Alegre idealisme i abassegador realisme...
 |
| Matisse 1935 |
 |
| Lucian Freud 1995 |
La pintura del segle XX té la virtut de la diversitat, la riquesa, el contrast. No només hi conviuen la pintura figurativa i l'abstracta, sinó que la figurativa es desplega en una pluralitat d'enfocaments extraordinària.
Matisse ens mostra un cos certament idealitzat, com podia fer el renaixentista Giorgione, però quina diferència d'idealitzacions, quin esquematisme idealitzador el de Matisse... També hi ha esquematisme idealitzador en els nus de Giacometti, però ben diferent d'aquest de Matisse.
Freud sembla voler-nos parlar directament, gairebé brutalment, de la realitat, amb la seva imperfecció, tot i que quan t'hi vas fixant ho fa d'una manera més idealitzada del que sembla a primera vista. És realisme, sí, però ple d'expressivitat, per aconseguir la qual deforma d'una manera molt personal el realisme. Com més mires el quadre, menys frapant resulta, l'aparent duresa realista inicial es va fonent, fent present una corprenedora tendresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada