Direcció espiritual

 

Sonia Delaunay 1907

- D'entrada, tothom us semblarà encantador. A primera vista, tothom està ple de virtuts i atractius. Però la tasca d'un director espiritual és anar més enllà d'aquesta primera impressió. La direcció espiritual vol ajudar les persones a fer un canvi en positiu. Procura fer-les esdevenir més consistents, més sòlides, més denses. Mira de donar-los impuls per a esdevenir millors persones. Aquesta serà la vostra tasca com a directors espirituals.

Feia vint anys que Monsenyor Cavalli donava el curs de direcció espiritual en aquell seminari. Li agradava fer-ho, però no n'estava satisfet. Veia que els seus alumnes eren massa joves per entendre el que ell volia transmetre. Ell havia hagut de viure moltes experiències i molts fracassos abans d'arribar a tenir algunes idees més o menys clares sobre la direcció espiritual.

- D'alguna manera, la vostra tasca serà la d'ajudar les persones a purificar-se. A desprendre's de la fullaraca, de l'escorça, del que no és consistent, dels defectes, de les manies, de les febleses, dels vicis, dels mals costums, per tal que puguin esdevenir persones de nivell, coherents, ben vertebrades. I el primer que haureu de fer és una tasca de discerniment. Verificar si darrera l'aparença hi ha un nucli dur, o bé si tot és pura faramalla inconsistent, decoració, vestimenta, cosmètica. Per fer-ho haureu d'aplicar alguna lleugera pressió, delicada, tan delicada que la persona en qüestió gairebé no se'n doni compte. Comentaris indirectes, alguna pregunta inofensiva, vosaltres mateixos anireu trobant la manera de fer-ho. Si no trobeu res de sòlid darrera el que es veu, llavors simplement heu de desistir de la vostra tasca amb aquella persona, la qual no pot ser sotmesa a la direcció espiritual purificadora que jo us vull fer descobrir. Sense ferir-la, sense que se n'assabenti, l'heu de deixar córrer, treure-la del vostre horitzó. La seva vida continuarà amb normalitat. Ningú no haurà pres mal.

Les classes de Monsenyor Cavalli eren llargues. Però la vintena de seminaristes que hi assistien les trobaven interessants. Els hi costava entendre el que el seu professor mirava de transmetre, però alhora copsaven que era alguna cosa de valuós, que valia la pena. Cavalli no era amable ni simpàtic, però era respectuós.

- Si heu intuït que la persona té alguna cosa a dins que sembla consistent, comença llavors la vostra tasca purificadora. D'entrada cal atacar les coses més aparents, més visibles, les febleses més banals i evidents. No és gaire difícil. N'heu de parlar obertament, directament, amb les persones implicades, sempre de manera individual, en privat, i sovint aquestes converses inicials seran suficients per a eliminar la major part d'aquestes febleses poc importants. És una fase relativament senzilla, amb fruits ràpids i evidents. Però llavors apareix el primer gran obstacle. Després d'aquesta primera neteja, la persona ha perdut encant, atractiu. Això us desconcertarà a vosaltres i a ella. Fins i tot us pot semblar que us heu equivocat, i que era millor haver deixat la persona tal com era. I a ella li pot semblar que l'heu enganyat, que li heu fet mal; ara ja no es reconeix en la seva antiga aparença, i es troba perduda, desorientada, desconcertada, tristament sorpresa.

A Monsenyor Cavalli li agradava fer una pausa dramàtica en aquest punt de la seva explicació. Si podia, la feia coincidir amb el final d'una classe. Li venien llavors al cap diversos exemples de persones encantadores, molt atractives, que per culpa seva havien deixat de ser-ho. Algunes havien optat per tornar enrere i ho havien aconseguit; d'altres havien quedat perdudes en aquest estat de mig camí, ja que els havia fet por continuar el procés però no havien pogut retrocedir. Cavalli en tenia prou mala consciència: ell havia obrat de bona fe, però havia fet força mal. No aconseguia oblidar-ho. Aquestes situacions l'havien portat més d'una vegada a voler deixar la tasca de direcció espiritual. Sense saber ben bé perquè, no ho havia fet.

- Per això és molt important que genereu confiança en les persones de les que assumiu la direcció espiritual. En aquests moments de desconcert i desolació, aquesta confiança les ha d'ajudar a tirar endavant. I també els heu de dir clarament que confiïn en elles mateixes, que creguin en el tresor amagat que porten a dins i que entre elles i vosaltres fareu sorgir a la llum. En aquest punt els hi heu de parlar del final del procés, els hi heu de dir que en acabar hauran adquirit un nou atractiu, diferent del d'abans, potser menys aparent però més consistent. Seran persones diferents, noves, millors. I no perquè vosaltres els hi hàgiu transmès res, ja que la vostra tasca haurà estat simplement la d'ajudar a fer caure l'embolcall i mostrar el que ja era dins seu. Vosaltres no els haureu donat res que no tinguessin ja. Vosaltres només ajudeu a fer caure les noses que ho amagaven, que ho feien invisible.

Aquí Monsenyor Cavalli també acostumava a fer una pausa. I es preguntava si estava essent capaç de transmetre als seus alumnes una confiança semblant a aquella de la qual els acabava de parlar. Perquè sabia que la direcció espiritual  era quelcom de més aviat evanescent, i ell havia d'aconseguir que aquells seminaristes en copsessin el nucli, i amb ell la seva gràcia, la seva bondat, la seva utilitat. Formar bons directors espirituals era important, podien fer molt de bé a la gent, i també molt de mal si no ho feien bé. I es podien fer mal a ells mateixos, ja que la intimitat generada per la direcció espiritual comportava perills de quedar fascinat per la persona que es tenia entre mans, o d'experimentar una atracció física per ella, i aquí hi havia la porta a moltes situacions complexes, embolicades i que podien acabar essent degradants per a totes les parts. Les temptacions, conscients o inconscients, de manipulació de la persona per part del director espiritual eren un problema greu. Cavalli havia de discernir els que tenien fusta per arribar a ser bons directors espirituals, i havia de separar els altres d'aquest camí. No era una tasca fàcil, i el feia patir equivocar-se.

- El pas següent és més subtil i delicat. Heu de detectar en les persones falles importants que no es veuen a simple vista, esquerdes interiors que semblen no ser-hi. I per fer-ho cal aplicar certa força, certa violència espiritual. Cal posar a prova la consistència interior de les persones. Com que la persona no és gaire conscient d'aquests problemes ocults, sovint reaccionarà violentament a la vostra violència, s'establirà un combat com el de Déu amb Jacob. Aquest és el moment més delicat del procés. La força aplicada acaba produint una fractura que permet desempallegar-se del problema existent. Si el procés surt bé, la persona guanya en coherència interna, es densifica, es fa més consistent. Però de vegades és tota la persona la que es trenca, i cal abandonar el procés deixant a la persona malmesa, de vegades irreparablement. Això serà una font d'enorme dolor en la persona i en vosaltres. Potser cap dels dos se'n recuperarà mai del tot. S'hi haurà posat en joc la vostra capacitat i la vostra honestedat.

Nova pausa dramàtica de Cavalli. Ell parlava per experiència pròpia. Havia trencat unes quantes persones, fent-los mal i fent-se'n ell mateix. I mai sabia si aquella fractura total i irreversible s'havia produït per la seva manca de traça en aplicar la força o perquè el resultat era inevitable donades les característiques de la persona. Si era això darrer, ell ho hauria d'haver vist abans d'aplicar la forta pressió i hauria d'haver deixat a la persona seguir el seu camí, tot i no haver arribat al final de l'itinerari. Però intuir si la fractura seria terapèutica o desastrosa no era gens fàcil. Aquest era el gran repte de tot director espiritual.

- El pas final ja és més fàcil. Podríem dir que es tracta d'un repolit per donar a la persona un nou acabat, diferent de l'inicial però amb un nou encant. És una qüestió d'arreglar certs detalls que s'hagin pogut produir durant tot el procés, mirant de recuperar una certa gràcia i harmonia. La persona en sortirà amb consistència i un nou atractiu. Per a alguns aquest atractiu serà inferior a l'inicial, però cal tenir en compte el que suposa el guany en densitat, en coherència interior. Llavors la vostra tasca haurà acabat, i la persona podrà emprendre la seva vida sense vosaltres. No sempre us serà un moment fàcil, ja que tindreu ganes de mantenir el contacte amb la persona, fins i tot una certa tutela en el seu itinerari vital. No ho feu. Que cadascú segueixi el seu camí.

Aquest era el moment final del curs de Monsenyor Cavalli. Les classes s'allargaven molt més, és clar, amb les intervencions dels estudiants i les discussions sobre casos concrets. Però hem mirat de recollir l'eix vertebrador del seu ensenyament.