Segons deia La Vanguardia del 20.06.2003, el ritme de naixement de noves estrelles va ser deu vegades més gran a la primera meitat de la història de l'Univers que en l'actualitat. El seu ritme de formació es va triplicar entre els 1.000 i els 1.5000 milions d'anys de formació del cosmos, i fa 7.000 milions d'anys va caure en picat. Entre els 1.000 i els 6.000 milions d'anys, les galàxies van créixer, capturant-se les unes a les altres; des de llavors, s'han estancat.
Inconscientment, sovint tenim la impressió que el cosmos és estable, impassible, constant, regular, que va funcionant de manera homogènia, sense alteracions, i que així continuarà per sempre. És bo, doncs, tenir en compte informacions com aquesta, que ens donen tota una altra imatge de l'esdevenir còsmic, amb etapes diferents i canvis de ritme, ni que sigui en enormes magnituds temporals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada