Realisme i idealisme

Braque 1909

"Les grans èpoques de l'art, aquelles en què la tasca dels creadors ha arrelat profundament en el sentir dels seus contemporanis, modelant la sensibilitat i conformant l'estil de vida, s'han caracteritzat per una equilibrada fusió de realisme i idealisme. Realisme és la presentació dels objectes naturals tal com l'artista els veu, com creu que són; és un intent d'imitar les coses tal com arriben als sentits. Idealisme és la presentació dels objectes naturals com l'artista els vol veure, com pensa que tendeixen a ser; és un intent d'imitar les coses com la ment les interpreta.

(...)

Avui dia l'equilibri entre idealisme i ­realisme s'ha trencat a favor d'aquell; l'art no figuratiu és una forma d'idea­lisme que, com que desdenya la representació, s'aparta de la realitat i ­esdevé cerebral, nodrit d'imatges interiors, emocions personals, estats d'ànim subjectius.

(...)

L'idealisme pretén prescindir de la necessària interrogació de la naturalesa; el realista vol ignorar que l'art ha de seleccionar i expressar."

Luis Racionero a La Vanguardia del 13.01.17