Manipulació

Hodgkin 2002

El punt feble de les democràcies és la manipulació de l'opinió dels ciutadans. Tot l'edifici es basa en uns ciutadans lliures, ben informats i que pensen les coses, els temes, reflexionant fins a formar-se una opinió pròpia, madurada i ben assimilada en el conjunt de la seva visió del món. Però això sovint no és real: les opinions dels ciutadans són configurades des de fora, com a mínim per líders d'opinió i per mitjans de comunicació, posant en qüestió així l'esmentat fonament de la democràcia.

Això normalment no deriva de la mala voluntat de ningú, de cap càlcul maquiavèl·lic o maquinació oculta. Ningú (o gairebé ningú) es proposa manipular l'opinió dels ciutadans. Però passa. I passa inconscientment, tant pel manipulador com pel manipulat. El manipulador manipula de fet, sense necessàriament pretendre-ho, sense haver-s'ho proposat. I el manipulat no és conscient d'estar essent manipulat. El procés es produeix, doncs, en un context d'una certa comoditat. No és com l'opressió, que quan es dona tothom n'és conscient i genera rebuig, ni que no es pugui implementar. La manipulació, és sibil·lina, discreta, gairebé invisible.

La inconsciència del manipulat és greu. Així ho expressava amb rotunditat l'autor de l'editorial del número 90 (febrer del 1978) de Qüestions de Vida Cristiana: "La característica de la manipulació i allò que constitueix la seva més gran ofensa per a l'ésser humà manipulat, és que aquest no l'adverteix, no n'és conscient. Per això mateix, a pesar de la seva condició incruenta, pot arribar a ser la forma de violència més inhumana de totes, la que subjuga, la que destrueix en l'ésser humà allò que li és més propi."

Aquesta gravetat de la inconsciència del manipulat hauria de portar al manipulador a mirar de prendre consciència de la seva manipulació objectiva. Hauria de fer l'esforç de veure si està manipulant a la gent, si està desencadenant, voluntàriament o no, processos d'aquesta mena.

Els processos populistes estan íntimament connectats a la manipulació. Això és un dels elements que els desautoritza, els deslegitima, els fa qüestionables. Hi haurien d'anar en compte, tant els potencials manipuladors com els potencials manipulats. Sovint, en aquests processos, com que responen a necessitats emocionals profundes dels manipulats i a objectius interessats dels manipuladors, la consciència de manipulació passa a un segon pla, queda volgudament relegada fins i tot quan s'intueix. Així el manipulat es fa còmplice del manipulador, i el manipulador es fa degradador del manipulat.