la vulgaritat. Però no cal que això passi si prens la determinació de no desaprofitar el teu temps i la teva atenció amb foteses.

- - -

Al marge del que els altres pretenguin, pot ser que en realitat no visquin seguint valors espirituals. Vigila amb qui et relaciones. Imitar els hàbits dels qui tractem és humà. Sense advertir-ho, adoptem els seus interessos, opinions, valors i manera d'interpretar els esdeveniments. Hi ha molta gent que, tot i amb bona intenció, té una influència perjudicial sobre tu perquè no sap distingir entre el que val la pena i el que no. 

El sol fet que la gent sigui amable amb tu no vol dir que hagis de passar el temps amb ells. Que et busquin i s'interessin per tu i els teus afers no vol dir que hagis de fer-te amb ells. Sigues selectiu a l'hora de fer nous amics, companys i veïns. Totes aquestes persones poden tenir efectes sobre el teu destí. 

El món és ple de gent agradable i amb talent. La clau és associar-te només amb persones que t’elevin, la presència de les quals et faci treure el millor de tu mateix. Però recorda que la influència moral és un carrer de doble direcció, i que per tant hem d'assegurar que els nostres pensaments, paraules i actes constitueixin una influència positiva en aquells amb qui tenim tracte. La veritable prova de l’excel·lència personal rau en l'atenció que prestem als petits detalls de la nostra conducta, la qual tan sovint negligim.

Ens hem de preguntar regularment: «Com són els pensaments, paraules i actes que afecten als meus amics, la meva esposa, el meu veí, el meu fill, el meu patró, els meus subordinats, els meus conciutadans? Faig tot quan és al meu abast per contribuir al progrés espiritual de tots aquells amb qui estic en contacte?» Fes teva la empresa de treure el millor dels altres tot predicant amb l'exemple.

- - -

No tinguis por dels insults ni de les crítiques. Només els moralment dèbils se senten obligats a defensar-se o explicar-se davant dels altres. Deixa que la qualitat dels teus actes parli en nom teu. No podem controlar la impressió que els altres es formen de nosaltres, i esforçar-se a fer-ho només degrada el caràcter.

Així doncs, si algú et diu que una persona determinada t'ha estat criticant, no et prenguis la pena d’excusar o defensar-te. Limita't a somriure i respon: «Suposo que aquesta persona no coneix els meus altres defectes; si no, no hauria esmentat només aquests».

- - -

Siguis on siguis, comporta't sempre com si fossis una persona distingida. Tot i que el comportament de molta gent ve dictat pel que passa al seu voltant, tu mantén-te fidel a un nivell superior. Procura evitar les festes o jocs on la barrila i la gresca irreflexives són la norma. Si et trobes en un esdeveniment públic, roman arrelat als teus propòsits i ideals.

- - -

La presumpció no és l'estil de l'autèntic filòsof. Ningú no gaudeix amb la companyia d'un fanfarró. Per tant, no aclaparis els altres amb entusiastes relats sobre les teves proeses. A ningú li importen gaire les teves batalles i aventures, i si te les permeten una estona és per mera educació. Parlar amb freqüència i en excés dels propis èxits resulta cansat i pretensiós. 

No cal que siguis el pallasso de la classe. Ni tampoc et cal recórrer a altres mitjans poc delicats per convèncer els altres que ets llest, sofisticat o afable. 

La xerrameca agressiva, fàcil o ostentosa s'ha d'evitar de totes totes, car disminueix l'estima que et professen teus coneguts. Molta gent amaneix el seu discurs amb obscenitats en un intent per donar força i intensitat al que diuen o per tal d’incomodar els altres. Nega't a seguir aquestes converses. Quan la gent que t'envolta comença a parlar de manera insubstancial i indecent, si pots, vés-te’n, o si més no roman en silenci i deixa que la serietat del teu rostre mostri que t'ofen el seu llenguatge groller.

- - -

Lamentablement, molta gent, tant homes com dones, posen tot l'èmfasi a controlar el seu aspecte físic i la impressió que causen en els altres.

Els qui busquen la saviesa arriben a comprendre que tot i que el món ens atorgui recompenses per raons errònies o superficials, com ara l'aspecte físic, la família de la qual procedim, i així successivament, el que realment importa és qui som en el nostre fur intern i en qui ens estem convertint.

- - -

És important aprendre a pensar amb claredat. El pensament clar no és una empresa atzarosa; exigeix una preparació adequada. Mitjançant un pensament clar som capaços de dirigir la voluntat, ser fidels al nostre autèntic propòsit i descobrir els vincles que ens uneixen als altres i els deures que se’n deriven.

(...)

Dedica temps a estudiar assíduament el pensament clar i no et trobaràs amb els ulls embenats. Una sòlida formació lògica i les regles de la discussió eficient et seran de gran ajuda.

- - -

No et presentis com una persona prudent ni discuteixis teves aspiracions espirituals amb gent que no les apreciarà. Mostra el teu caràcter i el teu compromís amb la noblesa personal mitjançant teus actes.

- - -

La major part de la gent no s'adona que tant l'ajuda com el perjudici vénen del nostre interior. En canvi miren a l'exterior, hipnotitzats per les aparences. 

La gent prudent, d'altra banda, s'adona que som la font de tot el que ens és bo i dolent. Per tant, no recorre a culpar i acusar els altres. No se sent empesa a convèncer ningú que és respectable, especial o distingida. 

Quan algú prudent s'enfronta a un repte, es mira a si mateix; quan rep lloances, somriu per a si, impassible; quan és objecte de calúmnies, no sent necessitat de defensar el seu nom.

Ans s’ocupa dels seus actes amb vigilància, pensant que tot està bé, encara que no perfectament segur. Harmonitza els seus desigs amb la vida tal com és i mira d'evitar només les coses que podrien impedir-li d’exercir la seva voluntat correctament. Exercita la moderació en tots els seus assumptes. I semblar ignorant o simple no el preocupa. Sap que només ha de vigilar-se ell mateix i la direcció dels seus desigs.

- - -

No atorguis gaire pes específic a la mera erudició. Fixa't en l'exemple de les persones els actes de les quals són coherents amb els principis que professen.

- - -

Ha arribat el moment que et prenguis seriosament el compromís de viure els teus ideals. Una vegada que hagis determinat els principis espirituals que vols exemplificar, acata aquestes regles com si fossin lleis, com si en efecte fos pecaminós incomplir-les. 

No ha d’importar-te que els altres no comparteixin les teves conviccions. Quant temps més seràs capaç de postergar el qui realment vols ser? El teu jo més noble no pot continuar esperant. 

Posa en pràctica els teus principis, ara. Prou d'excuses i dilacions. Aquesta és la teva vida! Ja no ets cap nen. Com més aviat emprenguis el teu programa espiritual, més feliç seràs. Com més esperis, més vulnerable seràs davant la mediocritat i et sentiràs ple de vergonya i penediment, perquè saps que ets capaç de més.

A partir d'ara, promet que deixaràs de decebre’t a tu mateix. Separa’t de la multitud. Decideix ser extraordinari i fes el que hagis de fer. Ara.