La partícula espiritual

Mondrian 1937

Alguns fragments de l’article “La partícula espiritual” de Gabriel Magalhaes a La Vanguardia del 30 de juliol de 2012:

“No cal un accelerador de protons milionari per comprovar que al vell àtom d’Occident hi falta la partícula espiritual. Sense aquesta partícula, l’economia funciona com un interminable canibalisme d’egoismes i interessos. I és la seva absència el que es nota en el buit inquietant de molts dels nostres polítics. Hem realitzat el projecte d’una societat sense Déu, i resulta que això equival a submergir-nos a poc a poc en un pantà de problemes.  Sense música de fons divina, Occident serà un malson infinit.”

(...)

“Dir recerca de veritat és dir, també, desig de bellesa.”

(...)

L’art s’apropa a l’absolut a través de la sensibilitat.”

(...)

“Es pot veure o entreveure la divinitat en tants quadres, tants versos, tants plans de cinema, tantes composicions musicals. Fins i tot les teles més àrides de Mondrian posen una vidriera etèria en la nostra mirada.”

(...)

“Tenir fe consisteix a discutir amb Déu: la conversa més interessant de la nostra vida serà la que mantindrem amb Ell.”

(...)

“L’espiritualitat occidental està marcada per un profund desig d’amor. Un cristià és un ciutadà de l’amor.”

(...)

“En els últims trenta anys, per primera vegada, hem intentat la creació d’un món sense esperit. (...) Un projecte atroç que ha transformat la ciència en un negoci o un pretext de carreres acadèmiques, la filosofia en un gran silenci i l’art en uns simples escacs comercials.”

(...)

“Occident sense esperit resulta una pura inoperància.”

(...)

“Una societat sense teló de fons espiritual és un atzucac.”

(...)

“La nostra situació és, en realitat, la d’un immens buit d’ànima que immensament comença a projectar-se al voltant nostre.”

(...)

“L’ètica tampoc no funciona sense esperit.”