 |
| Sunyer 1917 |
"Donzelles artanenques, sembla que us veig encara
diumenge de capvespre disperses pels camins,
de tres en tres, alegres, girant-vos desiara,
donant a les quintanes un aire de jardins.
Us agafeu pels braços amb lleu cadència clara;
els vostres cossos tallen el cel, esvelts i fins;
una frescal serena vostres cabells amara;
ompliu els aires pàl·lids de riures argentins.
Els grans aubons us vinclen llur distinció rosada,
i us besa amb infinita recança perllongada
la senyorial bellesa del dia qui se'n va.
Voldria que amb les vostres garlandes me lliguéssiu,
oh hereves de les gràcies, i a mes estrofes déssiu
aquesta gentilesa del vostre caminar."
Josep Carner (1906)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada