dilluns, 29 d’agost del 2022

Gratuïtat onerosa



Soutine 1921



Heus aquí una encertada reflexió de Sergi Pàmies a La Vanguardia del 27.08.2022:


"El Govern espanyol ha decretat la gratuïtat temporal dels abonaments de transport per pal·liar els efectes de la crisi imminent. La ministra Raquel Sánchez ha fet estimacions públiques sobre els diners que s’estalviarà una parella treballadora però, esperonada per un excés d’autoestima, no ha explicat la repercussió que tindrà per a l’Estat prescindir del pagament d’aquests abonaments. És el problema del concepte gratuït. És molt llaminer per als alquimistes de la propaganda però no és prou precís quan l’ofeguem en el marasme pressu­postari.

Si en comptes d’agafar la referència dels polítics ens cenyim al que diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, gratuït vol dir “donat, concedit, sense haver-ho de pagar”. El més instructiu és quan el diccionari aplica l’adjectiu a una frase hipotètica, com a exemple per ampliar-ne la comprensió. La frase té més intenció que molts discursos: “L’ensenyament és gratuït però els impostos són onerosos”. La relació entre una cosa i l’altra retrata l’error de creure que la gratuïtat és anònima, benigna i gasosa. En l’esforç per compensar la patacada que vindrà, sovint s’oblida la importància d’explicar els mecanismes de la distribució pública de recursos. Ho vam viure en temps de José Luis Rodríguez Zapatero, amb malbarataments d’una frivolitat suïcida com el Plan E, que va precedir el retorn del PP i la coartada per imposar un calvari de retallades de recursos públics que no solament no eren gratuïtes (les retallades, vull dir) sinó que encara les estem pagant.

Com a votant d’esquerres disciplinadament insatisfet, trobo a faltar que, quan es prenen decisions com aquesta, amb connotacions socials inequívoques, el Govern no aprofiti per explicar-ne el cost, fer pedagogia de la responsabilitat i estalviar-se el populisme de la gesticulació. Vantar-se de solucions que acabem pagant entre tots, pactades com si fossin cromos inofensius, ens distancia d’una realitat que, precisament perquè és diabòlica i complexa, convé explicar amb la precisió asèptica dels diccionaris. Per cert: en castellà, el diccionari de la RAE proposa una segona accepció per gratuito: “Arbitrario, sin fundamento”. Tant de bo les circumstàncies i les voluntats polítiques desmenteixin, encara que sigui temporalment i per raons d’emergència, el criteri dels acadèmics."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada