 |
| David 1792 |
La mandra (o la tendència a estalviar en la creació de paraules) que sembla caracteritzar a l'espècie humana genera problemes de polisèmia, fet que obliga a mirar de diferenciar els diferents significats d'un terme a l'hora de mirar d'endinsar-se en el seu significat. Això passa també amb el terme llibertat, que admet diferents nivells de definició (tot i que vinculats entre ells, el que explica l'ús d'un mateix terme).
Hi ha un nivell més bàsic i popular on la llibertat s'identifica amb no fer res per obligació externa ("fer el que vull", o en un llenguatge més col·loquial "poder fer el que em dóna la gana", "poder fer en cada moment el que em ve de gust"...). El diccionari ho sintetitza com a "manca de subjecció i subordinació"; en anglès, "acting without compulsion"...
Hi ha un segon nivell amb un caràcter més jurídico-polític, al que pertanyeria una definició de la llibertat com la de poder fer el que la norma, la llei permet ("la llibertat és el dret a fer tot el que les lleis permeten", dirà Montesquieu a L'esprit des lois, XI, III). Aquí, la norma esdevé generadora de llibertat (la gran aportació de Soló en temps de la Grècia clàssica, la llei protegint el feble): cal acotar l'àmbit per tal de poder exercir la llibertat, si tots ho podem fer tot tenim la llei de la selva, la llei del més fort, i no queda espai per a que tothom pugui ser lliure. La norma genera el dret a la llibertat i la possibilitat de llibertat.
André Vachet, a "La ideologia liberal" (1970), analitza bé aquest segon nivell i mostra com en ell s'interrelacionen fortament i harmònica quatre conceptes: llibertat, igualtat, propietat i seguretat. Conceptes que se situen en un mateix pla teòric, bàsicament jurídico-polític, com dèiem. És interessant anar veient com cristal·litzen aquestes nocions en els segles XVII i XVIII, amb referents com Hobbes (1588-1679), Locke (1632-1704), Montesquieu (1689-1755), Hume (1711-1776), els enciclopedistes (Diderot, D'Holbach, D'Alembert, Jaucourt, Condillac, Voltaire...) els fisiòcrates (Quesnay, Mirabeau, Turgot, Mercier de la Rivière, Dupont de Nemours, Le Trosne, Cantillon, Baudeau...), etc.
I hi ha un tercer nivell amb un caràcter més filosòfic o axiològic, on la definició més aviat aniria per veure la llibertat com el poder viure d'acord amb els propis criteris i valors, i tenir la possibilitat de triar per quins valors hom opta ("és lliure el qui es condueix segons els dictats de la raó", dirà Descartes a la seva Étique, llibre IV, proposició 68). En aquest sentit, el diccionari parla de la "possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser" (una definició rica i bonica), i també de la "capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé" (hi afegiríem com a deixatament explicatiu que la llibertat ens protegiria del risc de ser esclavitzats pel mal que sotmet i domina, que genera dependència; ens mantindria amb la capacitat de triar el camí desitjat, sense excloure el del mal, però sense quedar-hi lligats de manera irremissible).
Això fa que, quan parlem de llibertat, no sigui fàcil evitar la confusió de nivells. Quan veiem la trilogia del a Revolució Francesa (Llibertat, Igualtat, Fraternitat) fàcilment ens decantem per interpretar-los en termes de grandesa, i hi tenim dret, i segur que alguns dels revolucionaris de 1789 els vivien així; però no podem oblidar tampoc la quatrilogia abans esmentada, que situa la llibertat i la igualtat en termes molt més prosaics, o si més no molt més jurídics, més tècnics.
Per això cal ser conscients d'aquests nivells diferents quan invoquem aquests principis, o per exemple quan fem una reflexió que a mi em resulta particularment suggerent: la que veu la fraternitat com a condició de possibilitat de la llibertat i la igualtat. Sense fraternitat no hi pot haver la capacitat de cessió, de renúncia, que fa possible la llibertat i la igualtat. He de renunciar a part de la meva llibertat per tal de fer possible una major igualtat entre els éssers humans, i he de cedir part de la meva aspiració a la igualtat per tal de no ofegar la llibertat. I aquestes cessions només les puc fer sobre la base de l'amor als altres, de la fraternitat: és perquè estimo als meus semblants que renuncio.
A alguns dels protagonistes del procés revolucionari francès aquestes consideracions els hi haurien semblat ben estranyes: ells es preocupaven pels aspectes jurídics de la qüestió, no per les elucubracions líriques o metafísiques... De tota manera, tenim dret a utilitzar les seves paraules i a mirar de treure'n suggeriments atractius per a la nostra vida actual.
Afegiria encara algunes reflexions més puntuals sobre la llibertat:
- la llibertat com a possibilitat de fer operar la voluntat. Quin sentit tindria la voluntat sense la possibilitat d'exercir-la? I quin sentit tindria la llibertat sense una voluntat capaç de fer-la esdevenir real? Llibertat i voluntat van íntimament lligades.
- la llibertat com a espai d'exercici de la responsabilitat. Si soc lliure de fer el que vull, adquireixo responsabilitat sobre les meves accions; no he estat obligat a fer allò, i per tant soc responsable del que he fet, perquè ho he fet perquè he volgut. No hi pot haver llibertat sense responsabilitat, ni responsabilitat sense llibertat. Llibertat i responsabilitat van íntimament lligades.
- som lliures de trobar/donar sentit a les nostres vides. No estem condemnats ni a trobar-hi sentit ni a no trobar-n'hi: depèn de nosaltres trobar-n'hi o no, podem trobar-n'hi o no segons decidim lliurement. Aquesta constatació és molt dura: ens fa responsables de l'existència o manca de sentit en les nostres vides.
- la llibertat és la negació del determinisme i del victimisme. La seva existència no ens permet refugiar-nos ni en el "m'han fet així" (soc lliure de no ser com m'han fet...) ni en el "pobre de mi, és que no tinc possibilitat de ser lliure, de fer el que desitjaria"...
- som lliures de comprometre'ns o no. El compromís condiciona la nostra llibertat, però no la nega, ans al contrari: el compromís és fruit d'un exercici de llibertat.
Hi ha un nivell més bàsic i popular on la llibertat s'identifica amb no fer res per obligació externa ("fer el que vull", o en un llenguatge més col·loquial "poder fer el que em dóna la gana", "poder fer en cada moment el que em ve de gust"...). El diccionari ho sintetitza com a "manca de subjecció i subordinació"; en anglès, "acting without compulsion"...
André Vachet, a "La ideologia liberal" (1970), analitza bé aquest segon nivell i mostra com en ell s'interrelacionen fortament i harmònica quatre conceptes: llibertat, igualtat, propietat i seguretat. Conceptes que se situen en un mateix pla teòric, bàsicament jurídico-polític, com dèiem. És interessant anar veient com cristal·litzen aquestes nocions en els segles XVII i XVIII, amb referents com Hobbes (1588-1679), Locke (1632-1704), Montesquieu (1689-1755), Hume (1711-1776), els enciclopedistes (Diderot, D'Holbach, D'Alembert, Jaucourt, Condillac, Voltaire...) els fisiòcrates (Quesnay, Mirabeau, Turgot, Mercier de la Rivière, Dupont de Nemours, Le Trosne, Cantillon, Baudeau...), etc.
Això fa que, quan parlem de llibertat, no sigui fàcil evitar la confusió de nivells. Quan veiem la trilogia del a Revolució Francesa (Llibertat, Igualtat, Fraternitat) fàcilment ens decantem per interpretar-los en termes de grandesa, i hi tenim dret, i segur que alguns dels revolucionaris de 1789 els vivien així; però no podem oblidar tampoc la quatrilogia abans esmentada, que situa la llibertat i la igualtat en termes molt més prosaics, o si més no molt més jurídics, més tècnics.
Per això cal ser conscients d'aquests nivells diferents quan invoquem aquests principis, o per exemple quan fem una reflexió que a mi em resulta particularment suggerent: la que veu la fraternitat com a condició de possibilitat de la llibertat i la igualtat. Sense fraternitat no hi pot haver la capacitat de cessió, de renúncia, que fa possible la llibertat i la igualtat. He de renunciar a part de la meva llibertat per tal de fer possible una major igualtat entre els éssers humans, i he de cedir part de la meva aspiració a la igualtat per tal de no ofegar la llibertat. I aquestes cessions només les puc fer sobre la base de l'amor als altres, de la fraternitat: és perquè estimo als meus semblants que renuncio.
A alguns dels protagonistes del procés revolucionari francès aquestes consideracions els hi haurien semblat ben estranyes: ells es preocupaven pels aspectes jurídics de la qüestió, no per les elucubracions líriques o metafísiques... De tota manera, tenim dret a utilitzar les seves paraules i a mirar de treure'n suggeriments atractius per a la nostra vida actual.
Afegiria encara algunes reflexions més puntuals sobre la llibertat:
- la llibertat com a possibilitat de fer operar la voluntat. Quin sentit tindria la voluntat sense la possibilitat d'exercir-la? I quin sentit tindria la llibertat sense una voluntat capaç de fer-la esdevenir real? Llibertat i voluntat van íntimament lligades.
- la llibertat com a espai d'exercici de la responsabilitat. Si soc lliure de fer el que vull, adquireixo responsabilitat sobre les meves accions; no he estat obligat a fer allò, i per tant soc responsable del que he fet, perquè ho he fet perquè he volgut. No hi pot haver llibertat sense responsabilitat, ni responsabilitat sense llibertat. Llibertat i responsabilitat van íntimament lligades.
- som lliures de trobar/donar sentit a les nostres vides. No estem condemnats ni a trobar-hi sentit ni a no trobar-n'hi: depèn de nosaltres trobar-n'hi o no, podem trobar-n'hi o no segons decidim lliurement. Aquesta constatació és molt dura: ens fa responsables de l'existència o manca de sentit en les nostres vides.
- la llibertat és la negació del determinisme i del victimisme. La seva existència no ens permet refugiar-nos ni en el "m'han fet així" (soc lliure de no ser com m'han fet...) ni en el "pobre de mi, és que no tinc possibilitat de ser lliure, de fer el que desitjaria"...
- som lliures de comprometre'ns o no. El compromís condiciona la nostra llibertat, però no la nega, ans al contrari: el compromís és fruit d'un exercici de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada