divendres, 29 de desembre del 2017

Ullal i rella



Hodgkin 1990


"Amb trons i amb celestials castells de foc hom ha de parlar als sentits endormiscats i adormits.

Però la veu de la bellesa parla baixet: només s'esmuny dins les ànimes més despertes.

Baixet s'estremí i somrigué avui el meu escut; vet aquí el sagrat somriure i estremiment de la bellesa.

De vosaltres, virtuosos, es rigué avui la meva bellesa. I així m'arribà la seva veu: "I a sobre volen que se'ls pagui!"

I a sobre voleu que se us pagui, virtuosos! Voleu tenir una recompensa per la vostra virtut, i el cel, per la terra, i l'eternitat, pel vostre avui?

I ara us aïreu contra mi, perquè ensenyo que no hi ha ningú que recompensi ni que pagui? I, en veritat, ni tan solament ensenyo que la virtut sigui la seva pròpia recompensa.

Ai, vet aquí el meu dol: en el fons de les coses, hom hi ha col·locat la recompensa i el càstig, -i ara també en el fons de les vostres ànimes, virtuosos!

Però, com l'ullal del senglar, la meva paraula ha d'esquinçar el fons de les vostres ànimes; una rella és el que vull ser per a vosaltres."


Friedrich Nietzsche Així parlà Zaratustra (1885), "Dels virtuosos"


(traducció de Manuel Carbonell, amb adaptacions de Raimon Ribera)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada