El riu

Nolde 1901

"A la vall de Kadisha, per on passa el majestuós riu, es van trobar dos petits rierols i es van posar a parlar.  Li va dir un rierol a l'altre: "Com t'ha anat, amic? Com ha estat el teu camí?" I l'altre va respondre: "El meu camí ha estat un desastre. S'havia trencat la roda del molí i el pagès que em portava de la llera a les seves plantes es va morir. Vaig haver de baixar camp a través i filtrant-me per la brutícia dels que no fan altra cosa que seure i escalfar la seva mandra al sol. I el teu, com ha estat, germà?" "El meu camí ha estat diferent, va respondre l'altre rierol. Vaig baixar dels turons entre oloroses flors i tímids salzes; homes i dones bevien de mi amb copes de plata, i les criatures posaven els seus peuets rosats a les meves ribes, i al meu voltant tot eren riures i dolces cançons. Quina llàstima que el teu camí no hagi estat alegre!"

En aquest moment va parlar el riu amb veu potent: "Veniu, veniu, que anirem cap al mar! Veniu, veniu, i en mi oblidareu els vostres errants camins, hagin estat trists o alegres! Veniu, veniu! I vosaltres i jo ho oblidarem tot quan haguem assolit el cor de la nostra mare, la mar!"

Halil Gibran a El vagabund (publicat post mortem el 1932)