 |
| Rembrandt 1669 (detall) |
"Això s'esdevé, o bé això no s'esdevé. I certament que no s'esdevé si intentem imposar-ho a nosaltres mateixos, igual com tampoc no s'esdevindrà mentre continuem pensant, gronxats en la nostra pròpia complaença, que no en tenim cap necessitat. La gràcia ens colpeix quan estem abassegats per un gran dolor i ens és impossible el repòs; quan caminem per la vall obscura d'una vida buida i sense significació; quan sentim que el nostre aïllament és més profund que d'habitud, perquè hem violat una altra vida, una vida que estimàvem o una vida de la que som bandejats; quan el nostre disgust pel nostre propi ésser, la nostra indiferència, la nostra feblesa, la nostra hostilitat i la nostra falta de direcció i de serenitat han arribat a fer-se'ns intolerables; quan, un any darrera l'altre, l'anhel de perfecció de la nostra vida resta irrealitzat; quan les velles compulsions regnen avui en nosaltres com ho han estat fent des d'anys i panys; quan el desesper anorrea tota joia i tot coratge. A vegades, en aquest moment, una onada de llum fa irrupció en la nostra nit i és com si una veu ens digués: "Ets acceptat. Ets acceptat per allò que és més gran que tu i del que n'ignores el nom. No en preguntis el nom, ara; potser el descobriràs més tard. No intentis de fer res, ara; potser més tard faràs molta cosa. No cerquis res, no acompleixis res, no iniciïs res. Senzillament accepta el fet que siguis acceptat!" Si això ens esdevé, és que fem l'experiència de la gràcia. Després d'una experiència així, podem no ésser millors que abans i podem no creure més que abans, però tot està transformat. En aquest moment, la gràcia domina el pecat, i la reconciliació basteix un pont damunt el riu de la separació. I res no és exigit per a l'acompliment d'aquesta experiència, cap pressuposició religiosa, moral o intel·lectual, ni res d'altre sinó l'acceptació.
A la llum d'aquesta gràcia tenim esment del poder de la gràcia en les nostres relacions amb el proïsme i amb nosaltres mateixos. Coneixem la gràcia de poder esguardar francament en els ulls dels altres, la gràcia meravellosa de la reconciliació de la vida amb la vida. Experimentem la gràcia de comprendre totes les paraules dels altres. No comprenem simplement el sentit literal dels mots, sinó també el que s'amaga a llur darrera, àdhuc quan són aspres i aïrats. Car fins i tot aleshores hi ha el desig de fresar una bretxa en el mur de la separació. Experimentem la gràcia de poder acceptar la vida d'un altre, àdhuc si ens és hostil o nociva, car per la gràcia sabem que pertany al mateix Fons al que nosaltres pertanyem i pel que hem estat acceptats. Experimentem la gràcia que és capaç de superar la tràgica separació dels sexes, de les generacions, de les nacions, de les races, i àdhuc el gran abisme obert entre l'ésser humà i la naturalesa. A vegades la gràcia apareix en totes aquestes separacions per a reunir-nos amb aquells als qui pertanyem. Car la vida pertany a la vida."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada