David: El jurament dels Horacis

David 1784

Le serment des Horaces va ser pintat per Jacques-Louis David (1748-1825) a Roma el 1784 per encàrrec del Ministeri de les Belles Arts francès. Admirat ja en el propi taller de l'artista a Itàlia, i presentat al Saló de París del 1785, va ser un dels èxits més grans de la història de l'art. Va ser considerat com "el quadre més bonic del segle", i com una proesa revolucionària que tancava amb una esclatant victòria trenta anys de lluita entre el classicisme i el rococó. Va ser considerat pels seus contemporanis com el fet més nou i audaç que podien imaginar i la realització més completa de l'ideal classicista. Ha estat anomenat el quadre classicista per excel·lència.

Diu Arnold Hauser, de qui hem tret també les indicacions anteriors: "Els protagonistes del drama, com a signe de la seva unanimitat i de la seva resolució de, si calia, morir junts per un ideal comú, estan concentrats en una línia única, sencera i rígida; l'artista va aconseguir amb aquest radicalisme formal un efecte amb el que no es podia comparar cap de les experiències artístiques de la seva generació. Va desenvolupar el seu classicisme dins d'un art purament lineal, amb una renúncia absoluta als efectes pictòrics i a totes les concessions que haguessin convertit la representació en una pura festa per als ulls. Els mitjans artístics que va fer servir eren estrictament racionals, metòdics i puritans, i subordinaven tota l'organització de l'obra al principi de l'economia. La precisió i l'objectivitat, la limitació al més necessari i l'energia espiritual que s'expressaven en aquesta concentració, corresponien a l'estoicisme de la burgesia revolucionària com cap altra orientació artística. En ella hi havia reunides la grandesa i la senzillesa, la dignitat i la sobrietat. (...) Aquesta claredat, aquesta absència de concessions, aquesta agudesa d'expressió tenen el seu origen indubtablement en les virtuts cíviques republicanes; la forma és ara realment només un vehicle, un mitjà per a una finalitat." (a Història social de la literatura i l'art).

S'ha comentat també que en ell David oposa a la resolució estoica dels guerrers, subratllada per una rigorosa geometria i una coloració sonora, les línies suaus que tradueixen el dolor de les dones. El quadre és un oli sobre tela de 3,30 x 4,25 metres i es troba al Museu del Louvre.