 |
| Tiziano 1562 |
El realisme dóna preeminència a la realitat sobre les idees. L'idealisme dóna preeminència a les idees sobre la realitat. Per al realisme, la prioritat de les idees és perillosa, pot portar a crisis socials i personals indesitjables. Per a l'idealisme, la prioritat de la realitat porta al manteniment de situacions indesitjables i tanca les portes a la novetat. El perill que pateixen un i altre és el mateix: no transformar la realitat, l'un per incapacitat d'aportar innovació, l'altre per quedar-se en el món il·lusori dels somnis irrealitzables.
Una plasmació d'aquesta tensió (que, ben portada, podria ser una polaritat enriquidora, però que habitualment esdevé un conflicte estèril) és la que es dóna entre "fer política" i "fer ideologia". Per al qui prioritza la política, la posició de poder - o d'influència -que es té (i que és per a ell el fonament de la possibilitat de transformació de la realitat) és més important que la coherència ideològica, que la consistència de les posicions defensades; quan cal, es pot entrar en contradicció; quan cal, es pot donar suport a coses que no acaben de lligar; quan cal, es pot haver de quedar bé alhora amb posicions que, en el camp de les idees, són contraposades. Per al qui prioritza la ideologia, en canvi, la coherència del pensament és més important que les posicions de poder; si es considera que una cosa és certa, cal dir-la i defensar-la ni que suposi una pèrdua de simpaties o d'influència.
Cadascú hauria de saber cap a on s'inclina en aquest terreny. És bo ser conscient de les pròpies opcions, i procurar evitar confusions -en un mateix i en els altres-, i no fer-se passar per una cosa quan de fet es defensa l'altra. Certament, fer política des de posicions idealistes és molt complicat, potser impossible. Però potser és l'única política que val la pena; la política que està al servei d'unes idees i per tant en respecta la coherència i els hi dóna prioritat. El realisme polític, tot i el seu aparent seny, tot i el seu recobriment de prudència, és a l'origen de moltes situacions indesitjables.
Una plasmació d'aquesta tensió (que, ben portada, podria ser una polaritat enriquidora, però que habitualment esdevé un conflicte estèril) és la que es dóna entre "fer política" i "fer ideologia". Per al qui prioritza la política, la posició de poder - o d'influència -que es té (i que és per a ell el fonament de la possibilitat de transformació de la realitat) és més important que la coherència ideològica, que la consistència de les posicions defensades; quan cal, es pot entrar en contradicció; quan cal, es pot donar suport a coses que no acaben de lligar; quan cal, es pot haver de quedar bé alhora amb posicions que, en el camp de les idees, són contraposades. Per al qui prioritza la ideologia, en canvi, la coherència del pensament és més important que les posicions de poder; si es considera que una cosa és certa, cal dir-la i defensar-la ni que suposi una pèrdua de simpaties o d'influència.
Cadascú hauria de saber cap a on s'inclina en aquest terreny. És bo ser conscient de les pròpies opcions, i procurar evitar confusions -en un mateix i en els altres-, i no fer-se passar per una cosa quan de fet es defensa l'altra. Certament, fer política des de posicions idealistes és molt complicat, potser impossible. Però potser és l'única política que val la pena; la política que està al servei d'unes idees i per tant en respecta la coherència i els hi dóna prioritat. El realisme polític, tot i el seu aparent seny, tot i el seu recobriment de prudència, és a l'origen de moltes situacions indesitjables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada