 |
| De Staël 1950 |
Un altre dels temes abordats el maig de 1978 per en Carles Comas al document Desmitificació i recuperació era el del paper únic de Jesús. Deia:
"¿Què queda del paper únic de Jesús com a revelador del Pare a la història de la humanitat? Si no hi hagués un Déu personal, si veiem que el fons sagrat del món tant l'han sabut escoltar Buddha, com Muhammad, com Jesús (...) ¿per què donar aquest paper "únic" a Jesús? ¿No és això una manca de perspectiva deguda a ser nosaltres cristians? Això no trauria que certament per a nosaltres la revelació del fons sagrat del món ens ha arribat gràcies a Jesús i els seus continuadors (Església), però d'aquí no hauriem de passar a creure'ns "els millors", "els únics": ens hauriem de limitar a viure senzillament la nostra herència, sense passar-nos a la dels altres (doncs cadascú ha de fer fruitar el do que ha rebut i créixer a la terra on està plantat) però no creient-la la millor de totes. Per tant, allò d'afirmar que Jesús és "Fill de Déu", el "Logos" del Pare, etc. no seria més que una manera de dir que en ell es revela el pare i "hi és" (i per a nosaltres, que si ens hem obert a les realitats sagrades és gràcies a aquella llum divina que hem vist resplendir en ell, això ens és essencial doncs vol dir que la llum que hi hem vist resplendir és autènticament divina) però no voldria pas dir que els altres profetes no poguessin també ser "Fill de Déu" per als seus propis devots: per tal que Déu hagi pogut resplendir i fer-se present en Jesús (amb l'absolutesa de crida que això comporta) no cal que li hagi de quedar impedit de resplendir enlloc més. La "unicitat" del fet salvífic de Jesús només és una manera de dir que hi hem de donar un "sí" absolut ja ara, sense girar el cap per continuar inspeccionant l'horitzó en espera d'algun altre resplendiment de Déu millor (en un altre nivell això també passa quan un home diu que la seva mare o la seva dona són "la millor del món": ja es veu que científicament aquesta observació no s'aguanta, sinó que només vol dir que aquell home allí hi ha trobat "la" seva vida)."
"¿Què queda del paper únic de Jesús com a revelador del Pare a la història de la humanitat? Si no hi hagués un Déu personal, si veiem que el fons sagrat del món tant l'han sabut escoltar Buddha, com Muhammad, com Jesús (...) ¿per què donar aquest paper "únic" a Jesús? ¿No és això una manca de perspectiva deguda a ser nosaltres cristians? Això no trauria que certament per a nosaltres la revelació del fons sagrat del món ens ha arribat gràcies a Jesús i els seus continuadors (Església), però d'aquí no hauriem de passar a creure'ns "els millors", "els únics": ens hauriem de limitar a viure senzillament la nostra herència, sense passar-nos a la dels altres (doncs cadascú ha de fer fruitar el do que ha rebut i créixer a la terra on està plantat) però no creient-la la millor de totes. Per tant, allò d'afirmar que Jesús és "Fill de Déu", el "Logos" del Pare, etc. no seria més que una manera de dir que en ell es revela el pare i "hi és" (i per a nosaltres, que si ens hem obert a les realitats sagrades és gràcies a aquella llum divina que hem vist resplendir en ell, això ens és essencial doncs vol dir que la llum que hi hem vist resplendir és autènticament divina) però no voldria pas dir que els altres profetes no poguessin també ser "Fill de Déu" per als seus propis devots: per tal que Déu hagi pogut resplendir i fer-se present en Jesús (amb l'absolutesa de crida que això comporta) no cal que li hagi de quedar impedit de resplendir enlloc més. La "unicitat" del fet salvífic de Jesús només és una manera de dir que hi hem de donar un "sí" absolut ja ara, sense girar el cap per continuar inspeccionant l'horitzó en espera d'algun altre resplendiment de Déu millor (en un altre nivell això també passa quan un home diu que la seva mare o la seva dona són "la millor del món": ja es veu que científicament aquesta observació no s'aguanta, sinó que només vol dir que aquell home allí hi ha trobat "la" seva vida)."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada