"Esberlades dalt de l'arbre,
picotejades pels ocells,
ressecades pel sol i el vent,
fins a esdevenir com pedres,
però fràgils, trencadisses.
Penjades ben enlairades,
coronades cap per avall,
havien estat fruit turgent
dolç, sucós, d'un grana tendre
que cridava entre bardisses.
Ara no són res més que això:
quatre pells seques sense pes
d'un marronós de coure fosc
un mer record de temps passats
de tan rogenques lluïssors.
I així lluïm quan ens fem vells
buits testimonis decrèpits
d'un esplendor que ja s'ha clos,
amuntegats supervivents,
esberlats, ressecs, colpidors."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada