 |
| Díptic Wilton 1399 |
Apropar-se al símbol vol dir apropar-se a determinades realitats (texts, imatges, personatges, rituals...) en tant que símbols, en tant que elements que, en un determinat context i a una determinada persona, porten a obertures que van més enllà de la literalitat de l'element, tot i que no es poden separar d'aquesta literalitat.
Joc de paraules, paradoxa, contradicció? Potser sí, però és un punt clau: el símbol no apunta a una altra "cosa" diferent d'ell, però "obre", sense que sapiguem gaire què vol dir aquest "obrir", ni a què obre.
Les explicacions racionals no fan mai nosa, i es pot parlar racionalment de l'element simbòlic, però no és possible donar una explicació racional d'aquesta obertura que el símbol permet, provoca, facilita.
Aquí la clau és d'experiència: apropar-nos al símbol i "notar", "viure", "experimentar" aquesta obertura a no se sap què però que és una obertura que té impacte, conseqüències.
Una obertura que no és obrir-se al símbol (és "obrir-se" i prou, sense saber a què) però que només es pot fer a través del símbol, gràcies al símbol.
Com a material complementari, podeu veure el power point:
i una breu (sis minuts) explicació oral bàsica del símbol:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada