Joyce: Nocturn

Sunyer 1916

"Minsos en la tenebra,

els esblaimats estels branden, velades,

les seves torxes.

Focs espectrals lluen molt tènues

des dels llunyans marges del cel,

arcs damunt arcs altíssims,

nau de la nit, obscura de pecats.

Serafins, els perduts

hostalers es desperten per servir,

fins que en la forca sense lluna

cadascú caigui, sord, obscur,

i s'aixequi quan ella

hagi agitat el seu turíbul.

I llargament estrepitós,

alçant-se a la nau de la nit,

sona un estel·lar toc a morts,

com l'encens pàl·lid, núvol damunt núvol,

sorgeix cap al buit des de l'erm

adorat de les ànimes."

James Joyce (maig 1917; traducció de Marià Villangómez)

Text original de Nightpiece:

"Gaunt in gloom,
The pale stars their torches,
Enshrouded, wave.
Ghostfires from heaven's far verges faint illume,
Arches on soaring arches,
Night's sindark nave.

Seraphim,
The lost hosts awaken
To service till
In moonless gloom each lapses muted, dim,
Raised when she has and shaken
Her thurible.

And long and loud,
To night's nave upsoaring,
A starknell tolls
As the bleak incense surges, cloud on cloud,
Voidward from the adoring
Waste of souls."