Shelley: Mutabilitat

Friedrich 1821

"We are as clouds that veil the midnight moon;
    How restlessly they speed and gleam and quiver,
Streaking the darkness radiantly! yet soon
   Night closes round, and they are lost for ever;


Or like forgotten lyres whose dissonant strings
   Give various response to each varying blast,
To whose frail frame no second motion brings
   One mood or modulation like the last.


We rest—a dream has power to poison sleep;
   We rise—one wandering thought pollutes the day;
We feel, conceive or reason, laugh or weep,
   Embrace fond woe, or cast our cares away:—


It is the same!—For, be it joy or sorrow,
   The path of its departure still is free;
Man's yesterday may ne'er be like his morrow;
   Nought may endure but Mutability."


Percy Bysshe Shelley (1815)



Possible traducció:

Som com núvols que amaguen la lluna de mitjanit,
  sense parar fugen, i brillen, i tremolen,
trencant la foscor amb els seus esclats! Però aviat
  la nit es tanca al seu voltant, i es perden per sempre;

O com oblidades lires que amb cordes dissonants
  donen diversa resposta a cada variable ràfega,
al fràgil marc de les quals cap segon moviment porta
  un to o modulació semblant a l'anterior.

Descansem, i un somni ens pot enverinar el son;
  ens llevem, i un pensament errant ens pot espatllar el dia;
sentim, concebem o raonem, riem o plorem,
  abracem l'entranyable aflicció, o rebutgem les nostres preocupacions:

Tant se val! Ja que, sigui joia o tristesa,
  el camí perquè se'n vagi sempre és obert;
l'ahir humà no pot ser mai com el demà;
  res no perdura, sinó la mutabilitat.

La segona part d'aquest poema s'inclou a la novel·la romàntica Frankenstein o El Prometeu modern (1818), escrita per Mary Shelley, l'esposa del poeta.