dimecres, 10 de juny del 2020

Fet religiós i Estatut







Després de moltes reunions, el 10 de juny de 2005, ara fa 15 anys, un grup de treball creat per a elaborar una possible referència al fet religiós en el nou Estatut de Catalunya va proposar la inclusió del text següent en el seu Preàmbul:


"Aquest Estatut proclama la laïcitat de les institucions públiques catalanes i la llibertat religiosa dels ciutadans, que inclou el dret a no professar cap religió. Tothom té dret de practicar la pròpia religió, de forma individual o col·lectiva, sempre i quan aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

Reconeix que les arrels nacionals de Catalunya se situen en un context històric fortament marcat pel cristianisme, que ha contribuït a configurar [la identitat,] la cultura i les tradicions catalanes al llarg dels segles, juntament amb altres aportacions, especialment les del pensament crític modern.

Constata que el pluralisme religiós és una de les característiques de la societat catalana del segle XXI i valora les diverses tradicions religioses per la seva capacitat de diàleg i de convivència [harmònica] entre elles i amb d'altres tradicions espirituals i filosòfiques, i pel seu compromís amb la justícia social i la solidaritat i amb la dignitat de la persona i la seva dimensió espiritual."


La inclusió d'aquest text va ser finalment descartada. Probablement no ho van veure clar els sectors més laicistes del PSC.

Al grup de treball hi varen participar Daniel Ortiz (UDC), Isabel Herrera (ERC), Toni Comín (PSC), Àlex Masllorens i Raimon Ribera, i potser alguna persona més que ara no recordo.



Versions anteriors de la proposta eren més extenses. A tall d'exemple, i per a comprendre millor l'intens procés d'elaboració que vàrem viure, poso les dues alternatives que teniem damunt la taula el 16 de febrer de 2005:


"Alternativa 1


Aquest Estatut:

- proclama la laïcitat de les institucions públiques catalanes, o sigui la exclusió de la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa.

- garanteix la llibertat d'opció religiosa dels ciutadans i el dret dels ciutadans a no tenir cap opció religiosa, així com la llibertat de practicar la pròpia religió de forma individual i col·lectiva, sempre que aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

- reconeix el paper del cristianisme en la configuració de la història i la identitat de Catalunya. Les arrels nacionals catalanes se situen en un context medieval europeu fortament marcat pel cristianisme, el qual ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós al llarg dels segles i ha contribuït notablement a configurar la identitat, la cultura i les tradicions dels catalans. Aquest fet es conjuga amb les aportacions d'altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques, especialment les del pensament crític de la modernitat.

- valora les contribucions de les religions a la promoció de la dignitat de la persona i al compromís en la defensa dels drets humans, la justícia social, la solidaritat i els valors i principis de la democràcia [en que es basa aquest ordenament jurídic]

- constata la pluralitat religiosa de Catalunya i valora la presència [en l'àmbit català] de diverses tradicions religioses [convivint] en [harmonia i] diàleg entre elles i amb l'entorn social i cultural. Valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions, i la seva capacitat de [desvetllar consciències, superar egocentrismes i] treballar la dimensió espiritual de la condició humana. Valora també les favorables repercussions potencials del diàleg [i la convivència] entre religions i del diàleg entre religions i altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques en l'enfortiment del respecte mutu, [la tolerància,] la innovació del pensament i la construcció de la pau.



Alternativa 2


Aquest Estatut manifesta/declara/proclama/assumeix [que la referència al fet religiós a la Catalunya del segle XXI té quatre eixos principals]:

- La defensa de la laïcitat de les institucions públiques catalanes, o sigui la exclusió de la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa.

- La garantia de la llibertat d'opció religiosa dels ciutadans i del dret dels ciutadans a no tenir cap opció religiosa, així com la garantia de la llibertat de practicar la pròpia religió de forma individual i col·lectiva, sempre que aquestes pràctiques no entrin en contradicció amb els drets fonamentals de les persones i amb la convivència pacífica en la nostra societat.

- El reconeixement del paper del cristianisme en la configuració de la història i la identitat de Catalunya. Les arrels nacionals catalanes se situen en un context medieval europeu fortament marcat pel cristianisme, el qual ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós al llarg dels segles i ha contribuït notablement a configurar la identitat, la cultura i les tradicions dels catalans. Aquest fet es conjuga amb les aportacions d'altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques, especialment les del pensament crític de la modernitat.

- La constatació de la pluralitat religiosa de Catalunya i la valoració [positiva] de la presència [en l'àmbit català] de diverses tradicions religioses [convivint] en [harmonia i] diàleg entre elles i amb l'entorn social i cultural. Es valoren les contribucions de les religions [i de les persones religioses a la vida personal i col·lectiva, ] a la promoció de la dignitat de la persona i al compromís en la defensa dels drets humans, la justícia social, la solidaritat i els valors i principis de la democràcia. Es valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions, i la seva capacitat de [desvetllar consciències, superar egocentrismes i] treballar la dimensió espiritual de la condició humana. Es valoren també les favorables repercussions potencials del diàleg [i la convivència] entre religions i del diàleg entre religions i altres tradicions i cosmovisions espirituals i filosòfiques en l'enfortiment del respecte mutu, [la tolerància,] la innovació del pensament i la construcció de la pau."



El 6 d'octubre de 2004 el procés d'elaboració havia treballat la següent versió:

"En tant que expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya, el present Estatut vol fer referència a la complexa qüestió de la dimensió espiritual de la condició humana i el fet religiós. Els pobles tenen arrels en el passat, recullen tradicions de les quals són hereus, i es projecten cap al futur, essent responsables del llegat que deixaran a les properes generacions. Els pobles no poden ni ignorar les seves arrels ni oblidar que el seu llegat ha de ser el més ric i complet possible.

Catalunya apareix com a poble diferenciat en un context medieval europeu fortament marcat per la tradició cristiana. Durant tota la seva existència, el cristianisme ha estat el gran referent col·lectiu català en l'àmbit religiós. Aquest fet ha contribuït a conformar la identitat catalana, els seus referents culturals, el seu univers simbòlic. I ho ha fet tot i estar constituït per llums i ombres: l'esplendor de determinats moments de l'art religiós, el compromís de l'Església amb la defensa i la construcció del país en certs moments crítics, el suport als més desafavorits dels seus ciutadans, s'han alternat amb repressions i opcions pels poderosos que han portat a algunes de les pàgines més doloroses de la nostra història.

Aquesta constatació no estalvia plantejar-se quina ha de ser actualment la referència col·lectiva del nostre país al fet religiós. No es pot resoldre la qüestió dient simplement “Catalunya és un país de tradició cristiana”; ni es pot resoldre defugint qualsevol referència al fet religiós. Aquest Estatut opta doncs per fer cinc consideracions bàsiques:

- Que el cristianisme ha tingut i té un gran pes en la configuració de la història i la identitat de Catalunya.

- Que cal excloure tota opció per la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa, inclosa la cristiana.

- Que cal valorar positivament la presència en l'àmbit català de tota tradició religiosa sense pretensions de manipulació política ni ideològica i amb voluntat d'arrelament en la nostra cultura.

- Que cal donar la benvinguda a una societat on convisquin en diàleg diverses tradicions religioses i l'opció de molts ciutadans per la no identificació amb cap tradició religiosa.

- Que en tot moment s'ha de garantir a Catalunya la llibertat religiosa i la llibertat de no tenir opció religiosa.

La societat catalana té interès en conèixer les contribucions de les religions i de les persones religioses. Constata les importants repercussions potencials del diàleg entre religions, tant al nivell polític - construcció de la pau - com ideològic - innovació del pensament, enfortiment del respecte mutu i de la tolerància, etc. Valora el potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures que poden tenir les religions. Vol impulsar el debat col·lectiu entorn de la dimensió espiritual de la condició humana i la seva capacitat de desvetllar consciències, superar egocentrismes i treballar les aspiracions més profundes de la humanitat."



I per acabar de presentar aquest procés d'elaboració, recollim la que era una de les versions inicials, de 25 d'agost de 2004:

"Com a expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya, el present Estatut vol fer esment en aquest preàmbul de la riquesa i la complexitat que suposen per a un poble la referència a la dimensió espiritual de la condició humana i al fet religiós.

Els pobles tenen arrels en el passat, recullen tradicions de les quals són hereus, i es projecten cap al futur, essent responsables del llegat que deixaran a les properes generacions. Els pobles no poden ni ignorar les seves arrels ni oblidar que el seu llegat ha de ser el més ric i complet possible.

Catalunya apareix com a poble diferenciat en un context medieval europeu fortament marcat per la tradició cristiana. Durant els mil anys de la seva existència, el cristianisme ha estat el referent col·lectiu català en l'àmbit religiós. Aquest fet ha conformat la identitat catalana, els seus referents culturals, el seu univers simbòlic, tot i ser un element ple de llums i ombres: configurar i deformar són de vegades inseparables. L'esplendor del romànic i el gòtic, el compromís de l'Església amb el país en certs moments crítics, el suport als més desafavorits dels seus ciutadans s'han alternat amb repressions i opcions pels poderosos que han portat a algunes de les pàgines més doloroses de la nostra història. El segle XX ha estat encara eloqüent testimoni d'aquest heretatge contradictori.

Ni la duresa de les experiències viscudes ni les tendències envers la multiculturalitat i la multireligiositat que caracteritzen aquest inici del segle XXI ens poden portar a menystenir el pes històric del cristianisme a Catalunya. Alhora, aquesta constatació no ens estalvia haver-nos de plantejar quina ha de ser actualment la referència col·lectiva del nostre país al fet religiós. No es pot resoldre la qüestió dient simplement “Catalunya és un país de tradició cristiana”. Ni es pot resoldre defugint qualsevol referència al fet religiós; no es pot dir que, com que una àmplia porció del poble català no s'identifica actualment amb cap fe religiosa determinada, no és procedent al·ludir a aquesta qüestió.

Sembla, doncs, procedent que aquest preàmbul manifesti explícitament:

- Que el cristianisme ha tingut i té un gran pes en la configuració de la història i la identitat de Catalunya.

- Que cal excloure tota opció per la identificació pública del país i de les seves institucions amb una determinada confessió religiosa, inclosa la cristiana.

- Que cal fomentar la presència vivificant en l'àmbit català de tota gran tradició religiosa sincerament viscuda i amb voluntat d'arrelament en la nostra cultura.

- Que cal donar la benvinguda a una societat on convisquin en diàleg diverses tradicions religioses i l'opció de molts ciutadans per la no identificació amb cap tradició religiosa.

- Que en tot moment s'ha de garantir a Catalunya la llibertat religiosa i la llibertat de no tenir opció religiosa.

Catalunya es vol manifestar sensible a la dimensió espiritual, adoptant una perspectiva oberta i interessada en conèixer les contribucions de les religions i de les persones religioses. Vol encoratjar el diàleg entre les religions perquè compren les seves importants repercussions potencials, tant al nivell polític - construcció de la pau - com ideològic - innovació del pensament, enfortiment del respecte mutu i de la tolerància, etc. Vol dialogar en tant que societat amb les religions perquè valora el seu potencial de crítica social i d'estímul a la renovació dels valors i de les estructures. Considera que cal impulsar en el seu sí el debat col·lectiu entorn de la dimensió espiritual de la condició humana, obrint espais on aquesta dimensió pugui contribuir a desvetllar consciències i a superar egocentrismes, pugui potenciar l'obertura a noves dimensions i la recerca de sentit i plenitud. Un poble que obre aquests espais es manté atent i implicat en l'exploració i el cultiu de les dimensions més profundes i les aspiracions més elevades de la humanitat."



En el procés ens vàrem plantejar de sotmetre el possible text a una sèrie de personalitats. Crec que finalment no ho vàrem fer, no recordo les raons. Però pot ser interessant veure en qui pensàvem en aquest sentit:

Amell, Sefa
Bada, Joan
Ballarín, Josep M.
Bassó, Frederic
Batlles, Joan
Benet, Sebastià
Bigordà, Josep M.
Boada, Ignasi
Bofill, Roser
Bolívar, Santi
Bosch, Jaume
Botam, Joan
Carbonell, Josep Maria
Cardús, Salvador
Carreras, Ignasi
Chaib, Mohammed
Claret, Pilar
Coll, Montserrat
Comas, Montserrat
Corbí, Marià
Cos, Griselda
Duarte, Carles
Duch, Lluís
Elvira, Joan Carles
Estruch, Joan
Feliu, Josep M.
González Faus, Ignacio
Güell, Antoni
Humet, Jacint
Janeras, Sebastià
Juncà, Salvador
Lligadas, Josep
Llisterri, Jordi
Lluís, Pere
López Camps, Jordi
Losada, Carlos
Lozano, Josep M.
Marín, Francesc-Xavier
Martí, Casimir
Martí, Fèlix
Martinell, Maria
Mascaró, Carles
Melloni, Xavier
Moreta, Ignasi
Oliveras, Arcadi
Oliveres, M. Lluïsa
Pagès, Jaume
Panikkar, Raimon
Pedrals, Ricard
Porta, Jordi
Prat, Ramon
Puig, Enric
Puig, Armand
Raguer, Hilari
Rambla, Josep
Ribas Piera, Manel
Riera, Quico
Rigol, Joan
Rojo, Mavi
Romeu, Francesc
Rovira, Francesc
Rovira, Sergi
Saban, Mario
Sáez, Albert
Sastre, Núria
Soley, Salvador
Torner, Carles
Torradeflot, Francesc
Torralba, Francesc
Trainé, M. Pau
Travé, Joan
Trilla, Andreu
Urdeix, Josep M.
Vallès, Josep M.
Vernet, Joan
Vidal, Joan
Vilanova, Evangelista




1 comentari:

  1. Impressiona repassar aquesta llista i constatar quants ja no hi són entre nosaltres.

    ResponElimina