"Hom cerca per a esplaiar-se el camp, la platja, la muntanya; coses que tu mateix acostumes a desitjar amb el més viu anhel. Això denota poca finor d'esperit, tenint com tenim a mà, a qualsevol hora, el retirar-se en si mateix. En cap lloc troba l'ésser humà refugi més afable, més tranquil, que en la seva pròpia ànima, sobretot quan atresora al seu interior aquells béns que, només contemplar-los, ens donen de seguida una tranquil·litat total. I anomeno tranquil·litat l'estat d'una ànima ben endreçada. Concedeix-te, doncs, de seguida, aquest retir i recupera't. Siguin breus i elementals els principis que, tan aviat els hagis localitzat, et seran suficients per recloure't al fons de la teva ànima i per enviar-te de nou, sense enuig, a aquelles coses de la vida davant les que et retires. Perquè, ¿contra qui t'enfades? Contra la roïndat dels homes? Reconsidera aquest judici: els éssers racionals han nascut l'un per l'altre, la tolerància és part de la justícia, els seus errors són involuntaris. "
Marc Aureli, Meditacions IV, 3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada