Alegria i joia

Andrea del Sarto 1514

Els termes alegria i joia s'utilitzen de vegades indistintament, però és millor dotar-los d'un contingut diferenciat. Els diccionaris catalans no hi ajuden, en definir sovint la joia simplement com una gran alegria. El Viccionari veu la joia com la "sensació d'una forta alegria", i la GEC com a "gran alegria, de l’occità joia, llatí gaudia, pl. de gaudium ‘goig’", vinculant així joia i goig. Però per aquesta mera distinció quantitativa (forta, gran) potser no val la pena esmerçar tot un mot...

Segons la Viquipèdia, l'alegria "és un sentiment bàsic, resultat d'una viva satisfacció d'ànima. La paraula prové del llatí alicer, aliceris que significa «viu, animat». A l'expressió facial es lliga amb el somriure i els ulls brillants". I la GEC la veu com "un sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció d’ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, paraules, etc.)".

En castellà, l'alegria seria "un estado de ánimo producido por un acontecimiento favorable que suele manifestarse con signos exteriores como la sonrisa, un buen estado de ánimo y el bienestar personal. La palabra alegria proviene del latín alicer o alecris que significa “vivo y animado”"; altres diuen que "la palabra alegría viene del latín alacer, alacris (rápido, vivaz, animado)". El castellà no sembla utilitzar normalment el terme "joya" com nosaltres utilitzem "joia", sembla haver-lo reservat per als objectes preciosos; indiquen que "la palabra joya viene del antiguo francés 'joie', aparecida primero con las formas 'joel', 'joi', que significaba 'alegría', 'gozo' y por extensión 'alhaja', del latín 'iocus' ('broma', 'falta de serio' con la idea de 'juego'). De la palabra latina iocus derivamos jocoso, juglar, jocosidad, juego y juguete." Aquí apareix una interessant vinculació de joia amb joguet i el joc.

El Petit Robert no va en aquesta línia, potser el francès tracta aquesta parella de mots de forma diferent el català, tot i la semblança de termes. S'hi defineix l'alegria (allegresse) com "una joia molt viva que ordinàriament es manifesta públicament", mentre que la joia (joie) és una "emoció agradable i profunda, sentiment exaltant". Sembla que aquí l'alegria sigui molta joia, mentre per al català la joia era molta alegria.

Crec que la joia és més que una "gran alegria". Potser fins i tot més que un "gran goig" -que la GEC defineix com "emoció causada per la contemplació d’una cosa que plau granment, per l’esperança d’obtenir allò que abelleix, per l’adquisició del bé desitjat"-, tot i que cantem allò de "oh, quin gran goig, quina joia...". La joia seria per a mi una alegria profunda, que surt del fons del cor o arriba al fons del cor, que ens commou i trasbalsa en la nostra totalitat, que ens exalta (com assenyala el francès). I potser l'anunci de l'àngel a Betlem de l'evangeli de Lluc (2, 10) hauria de ser d'una "gran joia", com fan les traduccions de Montserrat i de l'Editorial Claret, i no d'una "gran alegria", com diuen altres traduccions. 

Malauradament, em fa l'efecte que actualment el terme "joia" s'utilitza cada cop menys en català, i que "alegria" i altres mots més o menys d'argot acaparen aquest àmbit lingüístic.