Admit impediments. Love is not love
Which alters when it alteration finds,
Or bends with the remover to remove.
O, no, it is an ever-fixed mark,
That looks on tempests and is never shaken;
It is the star to every wandering bark,
Whose worth’s unknown, although his height be taken.
Love ’s not Time’s fool, though rosy lips and cheeks
Within his bending sickle’s compass come;
Love alters not with his brief hours and weeks,
But bears it out even to the edge of doom.
If this be error, and upon me proved,
I never writ, nor no man ever loved.
If this be error, and upon me proved,
I never writ, nor no man ever loved.
Shakespeare, Sonet CXVI
La versió catalana de Salvador Oliva:
A la unió de dues ànimes lleials
no admeto impediments. L'amor no és amor
si sofreix canvis amb els canvis temporals,
si, mancat de favors es vincla al desfavor.
Ah, no: l'amor és com el sempre immòbil far
que mira les tempestes i mai no es desfigura.
De cada barca errant és l'estrella polar
d'insondable valor i sondejada altura.
L'amor no és la joguina del temps, ni que l'esclat
de rostre i llavis mori sota la seva falç.
No s'altera l'amor amb la fugacitat
sinó que sobreviu fins els dies finals.
I si això és un error i em pot ser demostrat,
jo no he escrit mai, ni mai cap home no ha estimat.
En Lluís Soler ens va recitar aquest sonet al Taller d'Humanitats d'ESADE el 27.05.2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada